La part més important a l'hora de gaudir un producte és escollir bé quin comprem. L'estona al mercat remenant queviures és la que determinarà quin formatge acabem consumint. Hem de mirar per la butxaca, però també pel gaudi del nostre paladar. Per trobar l'equilibri perfecte hem de tenir presents algunes consignes bàsiques que ens ajudaran a saber quin formatge convé triar. El necessitem per avui, o el volem guardar uns dies? El menjarem fresc, o el volem afegir a una recepta. En el capítol d'aquesta setmana, el copropietari de Llet Crua, Xevi Miró, ens mostrarà com aprendre a comprar formatges correctament perquè no tots són igual de bons.
La tria del formatge dependrà sempre dels gustos personals de cadascú. Ara bé, si et vols assegurar la millor qualitat possible, independentment del formatge que escullis, el millor és visitar una botiga especialitzada. Es tracta d'establiments regentats per persones expertes que et podran assessorar de manera personalitzada en funció del que necessitis. Ara bé, si no tens cap formatgeria a prop i has d'anar al supermercat, convé que tinguis en compte els següents consells.
El formatge convé comprar-lo sense tallar, o almenys, que el tallin davant teu. Si no es manté sencer perd moltes qualitats
D'entrada, sempre serà millor que compris formatges amb Denominació d'Origen (DO). Els formatges amb DO tenen un consell regulador al darrere que vetlla per uns estàndards de qualitat en tots els formatges que certifica. Formatges com la mozzarella, el parmesà o el manxec en són alguns exemples. Això no vol dir que els formatges fora de DO siguin dolents, però segurament els més bons els trobaràs directament en obradors o en botigues especialitzades. D'altra banda, has de mirar que els formatges tinguin els següents ingredients: llet, sal, quall, ferments lactis i també poden tenir lisozim d'ou i clorur càlcic. Aquests dos últims ingredients serveixen, respectivament, perquè el formatge no es boteix i per aconseguir més rendiment de la llet.
Finalment, un altre factor a tenir en compte és la data de caducitat. Habitualment aquesta data no informa sobre el moment en què el formatge es farà malbé (de fet acostuma a ser una data de consum preferent, no de caducitat) sinó del moment òptim de consum. Un formatge camembert, per exemple, serà més bo un dia després de la data de consum preferent que dues setmanes abans, perquè té una corba de maduració que el fa estar al punt òptim aleshores, i no abans. Per acabar de polir, és important saber que el formatge convé comprar-lo sense tallar, o almenys, que el tallin davant teu. Si no es manté sencer perd moltes qualitats. I sobretot, no compris mai formatge ratllat; ratlla-te'l tu a casa i veuràs la gran diferència que suposa.