El consum de peix és una part integral d'una dieta saludable a causa del seu alt contingut de proteïnes, àcids grassos omega-3 i altres nutrients essencials. Tanmateix, la presència de mercuri en moltes varietats de peix ha suscitat preocupacions significatives sobre la seguretat alimentària i la salut pública. Aquest metall pesant, que pot ser particularment tòxic per als humans, s'acumula en el medi ambient i entra a la cadena alimentària principalment a través de la contaminació industrial. Recentment, un informe de l'ONG BLOOM ha descobert que totes les llaunes de tonyina analitzades contenen mercuri, neurotòxic que s'acumula en els teixits d'aquests peixos. En concret més de la meitat de les llaunes analitzades a Alemanya, França, Itàlia i Espanya (57%) van superar la concentració màxima permesa de mercuri per a productes del mar (0,3 mg/kg).
L'Organització Mundial de la Salut classifica el mercuri entre les deu substàncies químiques més perilloses per a la salut pública, i l'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer el considera un possible carcinogen. L'exposició regular, fins i tot en petites dosis, podria tenir conseqüències greus, especialment per al desenvolupament cerebral de fetus i nadons petits. L'estudi es va dur a terme en diversos països europeus, incloent-hi Alemanya, França, Itàlia i Espanya, on es van analitzar mostres de llaunes de tonyina venudes en els principals supermercats.
En el cas d'Espanya, les mostres van mostrar nivells de mercuri preocupants, cosa que destaca la necessitat urgent d'adoptar mesures de seguretat més estrictes en la comercialització d'aquests productes. Tot i que la tonyina és un dels peixos més contaminats amb metalls pesants, continua sent el més venut a Europa. Per aquesta raó, BLOOM demana als supermercats d'aquests països que retirin dels seus prestatges els productes de tonyina amb nivells de mercuri superiors a 0,3 mg/kg, que apliquin estàndards més rigorosos, cessin la promoció d'aquests productes i informin els consumidors dels riscos associats.
Com s'acumula el mercuri al peix?
El mercuri s'allibera al medi ambient a través de diversos processos, incloses les emissions industrials, la crema de carbó i l'activitat volcànica. Aquest mercuri atmosfèric es diposita als oceans, llacs i rius, on es converteix, en metilmercuri per l'acció bacteriana. El metilmercuri és fàcilment absorbit pels organismes aquàtics i s'acumula en els peixos i mariscos a mesura que puja a la cadena alimentària, un procés conegut com a bioacumulació.
Els peixos més grans i de vida més llarga, com el peix espasa, el tauró, la tonyina i el mer, tendeixen a tenir els nivells més alts de mercuri a causa de la seva longevitat i la seva dieta carnívora. D'altra banda, espècies més petites i de vida més curta, com el salmó, les sardines i la truita, generalment tenen nivells més baixos d'aquest contaminant.
Riscos per a la salut del mercuri
L'exposició a nivells elevats de metilmercuri pot tenir efectes adversos en la salut, especialment en dones embarassades, lactants i nens petits. Al fetus i en els nens, la neurotoxicitat del mercuri pot influir negativament en el desenvolupament del cervell i del sistema nerviós. En adults, l'exposició alta pot afectar la funció cognitiva, la memòria, l'atenció, el llenguatge i les habilitats motrius fines. També s'ha associat amb més riscos de malalties cardiovasculars en persones que consumeixen habitualment peixos amb alt contingut de mercuri.
Aquest metall pesant, que pot ser particularment tòxic per als humans, s'acumula en el medi ambient i entra a la cadena alimentària principalment a través de la contaminació industrial
Recomanacions per a un consum segur
Atesa la importància del peix en una dieta equilibrada, no s'aconsella eliminar-lo completament, sinó triar sàviament les espècies que es consumeixen:
- Preferir peixos amb baix contingut de mercuri: Optar per espècies com el salmó, el verat atlàntic, les anxoves i la truita arc de Sant Martí.
- Limitar el consum d'espècies d'alt mercuri: Reduir la ingesta de tauró, peix espasa, mer i tonyina blanca, especialment dones embarassades i nens.
- Variar les espècies consumides: Diversificar el tipus de peix en la dieta ajuda a minimitzar els riscos d'acumulació de mercuri.
- Consultar les recomanacions locals: Estar atent a les advertències sobre la pesca local, ja que algunes aigües poden estar més contaminades.