Barcelona és d'aquestes ciutats on, quan es passeja per l'Eixample, hi hauria d'haver cartells on es llegís: “No miris endavant, aixeca el cap i camina mirant els magnífics edificis”. És precisament en un d'aquests majestuosos edificis on ens menjarem un arròs d'aquests per recordar (i no, no és ni un arròs de muntanya, ni un arròs amb peix, ni una paella valenciana). Passejant per l'Eixample ens aturem davant el número 48 del carrer de Casp, aixecarem la vista i veurem la preciosa Casa Calvet, una de les primeres obres d'Antoni Gaudí. Per alguns, considerada l'obra més conservadora de l'artista (encara que a la façana hi ha marcats elements modernistes), per a mi la casa on es troba el restaurant xinès més preciós, elegant i d'aire luxós que hi ha a la ciutat. Soparem al China Crown, que està situat als baixos de la Casa Calvet, l'espai que era el despatx comercial del propietari, i la decoració us deixarà amb la boca oberta.
Només entrar al China Crown us sorprendrà un gran espai, de sostres molt alts i que conserva molts elements originals del primer propietari de l'edifici, com algunes làmpades i bancs. La decoració és elegant i evoca classe i distinció, i aviat entendreu que aquesta classe té molt a veure amb l'estil de cuina. Un dels elements que més sorprèn és una col·lecció de vestits de seda xinesos, emmarcats i d'uns colors molt vius. Es tracta de rèpliques exactes de vestits de la darrera època imperial xinesa i és que sí, avui per sopar degustarem cuina imperial. China Crown ofereix un viatge a través d'autèntics gustos tradicionals de la gastronomia mandarina i els deliciosos i sofisticats plats que menjaven els Grans Emperadors fa més de 400 anys. Comencem que ja m'estan envaint els aires de grandesa!
Fans de les seves crestes xineses en totes les seves versions!
Comencem amb dos platets d'aquests per menjar amb dues cullerades (o amb dos intents de bastonets xinesos). Primer unes originals vieires marinades amb suc de llima, all, gingebre, coriandre i bitxo de Hunan, una província muntanyosa del sud de la Xina, que si busqueu les fotografies a Google tindreu la necessitat de visitar-la, i uns saquets d'ànec amb crudités de verdures. Només us diré que després de tastar aquest ànec, tindreu la necessitat de tastar més plats amb aquesta carn. Arriben els dumplings —o gyozes o crestes japoneses: el primer és un xiaolongbao imperial farcit de shiitake i verdures selectes, el preferit, que per qui no ho sàpiga, el shiitake és un bolet asiàtic que té una textura que pot recordar a la carn. Tastem també un xiaolongbao de secret ibèric amb foie, que qui em coneix sap que tot el que porti foie i trufa m'encanta, i un Ku Chai Kuih, que és una altra varietat de cresta xinesa, fet de pasta d'arròs i farcit de gambes i cibulet xinès.
Un arròs digne de diumenge en família
El plat que s'emporta la palma és, sens dubte, el Ku-Bak China Crown, un arròs cruixent picant amb marisc, pollastre i ou. Un cambrer arriba a taula amb una espècie de bol que és d'una vaixella portada expressament des de la Xina, el recipient està coronat amb un ou poc fet i comença el show cooking. El cambrer, amb un bufador, acaba de fer l'ou i torra els grans d'arròs, i aleshores el barreja insistentment perquè a cada cullerada hi hagi tots els condiments. Ja ens ho diuen que més que un arròs amb condiments, és condiments amb arròs, però ens és ben igual. L'arròs combina grans torrats amb altres que no tant, per tant, és sorpresa quan arribarà el moment cruixent, la consistència és melosa, podria recordar a un risotto, però el gra està més al dente, i al final es nota un lleuger toc picant. De debò que no tindria cap inconvenient en, de tant en tant, canviar l'arròs del diumenge estil paella, pel Ku-Bak China Crown.
Per acabar els salats, un ànec Imperial Beijing, sencer, entre dues persones, perquè quan una cosa està tant bona no perilla atipar-se massa. Arriba un cambrer que es nota que ha emplatat centenars d'ànecs en aquesta vida perquè l'especeja amb una facilitat admirable. Menjar ànec Beijing és tot un ritual: s'agafa una petita crep i s'hi posa una mica de salsa hoisin que és a base de soja fermentada, s'hi posa damunt una mica de cogombre i ceba xinesa, i s'acaba amb un parell o tres de trossos de l'ànec. S'enrotlla (amb més o menys traça) i cap dins! L'ànec té la pell cruixent i és tendre i sucós, i com més s'acosta la carn a la zona de la cua, més greixosa, és per això que et recomanen empolvorar una mica de sucre a la crep quan es mengen els talls de carn d'aquesta zona. L'ànec Imperial Beijing és una delicadesa que s'ha de tastar tant sí com no si es ve al China Crown.
Acabem amb dues postres: un xiaolongbao de xocolata negra, que podríem dir que és la versió xinesa del coulant, ja que quan te'l poses a la boca és cremós i l'interior està desfet, i uns litxis amb salseta de maracujà i una bola de gelat de gingebre. Aquest segon és excepcional, fresc i delicat. El litxi, de sabor exòtic, és originari de la Xina, i en aquest plat se serveix desossat, amb una salseta tirant a àcida de maracujà i una bola generosa de gelat de gingebre, que per sorpresa meva és dolç i gairebé no pica, només una mica al final, que li dona un toc especial a les postres. El China Crown plasma l'essència del gran Imperi Xinès i és un homenatge a l'alta gastronomia imperial xinesa. Un àpat en aquest preciós local us farà sentir com una Gran Emperadriu o Emperador, no us el perdeu. Fins a la següent gourmeters!