Seguim parlant del bolet, el producte estrella de la tardor i del mes d'octubre. Però aquesta vegada ho fem a Ripoll amb l'Enric Gràcia, doctor en biologia i autor del llibre La Clau dels Bolets, un exemplar que serveix de guia per identificar els bolets que podem trobar als nostres boscos amb seguretat. L'Enric Gràcia continua sortint al camp per estudiar els bolets i les diferents espècies que hi ha. Sovint, fa de guia de boletaires i micòlegs, primordialment estrangers. Què descobrim sobre aquest tradicional aliment de temporada entre les pàgines del llibre La Clau dels Bolets? Són tots els bolets comestibles? Com ho podem saber? Fem malbé l'organisme de la terra quan els collim? Tot això i molt més ho descobrireu en el vídeo que teniu a continuació. Endavant foodlovers! 

 

 

La Clau dels Bolets, una guia per identificar-los

Aquest llibre de l'Enric Gràcia és una guia per identificar els bolets que podem trobar als nostres boscos amb total seguretat. Es pot fer servir al camp, en una exposició de bolets o, un cop a casa, per llegir-lo amb els vostres fills i filles. Tracta les diferents espècies de bolets agrupades segons la classificació popular catalana. En cada grup hi ha una il·lustració de l’espècie més coneguda o representativa i els trets diferencials i característics que permeten reconèixer cada espècie. En alguns grups, sempre molt coneguts com els rovellons i els ceps, explica les claus per arribar directament a identificar-ne les espècies. Així, aquest volum, t'ajuda a aprendre a diferenciar les vuit espècies de rovellons dels boscos del nostre territori, reconèixer amb seguretat un cep i evitar cometre errors quan es troba un rossinyol de roureda, un molleric calçat o una greixa.

Cistell ple de rovellons trobats al Pirineu / Foto: @ricardrigall Twitter
Cistell ple de rovellons trobats al Pirineu / Foto: @ricardrigall Twitter

🍄 El bolet, el producte estrella del mes d'octubre, amb La Foodlovers

 

Com saber si un bolet és comestible o verinós

La tardor és l'època de l'any daurada de la recol·lecció de bolets. Són moltes les persones i amants d'aquest producte de temporada que surten a recol·lectar bolets de tota mena per gaudir després del seu gran poder culinari. No obstant això, pot convertir-se en una pràctica molt perillosa si no saps distingir els diferents tipus de bolets que trobem en els nostres boscos. Entre les espècies variades que creixen als boscos catalans n’hi ha algunes de tòxiques. Malauradament, en arribar la temporada, es produeixen accidents, alguns fins i tot mortals, a causa del consum de bolets tòxics. Però, com podem saber si un bolet és comestible o verinós? Per evitar aquestes situacions, a continuació, trobareu alguns consells per diferenciar quan un bolet es pot ingerir i quan és millor deixar-lo a la natura perquè podria ser verinós.

Analitzar totes les parts del bolet

Per fer-se un expert a l'hora de diferenciar els bolets comestibles dels que són tòxics, cal analitzar totes les parts d'aquest aliment: himeni, barret i peu. El peu i el barret són dues parts del bolet que més informació ens poden donar, ja que són dues de les parts més importants. Entre els bolets que tenen peu i barret, n'hi ha alguns que són molt tòxics, que acostumen a ser aquells que tenen forma de budell o cervell a la zona del cap. 

Gust molt picant

Una altra característica diferenciadora dels bolets que no són comestibles, i que per tant, són verinosos, és que solen tenir un gust molt picant. La gran majoria dels bolets tòxics solen tenir un aspecte similar a la fibra quan els parteixes per la meitat. Tan sols hi ha algunes espècies de bolets verinosos que es trenquen com si fossin guix. Aquest caràcter es deu a la composició cel·lular que tenen els teixits del bolet. 

Vigilar amb el color de les espores

Un altre aspecte fonamental que hem de tenir en compte si volem saber si un bolet és comestible o verinós és el color de les espores, la característica més difícil de reconèixer. Depèn del color que tinguin aquestes espores, és millor no collir el bolet i deixar-lo a la natura per no posar en perill la nostra salut. Hi ha 4 colors bàsics per a aquesta part del bolet: blanc, marró, rosa i negre. 

bolet
Quan collim bolets hem de vigilar amb el color de les espores / Foto: Unsplash

💥 De la cistella a la taula: la temporada de bolets ja és aquí

 

Com collir bolets

Collir bolets és una pràctica molt estesa en el nostre territori en aquesta època de l'any. Però no tothom qui ho fa té els coneixements necessaris per realitzar-ho de la manera més respectuosa possible amb el medi ambient. Els bolets són un fruit d'un organisme que es troba enterrat sota terra. Sovint, quan rasquem amb diferents eines invasives per aconseguir bolets, fem malbé l'organisme que ens dona aquest aliment. Per això, cal ser respectuosos amb la mare naturalesa i l'aliment que creix a la natura, com en el cas dels bolets. A continuació, us proposem una sèrie de consells per collir bolets de forma respectuosa i sense fer malbé la natura:

  1. Fes servir un ganivet: la millor manera de collir bolets és fent palanca amb el ganivet i collint tot el bolet sencer. Fent això, el reconeixem i protegim el miceli. No s’ha de remoure la fullaraca amb rasclets, ja que els micelis es localitzen a les capes superficials del sòl i si es malmeten pot ser que no tornin a fructificar. Allà, ja no hi tornarà a haver bolets.
  2. Utilitza cistells de vímet: recull els bolets en cistells de vímet i no en bosses de plàstic. D’aquesta manera, les partícules generatives dels bolets (les espores) són recuperades pel bosc. En bosses de plàstic els bolets s’ofeguen i entren en descomposició.
  3. No cullis bolets petits: si els bolets són molt petits, millor no agafar-los. Cal deixar-los créixer una mica més perquè estiguin més madurs i hagin tingut temps d'alliberar les seves espores. 
  4. Cull bolets amb moderació: tots i totes tenim ganes d'anar al bosc i collir el número més gran de bolets possibles. Però no és millor boletaire qui més cistellades de vímet omple, sinó aquell que és respectuós amb la natura. Per això, cull sempre els bolets amb moderació.