Aquesta sí que no me l'esperava, trobar una botifarra exquisida en un dels restaurants més de moda del barri de Sant Antoni de Barcelona. Jo que soc de la Seu d'Urgell, que sempre he menjat carn de proximitat dels pagesos de la zona i ara m'he enamorat d'una botifarra de capital? Sembla ben bé la cançó dels Catarres Jennifer, sí, aquella que diu que un noi que és de tradició catalana "s'ha enamorat d'una xoni de Castefa". En fi, acompanyeu-me a Sant Antoni, un dels barris de moda a Barcelona pel que fa a restauració, sobretot si es tracta del carrer Parlament, sempre ple a vessar d'enamorats de la gastronomia i del vermut, ja que allà s'hi troba el mític Bar Calders. Sopem al Candela en Rama, un local de tapes i platets per compartir que fa poc va estrenar un menú degustació, que acostuma a ser d'uns set platets, i que els escull el xef. Genial, ens deixarem sorprendre que per sort ens agrada tot!
Dividit en dos espais i amb una cuina oberta, el Candela en Rama és elegant, decorat amb molt gust, però és d'aquella elegància informal, que et fa sentir a gust sigui quin sigui el conjunt escollit per l'àpat: es tracta, en resum, d'un local amb aires informals i molt bon producte. Les tapes són una barreja de tradició amb tocs que les fan originals; des d'un croissant farcit de tàrtar de vaca a unes mandonguilles guisades amb sèpia que podrien ser perfectament les que fa l'àvia alguns diumenges.
Rosta tan cruixent com una patata fregida
Demanem un vi negre, ens aconsellen La Treta, de l'Empordà, no el coneixia, però me l'apunto. Comencem amb un fuet que, per més que hi hagi un ganivet, podem menjar a mossegades. A mi m'ha recordat molt a la secallona del Pallars, primeta i seca, però que es menja sense cap mena d'esforç (compte si mai compreu secallona que no us n'adonareu i us n'haureu menjat mig metre). Seguidament, ens arriba un dels vicis més grans dels aperitius: la rosta. La preparen molt fineta i fregida a la perfecció, està tan cruixent que la textura recorda a unes patates fregides; confirmem, aquesta rosta és addictiva. La croqueta és de llom ibèric de gla, ben cremosa i coronada amb un tall del mateix llom.
Seguim amb una bomba estil Candela amb botifarra del perol i botifarra negra. Aquest aperitiu originari de la Barceloneta és una espècie de croqueta gran i rodona que a dins té carn i porta una salsa picant (que podria recordar a una salsa brava), però al Candela en fan una versió diferent i és d'allò més encertada. Des de la cuina han decidit oferir-nos una anxova del Cantàbric, molt bona tot i que jo soc d'anxova de l'Escala, amb un brioix esponjós i ben sucat d'una mantega casolana de vaca madurada; dues mossegades per repetir.
Una botifarra que voldrem a totes les barbacoes
I per fi ja és aquí el platet que m'ha deixat més sorpresa amb diferència, una cosa tan aparentment senzilla com una botifarra a la brasa. Què la fa especial? Doncs es tracta d'una botifarra casolana de mitjana de vaca madurada, feta a la brasa, i acompanyada d'uns pebrots de Padró. Quan arriba a taula ja veus que és especial, perquè l'interior és vermellós d'estar poc feta, la qualitat és de 10, es desfà a la boca, és sucosa i gustosa, i la pell està una mica cruixent. Sincerament, si mai la comercialitzen en alguna carnisseria, la portaré a totes les barbacoes i triomfaré.
L'estrella de la casa: el tàrtar de vaca
Si com jo us passeu el dia tafanejant restaurants i comptes gastronòmics a les xarxes socials, segur que en alguna ocasió us ha aparegut el famós croissant amb tàrtar de vedella del Candela en Rama, n'estan tant orgullosos que, fins i tot, el tenen en format quadre en una paret de la sala. El croissant té regust de mantega i està lleugerament torrat, la carn és de qualitat i està molt ben amanida, i la salsa del damunt és un cremós de rovell picant; espòiler, amb un no en tindreu prou, així que ni de broma agafeu un croissant per compartir entre dos!
I encara no acabem, perquè en tractar-se d'un menú degustació, encara que us sembli que ja hem menjat molt, us asseguro que les proporcions són les adequades i des de la cuina ho tenen tot sota control (no marxaràs a casa tip com un tinter). Arriben unes gambes vermelles de Huelva fregides que es mengen senceres, res de treure la pell i el cap, tot cap dins, tentacles inclosos. Són molt gustoses i, tot i que la primera us deixarà una sensació estranya per la textura i la idea de menjar-te el cap, sé que us agradaran. I abans de les postres, un altre dels meus preferits: mandonguilles de porc de cal Rovira amb sèpia i patates, com les que es mengen els caps de setmana a casa. Les serveixen acompanyades de dues llesques d'un pa de llarga fermentació de Montserrat Forners.
Per acabar, de postres, un coulant de caramel salat amb xocolata i gelat de stracciatella, d'aquells que quan els obres per la meitat l'interior és tan líquid que sembla lava sortint d'un volcà. També tastarem un pastís de formatge amb gorgonzola i mascarpone, potent de gust, s'aprecia molt el formatge blau. Aquest restaurant li dona una volta a les tapes de tota la vida com poden ser una bomba, unes anxoves o la nostra estimada botifarra de vaca madurada. Quina manera més meravellosa que tenen de complicar-se la vida fent botifarra casolana! Ens veiem aviat Candela en Rama, tinc ganes de saber amb quins plats ens sorprendran a la següent.