Si coneixeu la zona de Sarrià i passeu per davant d'on estava situat el mític restaurant Carmel segur que us sonarà la barra que hi ha al local que ara ocupa l'espai. Entrar al Gran Bar Piparra (o al Piparra Bar) és entrar a un local que té l'essència de bar de barri, el lloc on anar a esmorzar, dinar o sopar i trobar-te la gent de la zona. Sí, és un bar de barri, però amb una elegància i senzillesa que captiva tots els que hi entren. El Gran Bar Piparra neix a partir del Gran Bar Etoile i, com ells diuen, no és una extensió, "són els nostres inicis, una inspiració". I és molt cert, la seva oferta és casual, des d'una barra de gildes i anxoves del cantàbric, fins a unes gambetes a l'andalusa graciosíssimes o una parmigiana com poques haureu tastat. El Gran Bar Piparra, que aviat complirà un any de vida, es farà (si no se l'ha fet ja) amb l'estómac dels veïns.
Una muntanya deliciosa de gambetes
Només entrar ja salivo amb la barra repleta de gildes, però per un dia me n'estaré, i seuré directament a taula. El primer plat que tastarem és una muntanya de gambetes de vidre amb dos senyors ous ferrats amb la seva punta cruixent. Ara bé, si alguna cosa hi ha cruixent en aquest plat són les gambetes fregides, gustoses i addictives, m'estic plantejant substituir les pipes o les crispetes del cinema per un plat d'aquestes gambes diminutes. Seguim amb unes patates braves, una bona ració amb un allioli suau, que no repetirà, i una salseta de tomàquet dolça. Aquí em vaig despistar, perquè la carta diu que tenen unes braves clàssiques, les que vaig tastar, i unes braves extra, amb majúscules, picants. Les braves clàssiques són molt bones, però ja sabeu que a mi em van els reptes i no em puc resistir a un bon picant.
Arriba una preciosa flor a la taula, una flor de carxofa amb un rovell d'ou al damunt, un plat que ja podríem dir que és un clàssic de molts restaurants, últimament el veig a moltes cartes, però al Gran Bar Piparra eleven aquest platet a un altre nivell recobrint-lo de cansalada ibèrica que, en ser greixosa, es complementa a la perfecció amb aquesta hortalissa tant de tardor.
Una parmigiana digna dels millors italians
Arriba un dels grans preferits de la nit, la parmigiana d'albergínia. Aquest plat italià, de la zona de Campània, Calàbria i Sicília, és molt senzill, podríem dir que és com una lasanya però més simple: capes d'albergínia, normalment fregida, rodanxes de mozzarella i tomàquet fregit. I precisament el tomàquet és la clau de la parmigiana del Piparra; una salsa dolça i untuosa, gens oliosa i per menjar a cullerades. M'atreviria a dir que aquest plat del Piparra, un restaurant que no és italià, supera moltes parmigianes d'italians que he tastat darrerament.
De postres... Berenar!
Acabem l'àpat amb dues postres, un lemon pie (pastís de llimona) i pa amb oli i xocolata. Aquests postres, que les hem vist versionades de mil maneres, a mi em transporten a la infància, ja que és un berenar molt casolà, això de la llesca de pa amb oli i una presa de xocolata. Al Piparra se serveix de la següent manera: quatre torradetes molt fines i, per tant, cruixents, una quantitat generosa d'una ganache de xocolata negra, unes escates de sal i un raig d'oli. Aquestes postres han estat la cirereta del pastís d'un sopar d'allò més agradable al Gran Bar Piparra, a Sarrià, on et sents a un bar de barri de tota la vida però sofisticat i elegant. Fins a la següent gourmeters!