Hola hola gourmeters! Poques coses hi ha més típiques de la cuina catalana que el denominat un 'mar i muntanya'. Afortunadament, el podem trobar de moltes maneres; en un arròs amb peix i pollastre, un pollastre amb escamarlans, unes delicioses mandonguilles amb sèpia o uns calamars farcits de carn picada. Al restaurant on sopem avui es passen el joc del mar i muntanya amb els calamars farcits amb botifarra més bons que he tastat i una quantitat indecent de bolets, que dic indecent, però per una amant dels bolets com jo és sinònim de felicitat. Acompanyeu-me a la Bodega Molina 1950, un celler que manté l'estètica clàssica en ple segle XXI. Aquest local es troba a la plaça Molina, a Sarrià - Saint Gervasi, i es tracta de la renovació de l'antiga i mítica Xarcu. Bodega Molina ha aconseguit una cosa que no és fàcil: mantenir i recuperar, però a la vegada renovar, aquest local que és història viva del barri.
La Bodega Molina combina tradició i modernor i ofereix una carta plena de tapes i platerets elaborats per a tots els paladars. Si bé el local, que ja analitzarem amb detall, és encantador, la terrassa en els dies assolellats és un reclam pels habituals de la zona que ja veuen els seus característics para-sols vermells a metres lluny. Centrem-nos en la decoració retro amb elements decoratius d'allò més variats com telèfons antics, quadres a les parets que et poden robar hores i hores si els vols veure un per un, ampolles de vi, vermut i licors varis i, fins i tot, una maqueta de paper d'una casa. Dit això, si aneu a la Bodega Molina que sapigueu que no serà per fer un pica-pica ràpid.
Un museu al lavabo
Tot això està molt bé, però la sorpresa majúscula arriba quan poso un peu a la zona dels lavabos. Un cartell a la porta d'entrada als banys indica que estem a punt d'entrar en un museu, però de què? La pista més clara és la música que sona en aquesta zona del local i no és altra que els temes més famosos de Julio Iglesias en bucle. Entrar en aquests lavabos és com viatjar per la vida del cantant de 81 anys, desenes de fotografies del cantant, desenes de titulars i notícies sobre els seus concerts, divorcis, escàndols, múltiples fills... empaperen les parets d'un dels lavabos més curiosos amb què mai m'he topat.
Unes braves molt especials
Deixem de banda aquests lavabos i em concentraré amb el menjar, i arrenquem amb unes patates braves molt especials perquè la salsa brava està feta amb vermut. I es nota aquest punt d'alcohol que en un primer moment es fa estrany, però s'acaba convertint en addictiu. Seguim amb un dels preferits, el Cubanito 1950, un entrepà que ens expliquen que ja se servia a la Xarcu i que porta mortadel·la, roast beef i una salsa tàrtara. Està molt bo i la carn és tendra, és petitet així que no tingueu por de demanar-lo! Seguim amb una de les estrelles del local: la truita de bacallà i alls tendres. En un moment en què les truites sembla que o estan gairebé crues o no valen res, aquesta truita sap trobar la cocció perfecta perquè està sucosa, però l'ou està quallat i no regalima. Els pebrots escalivats del damunt li donen un toc dolç que li va molt bé per contrastar amb el bacallà.
Visca el mar i muntanya, el clàssic de la cuina catalana
Arriba a la taula un biquini de galta guisada i formatge de Maó molt torradet i ben recobert de mantega, que és la prèvia al gran triomfador de la nit: el calamar farcit. Quan el plat s'acosta a la taula ja se sent l'olor de xup-xup, de plat guisat amb amor. Ens planten davant dos trossos de calamar farcits de botifarra col·locats damunt d'una muntanya de bolets de tota mena. Demaneu pa o feu servir la cullera per no deixar ni una gota d'aquesta salsa meravellosa.
Acabarem aquest sopar amb un flam. No em veureu mai demanar flam de mutu propi, però m'han insistit a dir que són les postres estrella i que no es tracta d'un flam d'ou o vainilla normal. El flam de la Bodega Molina 1950 està fet amb mascarpone, i no cal que ho jurin perquè la textura sembla més la d'un pastís de formatge d'aquests que estan de moda que es desfan pels costats, que la d'un flam clàssic. La Bodega Molina s'ha de convertir en un punt de pelegrinatge pels amants d'aquest tipus de locals més informals, i sí, està lluny i pujar fins a plaça Molina és un bon viatge, però creieu-me que haurà valgut la pena. Sempre podeu tornar al centre de la ciutat a peu i així pair l'àpat. Fins a la següent, gourmeters!