Hola hola gourmeters! Avui ens endinsem al Raval i ho fem per visitar un local d'aquests que literalment podria dir: "Ai si aquestes parets parlessin!". Al restaurant Arume, el xef Manuel Núñez et farà sentir com si abandonessis Barcelona i de cop fossis a les Ries Gallegues amb una proposta culinària de plats gallecs que fusiona amb tocs de cuina d'aquí. La decoració no inspira Galícia, però això no fa falta, ja que els seus plats sí que transporten a una de les regions d'Espanya on millor es menja (sobretot peix i marisc). El més curiós d'Arume és sens dubte la història del local.
Primer entrem i un cop entaulats us ho explico: el primer que es troba és una gran barra on s'hi pot seure i moltes ampolles darrere, passes per un passadís estret i una sala de sostre alt i amb plats, gots i coberts enganxats a la part més alta de la paret, passem per un altre passadís estret replet de fotografies en blanc i negre i arribem a una segona sala. Ràpidament, us cridarà l'atenció un pou i si teniu bona vista veureu que al fons hi ha un esquelet. M'espanto, i una cambrera em diu: és l'esquelet de Manuel Vázquez Montalbán. Cara de pòquer. Evidentment, no ho és, però podria ser-ho perfectament perquè Arume és la casa natal Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 14 de juny del 1939 - Bangkok, 18 d'octubre del 2003) l'escriptor conegut sobretot per les seves novel·les protagonitzades pel detectiu Pepe Carvalho.
La tonyina brasejada més tendra que tastareu
Arrenca el servei amb un bon tros de pa gallec amb oli sense filtrar d'aquests de gust potent, i per més que us voldreu cruspir la llesca sencera, guardeu espai perquè venen uns plats suculents. El primer dels entrants és una torradeta de tonyina brasejada amb ceba confitada, que li dona el toc dolç. Per cert, la torrada és molt original perquè està feta de pa carasau, un pa típic de l'illa de Sardenya molt cruixent. Com que la tonyina és un dels peixos que més m'agrada, arriba a taula una tonyina vermella brasejada damunt d'un ajoblanco i figues. De debò, que aquest ajoblanco és dels bons que he tastat, vaig estar a punt de demanar si me'n podien posar una ració!
Seguim amb una filloa d'alga codium, que té un aroma marí molt especial, amb corbina fregida, amanida i una emulsió de piparra. La filloa és una espècie de crep típica de Galícia, que arriba a taula oberta amb tots els ingredients a la vista, i que per menjar s'ha d'enrotllar i cap dins! El preferit amb diferència ha estat el pop cruixent amb parmetier de yuzu, una tapa de pop en tempura, una parmentier ben cremosa, maionesa 'ajada' i sal cítrica. El plat es menja sucant el pop a la crema. Això del fet que aquesta tapa és una delícia, no només ho dic jo, i és que aquest platet es va convertir en la Tapa de l'Any 2014.
Experts en arrossos
Encara no estem del tot tips, per això quan ens diuen que no ens penedirem de demanar un arròs, obeïm. Una cassola fumejant al mig de la taula desprèn una olor potent de brou casolà. Tastarem l'arròs melós d'ànec amb bolets, espuma d'all brasejat i pebrots del Padró. L'ànec es troba esmicolat i barrejat amb uns grans d'arròs al dente, l'allioli és suau i dona cremositat al plat, i els pebrots del Padró sembla que gairebé netegin el paladar. Crec que la meva descripció us deixa clar que l'he gaudit de valent.
Acabem aquest soparàs amb pastís especial de formatge elaborat amb formatge gallec D.O. San Simón i amb una galeta de xocolata i avellanes, mascarpone, fruits vermells, gelat de violeta i Peta Zetas. Sí, ho heu sentit bé, aquell dolç molt dels anys 90, que són com unes pedretes que quan entren en contacte amb la saliva sembla que esclatin a la boca mentre fan pessigolles a la llengua. Unes postres d'allò més divertides. El restaurant Arume és tradició i modernitat a la vegada, i mentre menges en una de les seves dues sales no pots evitar pensar en el detectiu Pepe Carvalho, assegut en una de les seves taules, endrapant després de resoldre algun cas. Fins a la següent, gourmeters!