Hola hola gourmeters. No tinc la sort d'haver visitat Mèxic, però tinc molt clar que els mexicans i els entesos en la seva gastronomia saben distingir a la perfecció l'autèntic menjar mexicà de l'anomenat Tex-Mex. Aquest segon concepte fa referència als costums culinaris i als plats de la gent mexicana que resideix a Texas (EUA), i és probablement el que entenem la majoria de gent que no és de Mèxic quan parlem de menjar mexicà. El Tex-Mex conté plats com les quesadillas o els burritos, i us asseguro que són tipus de menjar que no consumeixen habitualment els mexicans. Jo no sabria dir-vos en quin d'aquests dos estils s'emmarca la cuina del Chamako, però us puc assegurar que és d'aquells restaurants que estàs menjant i ja penses en els plats que demanaràs quan el tornis a visitar.
El Chamako té un local d'allò més eclèctic, a més d'una terrassa ben gran. Quan es travessa la porta et rep un cartell on hi posa 'Nenes malos', fet que ja et fa pensar que allà dins pecaràs d'una manera o altra. La llum és vermellosa i l'ambient és modern. Les parets estan repletes de quadres divertidíssims, plats del menú pintats amb retolador i posa gots amb dibuixos fets pels clients. Ens asseiem i de seguida ens porten un d'aquests quadradets de cartó per si ens animem a fer d'artistes, però jo no tinc talent pel dibuix, em va millor fent de gourmeter.
En aquesta ocasió faré una cosa que no faig gairebé mai i que sempre titllo de moda sense sentit, però avui sí que em prendré un còctel mentre sopo, la carta amb una gran varietat de combinats i diversos tipus de margarites m'ha convençut. Demano un margarita de mango, que està fet amb tequila i triple sec i està d'allò més bo, la dolçor de la fruita contrasta de meravella amb la sal i la mica d'espècie picant que posen a la vora de la copa perquè es mullin els llavis mentre es beu. Dit això, seguiré sent fidel al vi i la cervesa durant els meus àpats.
Chino Chido
El Miguelito és l'ànima de Chamako i, segons expliquen, es va criar entre dimonis i borratxos (tal com indica un cartell amb aquest lema penjat just darrere la barra de còctels). En aquest local s'experimenta amb gustos llatinoamericans i orientals i bona prova són els seus còctels amb sake i alga o bé els seus nachos chino chido. Aquests totopos se serveixen amb una salsa de cheddar trufat, carn desmetxada d'ànec rostit i salsa milagros (pica, però suportable). La carn és molt abundant, bé la ració en general ho és, tot i que la trufa gairebé no es nota, una llàstima.
Seguim amb un plat de la seva secció anomenada 'barra freda' i optem per un fresquíssim aguachile salvatge de llobarro. El peix està tallat com si fos un sashimi (un tipus de tall japonès més gruixut que un carpaccio) i es menja fent servir un totopo a mode de cullera. La salseta que porta llima, te la serveixen a part i et recomanen que la tiris damunt el peix una mica abans de degustar-lo, així, amb el marinat impregnant el peix, queda més ben cuinat i gustós. Per cert, també és la primera vegada que vaig a un restaurant i demano únicament el que em recomana el cambrer, i de debò que li poso un 10 de nota. La 'barra freda' també ofereix ostres amb diferents marinats, però avui no els hi he donat l'oportunitat.
Anem als tacos, un dels plats més emblemàtics de la cuina mexicana, ens deixem aconsellar i en demanem de dos tipus: de gamba saltada amb kimchi i verduretes thai, que destaca per una gamba fresca i molt carnosa, i taco de vedella desmetxada, ceba caramel·litzada al foie i demi-glace, una salsa mare de la cuina francesa que es fa servir com a fons per cuinar altres salses. Aquest taco de carn era tan bo que et venia de gust demanar un plat sol amb la peça de carn per menjar a cullerades.
L'arròs amb llet més original
Arriben les postres i jo, com a amant del pastís de formatge, em fixo en una proposta de pastís de formatge de te matxa, però el cambrer, que m'ha vist que dic que sí a tot, m'ha tret la idea del cap i m'ha convençut per demanar l'arròs amb llet; m'ha promès que em sorprendrà. Aquestes postres són una versió molt diferent d'aquest clàssic de la cuina espanyola, ja que en lloc d'arròs hi ha unes boletes diminutes de tapioca que són molt gelatinoses. La tapioca s'obté de l'extracció del midó de l'arrel de la yuca (un tubercle) i, per exemple, les boletes del bubble-tea (aquesta beguda freda japonesa amb unes boles gelatinoses que està tant de moda) estan fetes de tapioca. És una idea molt sorprenent, se serveix tebi, té gust de canyella, porta ratlladura de llima i una bola de gelat de coco per contrastar temperatures.
Abans de marxar (avantatges de ser guormeter) em sorprenen amb unes trufes de xocolata negra molt potent amb sal i chili empolvorat per damunt i un xarrup, el més treballat que he tastat mai. El xarrup és de rom blanc amb hibiscus, infusionat amb roibos i una espuma cítrica. Si el tasteu us prometo que voldreu repetir o demanar-lo en versió còctel perquè duri més! Chamako entra pels ulls i et convenç pel paladar. Un mexicà original que repetiré ben aviat. Ah! Que no me n'oblidi: trobareu el Chamako al carrer de Margarit número 18 del Poble-Sec, a Barcelona. Fins a la pròxima, gourmeters!