No us passa que a vegades esteu tips de bars amb parets pintades de colors massa vius, estètiques massa cuidades, còctels amb espècies que no sabies ni que existien i patates braves amb salses que ja no s'assemblen en res a un allioli? A mi sí (compte, que soc una gourmeter, no renuncio a res i m'encanten aquests locals que us dic), hi ha tardes o caps de setmana que em ve de gust prendre un vermut i unes tapetes en una bodega. Gràcies a un amic del Delta que viu a Sants i és un gran entès en bodegues d'aquestes de tota la vida, els darrers anys n'he anat descobrint algunes que m'han robat el cor, com La Bodegueta de cal Pep.
La Bodegueta de cal Pep va obrir les portes el 1927, per tant, aviat complirà 100 anys. Durant aquest temps ha anat canviant d'amos que han sabut mantenir viva la seva essència, però jo només en conec un: el Gustavo. La meva visita al local es troba entre les ocasions en què més ben servida i atesa m'he sentit, així que procedeixo a donar-vos el primer consell si voleu visitar La Bodegueta de cal Pep, perquè estic segura que després de llegir aquest article i veure el vídeo hi voldreu anar: planteu-vos allà davant abans que obrin, ja veureu que no sou els únics que espereu que s'aixequi la persiana.
Deixeu que el Gustavo us sorprengui amb les seves creacions
Hi entrem. La decoració és la que esperes d'una bodega: botes de vi, tauletes de marbre, neveres antigues i ampolles buides a tots els racons. Us caurà la bava amb el seu taulell si, com a mi, us apassionen les gildes (en totes les seves versions), les olives i els envinagrats. El Gustavo ja m'ha vist salivar i de seguida em porta una de les seves especialitats: el formatge marinat amb vermut. Té un color ocre potent i és fort, però alhora té un final dolç pel vermut, va acompanyat d'unes torradetes (unes 'regañás'). Seguim, com és evident, amb un vermut de la casa, molt bo, però amb les creacions que m'esperen, us asseguro que és el menys sorprenent, ja veureu.
Arriba el meu moment preferit, les gildes (no descarto algun dia dedica'ls-hi un monogràfic a aquesta creació perfecta). Comencem amb una més clàssica, la més popular: bitxo piparra, oliva, seitó, oliva, anxova i bitxo piparra. Boníssima i ben oliosa, com ha de ser una gilda, que, per cert, sabeu d'on ve el nom el seu nom? Aquest pintxo donostiarra deu el seu nom a la pel·lícula Gilda (1947) de Rita Hayworth. El personatge que interpretava escandalitzava la societat de l'època perquè estava lluny de la idea de dona que es tenia aleshores. Aquest pintxo va rebre el nom de gilda perquè, com la pel·lícula, és verd, salat i una mica picant. També hem tastat una broqueta de pop avinagrat i una altra modalitat de gilda amb carxofa, tomàquet sec, oliva, bacallà i bitxo piparra.
Tastem dues de les seves croquetes, unes amb tinta de calamar i unes de cecina, ens han encantat les dues. Però el moment que més contents ens ha fet és quan ens han ofert unes petxines variades (el que els gallecs li'n diuen 'zamburiña') amb una salseta amb all i julivert, de 10 i ideals per acabar amb els plats.
Begudes sorprenents
Us he dit que he acabat amb els plats perquè ara ve la part sorprenent, com ja us he advertit abans. El Gustavo, que m'ha vist cara que m'agrada tastar-ho tot i no tinc manies amb res m'ha portat un 'beermut' que sí, és el que us esteu imaginant: barreja de cervesa i vermut. Fora prejudicis fins que no ho tasteu i feu, com a mínim, 3 glops. D'entrada us semblarà una combinació estranyíssima, però si us poseu en la ment d'una persona que a l'estiu no pren clara perquè la troba massa dolça i embafadora, us asseguro que el 'beermut' pot ser ideal per un migdia calorós d'estiu. I això no és tot, de cop apareix el meu amic Gustavo amb una altra combinació, en aquest cas un 'tinto de verano'. Això sí que sé que m'agrada, però el de La Bodegueta de cal Pep no és el clàssic perquè porta vermut i Ponche Caballero: de 10, potser us diré que m'agrada més que la versió original.
Crec que ha quedat més que demostrat que soc amant de La Bodegueta de cal Pep, local on us confesso que he anat diverses vegades perquè s'hi respira tradició i barri. I a vosaltres? Us agraden les bodegues?, perquè si és així, us en puc ensenyar moltes més (totes recomanades pel meu amic del Delta, gràcies!).