Hi ha vegades en què fas un tiberi d'aquests que acabes amb mal de panxa i penses: ostres, potser no hauria d'haver menjat tant per dinar. Ara bé, hi ha vegades en què un tiberi, t'obliga a descordar el botó dels pantalons i a dir: sí, podria rebentar, però tornaria a fer-ho i no perdonaria cap dels plats que m'he cruspit. Aquesta segona opció és la que he sentit després de dinar al restaurant Casa Blava, una joia amagada entre els boscos de La Floresta a només 20 minuts de Barcelona. Al Casa Blava dominen l'art de la brasa Josper, que és una combinació de carbó i calor controlat que li dona un toc espectacular a tot el que s'hi cuini i que, per cert, per més que això de Josper soni a nom estranger, el creador d'aquests forns/brasa és de Pineda de Mar.


El restaurant Casa Blava és un paradís de la brasa envoltat de muntanyes i amb una carta àmplia de plats majoritàriament tradicionals. El local, podríem dir, és un conjunt de terrasses amb taules de fusta sota unes pèrgoles també de fusta que ho converteixen en un espai d'allò més romàntic però alhora ideal per fer-hi dinars de grup. Hem enganxat un dia assolellat que només seure m'ha fet pensar en què dinars en aquest local es convertiran aviat en el meu hobby dels diumenges de bon temps. 

Tot a la brasa, si us plau!

Arrenquem amb un pa de massa mare fet a la brasa i unes verduretes de temporada cuinades de la mateixa manera. Les verdures estan regades amb una vinagreta d'avellanes i sàlvia i un toc cítric que aporta frescor. Aquest plat m'ha fet recordar que, a vegades, les coses més senzilles com un bròquil, pastanaga i moniato a la brasa ben amanits poden ser un plat deliciós. Seguim amb el clàssic dels restaurants de cuina tradicional: les croquetes, o en aquest cas, súper croquetes, ja que són enormes. En tastarem una de ceps i una de pernil, cremosa i amb un tall de pernil tallat ben fi al damunt. L'arrebossat està fet a la perfecció, ja que cruix abans de fondre's a la boca.

Les súper croquetes del restaurant Casa Blava / A.S.I.

M'he oblidat de dir que el xef de Casa Blava és argentí i això es nota amb el següent plat: l'empanada de carn criolla. He de dir que he menjat poques empanades al llarg de la meva vida, però si totes són la meitat de bones que aquestes, em declaro fan de les empanades argentines. El xef les acompanya d'una salsa yasgua picant, que és una salsa típica i que no pot faltar a les taules del nord-est de l'Argentina que es fa a base de xili (pebrot picant) i tomàquet. Per acabar amb els entrants una provoleta a la brasa amb tomàquets xerris rostits que són tant dolços que semblen gairebé caramels, el capritx ideal per donar pas als principals. 

Empanada criolla del Casa Blava / A.S.I.

Arròs de 10 amb vistes de 10

Si aquí es domina el Josper, evidentment hem de menjar carn, ens decantem per un llom baix Angus argentí. Aquest tall pertany al llom del vedell i és similar al llom alt en gust i tendresa, es diferencien per la quantitat i la disposició del greix. En el cas del llom alt, és un tall més magre. Està d'allò més tendre i va acompanyat d'unes patates que diria que estaven fetes al caliu. Com que soc de bon menjar quan em proposen tastar l'arròs no m'hi puc negar, ràpidament em diuen que no me'n penediré. El xef ve a taula amb una cassola fumejant, culleres de fusta per a tots, i una olor de peix d'aquestes que se sent des de dues taules més enllà. Ens planten davant un arròs de sèpia i gamba vermella fet amb caldo de carrabiner (el carrabiner té un aspecte similar al del llagostí, però acostuma a ser més vermell i gustós, i és molt més preuat). Aquesta paella porta uns bons trossos de sèpia tendra, que es menja molt fàcilment, gambots perfectament cuits (que una gamba massa feta perd tota la gràcia), i l'arròs està solt i cuinat al dente.

Arròs de sèpia i gamba vermella / A.S.I.

Llarga vida a les torradetes de Santa Teresa

Les postres estan a l'altura de la resta del dinar i el seu pastís de formatge està tremend, ja que porta (a més del formatge crema) una mica de mascarpone i gorgonzola, el meu formatge preferit. El toc de gorgonzola és subtil, i ja s'agraeix perquè si no estaria massa fort i ens agrada marxar a casa sense notar-nos carregats. Però l'estrella dels dolços és una torradeta de Santa Teresa, banyada amb Baileys i amb crema catalana cremada al damunt i una quenelle de gelat de vainilla. Quan parteixes aquesta torradeta de Santa Teresa la llet regalima i et fa marxar a casa amb un somriure d'orella a orella. Dinar al restaurant Casa Blava, a només 20 minuts en cotxe de Barcelona, és el pla ideal per escapar de la ciutat i submergir-se en un oasi de tranquil·litat i bona cuina.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!