Hola, hola gourmeters! Hi ha cantonades a Barcelona on sembla que no hagin passat els anys, com és el cas de la cantonada on es creuen el carrer de Provença i el d'Aribau. Aquest encreuament, ja el 1900, era un punt de trobada per als conductors i encarregats de les línies de tramvia que travessaven la capital catalana. A partir dels anys 50, sota la gestió de la família Mauri, l'espai on ara hi ha el restaurant que ressenyem, es va convertir en un espai estimat pels alumnes de les escoles properes i veïns de l'Eixample. En aquesta mítica cantonada hi ha ara el restaurant SOMA, que com indiquen a la seva carta, pretenen mantenir viu aquest punt de trobada per continuar escrivint “la meravellosa història de la nostra ciutat”. El restaurant SOMA és un espai íntim i té una terrassa que recorda a una parisenca, i els seus tendals verds el fan únic.
Avui toquen tapes de les bones que combinen la cuina catalana amb la italiana. El local és molt petitet i informal, i la seva barra dels anys 60 és d'aquestes on no t'importa si t'hi toca seure perquè el local està ple. Espòiler: avui tastarem el millor flam tradicional que mai m'he posat a la boca, però no ens avancem. Comencem amb una mossegada fresca i exòtica, un carpaccio de gambes amb salsa de cacauet i picada de verduretes. La salsa recorda a un curri tailandès, però en la seva versió més suau, la picada li aporta frescor i, sincerament, més que carpaccio és una senyora gamba fresca, carnosa i delicada. Continuem amb un altre peix cru, un llobarro marinat amb maionesa d’herbes i oli de cibulet, molt lleuger.
La millor manera de menjar burrata
Arriba a taula el que, de lluny, semblen unes rodanxes de botifarra negra, però res més lluny de la realitat, es tracta d'unes galetes de socarrat de risotto, negres, amb un tàrtar que diria que era de calamar i un toc cítric que el portava el que semblava una esferificació. La galeta és cruixent i us asseguro que mai us menjareu un risotto d'una forma tan original. Torn per a la burrata, que si bé és un plat que no acostumo a demanar, us asseguro que si torno al restaurant SOMA repetiré; aquí la serveixen damunt d'una albergínia rostida i amb un pesto de tomàquets secs i ametlles. La cremositat de la burrata amb el cruixir dels trossos grossos d'ametlles del pesto és un gran encert. Per acabar els entrants una coliflor rostida amb un 'ajoblanco', per barrejar-ho tot i gaudir d'aquesta combinació de la verdura cruixent amb aquesta sopa freda a base d'ametlla, all i molla de pa.
No us mentiré, quan em vaig plantejar anar al restaurant SOMA ho vaig fer molt influenciada pel gran nombre de cops que he vist els seus 'rigatoni' (parents del macarró) a Instagram i TikTok. El plat crida l'atenció, ja que es tracta d'uns 'rigatoni' drets i farcits d'un ragú (un estofat de carn que pot arribar a recordar a una bolonyesa) gustosíssim, estan regats amb una salsa de formatge suau i una demi-glace de gust potent. Si bé la pasta ens ha encantat, ho ha fet més encara la galta de vedella amb una base de crema de pastanaga que de tan tendra que era es podia trencar amb cullera! Un 10.
El flam amb el qual somiaré durant una bona temporada
Acabem de la millor manera possible, amb el que ara mateix és el meu flam preferit del món mundial (àvia, perdona). El flam del restaurant SOMA és el clàssic, sense filigranes, és molt cremós i jo estava convençuda que portava algun tipus de formatge, però m'han assegurat que no. No cometeu el meu error compartint aquest flam, si algú en vol, que se'l demani. A més del flam dels meus somnis, també posem punt final al sopar amb una ganache de xocolata amb avellanes garapinyades i un caramel salat molt espès que a mi m'ha recordat a un toffee. Es menja sucant unes torradetes de pa i això, pel meu gust, podria substituir qualsevol berenar de pa amb Nocilla o Nutella.
En definitiva, el SOMA ofereix una experiència gastronòmica que combina creativitat i producte de qualitat en un ambient acollidor. Cada plat sorprèn per la seva cura en els detalls i l’equilibri de sabors. Sens dubte, una aposta segura per als amants de la bona cuina a la ciutat!