Hola, hola gourmeters! Diuen que la cuina vietnamita és un art d'equilibri: entre el dolç i el salat, l'àcid i el picant, el cruixent i el suau. Una harmonia que, segons la tradició, reflecteix la filosofia del yin i el yang aplicada al plat, buscant sempre compensar sabors, textures i energies per a cuidar no només el paladar, sinó també la salut. En ple cor de Barcelona, aquest principi cobra vida amb uns sabors increïbles al restaurant Món Viêt, un racó on cada plat explica una història i cada gest del personal suma a l'encant. I sí: està tot boníssim. Tot això ens ho ha explicat l'Anh-Van Chac, la propietària d'aquest restaurant de l'Eixample, que va obrir el 2017, i que ofereix els plats que segur que trobaries si estiguessis a Hanoi passejant per un d'aquests típics mercats nocturns de menjar tan característics del sud-est asiàtic.
La carta del Món Viêt ja sorprèn d'entrada amb les begudes, entre les quals hi ha, a part de la cervesa vietnamita Saigon, llimonades vietnamites amb alcohol i sense, aigua de coco natural, te amb alcohol i sense, o combinacions tan interessants com un spritz amb litxi. Jo he optat per aquesta última proposta i he encertat: la beguda és amarga i amb un toc dolç, com la majoria dels spritz, i es combina amb suc de litxi, una fruita molt consumida al Vietnam (encara que el seu origen és xinès).
'Càrrega que plau no pesa'
Ja ho diuen que quan et fan treballar, però de forma divertida i amb un objectiu que és que et mengis la teva pròpia creació, es fa i molt a gust, perquè 'càrrega que plau no pesa'. Així comença l'experiència al Món Viêt, fabricant els teus propis rotllets vietnamites. L'Anh es presenta a taula amb un bol amb aigua que porta un suport per aguantar unes làmines de paper d'arròs, una safata amb verdures fresques i diferents broquetes, un platet amb una pasta d'arròs casolana, i dues salses.
El primer ens el fa ella d'exemple: se suca el paper a l'aigua perquè s'estovi, s'hi posa enciam, coriandre, menta, papaia verda, cogombre i brots de soja, la pasta d'arròs i una de les broquetes (carn, gambes o bolets), s'enrotlla i se suca a la salsa de cacauet o a la que porta vinagre, llima i salsa de peix. Amb la resta m'hi atreveixo jo i, si bé no són tan bonics, estan boníssims, perquè es tracta d'una combinació fresca, on el greix de la proteïna es contraresta amb la frescor de les verdures, i el cruixent de l'enciam li dona el toc perfecte.
Continuem amb uns tallarins d'arròs amb curri, llet de coco i llagostins, la salsa és tan cremosa com la de qualsevol plat de pasta italiana i la suavitat sedosa de la llet de coco equilibra el picant del curri, creant una combinació molt reconfortant. Els llagostins són grossos i ben carnosos, aquest plat el tornaria a demanar seguríssim! També tastem el Su'òn Kho, que són unes costelles de porc caramel·litzades a baixa temperatura i acompanyades d'arròs blanc. La carn és tendra i es pot separar de l'os amb una cullera i l'arròs és esponjós. De debò que pagaria una classe per aprendre a fer arròs blanc d'aquesta manera, perquè crec que és l'acompanyament perfecte de molts plats. En el cas de les costelles és ideal per acabar de recollir la salsa dolça que regalima del tros de carn i no deixar-ne ni una gota!
Pastís de formatge de campionat
Les postres mantenen el nivell de la resta de plats i l'Anh ens recomana tastar el pastís de formatge (cosa que al principi no em fa molta gràcia perquè n'he menjat milers, però en veure que l'Anh fa cara de 'no et penediràs de demanar-lo', ho faig). El pastís de formatge del Món Viêt porta llima, cúrcuma i gingebre, i no patiu que no es passa ni un pèl d'acidesa, és fresc i equilibrat, la galeta de la base porta ametlla i entenc perfectament que sigui un dels seus best-sellers. També tastem unes perles de tapioca amb llet de coco i mango, que arriben a taula en un potet de vidre i són molt suaus i lleugeres (les boles de tapioca són unes boletes petites i gomoses fetes de midó de iuca (o mandioca), una arrel tropical molt utilitzada en la cuina de països d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. Són conegudes sobretot per ser l’ingredient estrella del bubble tea). Unes postres diferents de qualssevol que hàgim tastat mai.
Sens dubte, tornaré aviat a Món Viêt, i ho faré amb un objectiu clar: tastar el phở, una de les especialitats més representatives de la cuina vietnamita. Aquesta sopa tradicional, elaborada amb un brou clar, fideus d'arròs, fines herbes i carn (habitualment de vedella o pollastre), és molt més que un simple plat: és el clar exemple de l'equilibri i la subtilesa que caracteritzen a aquesta gastronomia. Visitar Món Viêt no és només una experiència culinària, sinó també un viatge sensorial que permet descobrir sabors exòtics sense sortir de la ciutat. Una proposta diferent, que convida a sortir de l'habitual, i que a més és de molt bon digerir gràcies als seus ingredients frescos. Fins a la següent, gourmeters!