Barcelona és una ciutat de gastronomia exquisida i també és una ciutat de cultura i música, sobretot de rumba catalana, que va néixer a la capital catalana als anys 40 i es va popularitzar 20 anys més tard, cap als 60. La rumba en general sempre ens fa moure l'esquelet, fins i tot aquella persona més descoordinada amb pocs dots pel ball pot picar una mica de mans, moure una mica els malucs i ja semblarà un 'rumbero' o 'rumbera'. Com a cantant retirada que soc, i gourmeter fins a la medul·la, no puc dir que no a un sopar amb música en directe, i encara menys si la proposta és de rumba! Grup Arenal, que a Barcelona té propostes com el Xup-Xup, que està a la Barceloneta i té unes vistes d'infart al mar, ha obert el restaurant Rumbla, que, pel nom, us podreu imaginar que es troba a la Rambla Catalunya.
Rumbla és la darrera incorporació d'aquest grup i presenta una proposta gastronòmica centrada en la cuina mediterrània. Posem un peu al local (carrer de La Rambla, 70) i les parets ens transporten directament a Granada, concretament a l'Alhambra. Les parets del Rumbla recorden molt als sostres que dibuixen figures geomètriques d'aquest magnífic complex monumental del sud d'Espanya, però el que us entretindrà una bona estona (a més de la música) són les fotografies en blanc i negre. N'hi ha moltes, i totes retraten persones impregnades per l'estil de vida 'rumbero': guitarres, sobretaules, gent prenent la fresca al portal de casa... En fi, totes aquelles situacions que conviden a treure una guitarra i cantar i picar de mans. El local és molt gran, però per sort podem seure en una de les taules més ben situades: davant els músics! Això és el que fa especial Rumbla, els concerts en directe. Hem tingut la sort d'escoltar els Casi ná!, l'Anna i el Pepe versionen cançons de rumba i d'altres estils i són la millor amenització. Compte, que tanta música potser us fa aixecar de la cadira o, encara més, pujar damunt la taula. Ens controlarem.
Carta ideal per compartir
Cop d'ull ràpid a la carta, que és llarga i està repleta de platets per compartir. Com a curiositat, la carta és com un petit diari de paper amb informació sobre la rumba, els orígens del grup, fotografies precioses... Aquest format tan original té l'avantatge que te'l pots emportar a casa i així tenir un record del dia que vas anar a sopar i vas acabar ballant amb la gent de la taula del costat. Comencem amb unes braves amb un allioli suau i una salseta poc picant, però diria que amb una mica de ceba cruixent per damunt, sempre a favor del toc cruixent! No ens hem pogut resistir a un pa de coca de Folgueroles amb allioli, perquè sí, menjar pa sol és magnífic i no vull ni sentir allò de pan con pan comida de tontos. També tastem uns pebrots del piquillo farcits de formatge de cabra amb mel de roses, sempre seré partidària dels pebrots del piquillo farcits de bacallà, però aquesta versió més lleugera, fresca, i amb el toc dolç de la mel també m'ha ben convençut.
El cor de carxofa amb romesco i pernil ibèric està molt bo, la carxofa sembla confitada i està molt tendra i té les puntetes de les fulles una mica més torradetes. Ells mateixos ho adverteixen a la carta "d'una en una!" perquè sí, en voldreu mínim una per persona. Un dels plats més originals i divertits que hem tastat són els ous amb xanguets, xistorra al vi blanc, pebrot del piquillo i oli de trufa. Els xanguets (que jo no els coneixia) són peixets diminuts, se serveixen fregits i te'n podries menjar una cinquantena, semblen pipes, i la xistorra, que no te l'esperaries en un plat amb tant peix, hi queda de meravella.
El culatí de vedella ibèric és de molt bona qualitat, és una carn boníssima, feta al punt i molt tendra i gustosa, va acompanyada de poma rostida i una crema de carabassa amb tocs dulcificants que confonen el paladar. I l'acompanyament m'ha encantat, no l'hauria demanat mai de la vida si no m'ho haguessin aconsellat: blat de moro cruixent amb mantega fumada. Sense manies que això es menja amb les mans rosegant com un castor, és dolç i la mantega fumada el fa untuós i diferent.
El millor cruixent (crumble) de poma que he tastat fins ara
Deixeu espai per les postres, sobretot pel cruixent de poma (que ja coneixem com a crumble de poma): el serveixen tebi, el punt exacte de dolçor que el fa zero embafador, la part del cruixent, cruix, que sembla una obvietat, però no sempre passa, i el gelat per contrarestar temperatures li va de 10. A la carta hem vist unes postres que es diuen 'avui pequem a Rumbla' i la curiositat ens ha superat i també les hem tastat: una cúpula de nata i un gelat, molt i molt bo de fruits vermells, també porta una melmelada. Ens ha agradat, però res superarà el nostre estimat crumble de poma.
Que ningú caigui al parany de pensar que Rumbla és un restaurant només per a turistes pel fet d'estar situat a la Rambla Catalunya: que algú em digui que la rumba i les bones tapes són només pels turistes, que l'arrossegaré per les orelles fins a Rumbla vejam si amb una mica de ballaruga canvia d'idea. Aquest local és per gaudir d'un sopar i no només a través del sentit del gust, també de l'oïda. Hem arribat a casa i encara picàvem de mans. Fins a la següent, gourmeters!