Hola, hola! Costa de trobar, però si preneu com a referència la plaça d'Ildefons Cerdà, camineu direcció plaça Espanya per la Gran Via de les Corts Catalanes i tombeu al tercer carrer a mà dreta, us la trobareu. Aquest local està amagat a les Galeries la Campana, i s'hi accedeix per una espècie de passatge, però el veureu ràpidament, ja que la terrassa i l'enorme vidriera que deixa entreveure un interior clàssic de bodega, no us permetrà perdre. La Bodega Pasaje 1986 és el secret més ben guardat de la falda de Montjuïc i, tot i que hi he anat a sopar, estic segura que és el local de referència de la gent del barri per a un vermut d'aquests que es converteixen en un dinar, perquè la seva terrassa convida a seure-hi i veure passar les hores entre cerveses, bons vins, grans platets per compartir i, potser també, algun còctel. No em considero una persona indecisa a l'hora de prendre decisions a la vida, però quan les cartes són tant atractives prefereixo deixar-me aconsellar i sorprendre... Que comencin a desfilar els platets!
Arrenquem amb unes patates braves amb allioli i salsa brava casolana, d'aquestes que els talls de la patata són molt irregulars i la patata és ben cruixent i un interior suau amb aquest toc dolcet que fa que les braves siguin una de les tapes més famoses de la nostra cultura culinària (i dic nostra en referència a Catalunya, que quan surts del territori fan aquella salsa taronjosa que després d'anys viatjant per Espanya encara no li he sabut trobar la gràcia).
Una ensalada russa de concurs
Quan ens porten el següent platet ja ens adverteixen que ens farà venir ganes de tornar a Bodega Pasaje 1986, ja que ens asseguren que molta gent hi peregrina només per la seva ensalada russa. El que la fa tan especial és que porta patates estil palla, d'aquestes que són molt cruixents, primetes i molt salades. La patata de l'ensalada russa està ben aixafada, la tonyina és abundant i les patates són la sorpresa que contrasten molt bé amb la dolçor de la maionesa, quin gran encert aquest toc ben salat. Per cert, sempre molt a favor de posar ou dur ratllat al damunt de l'ensalada russa, m'hi agrada més que barrejat dins.
Les tres 'P' de la Bodega Pasaje 1986
Si fa temps que em llegiu coneixereu la meva obsessió per les gildes i per tot allò que estigui enfilat en un escuradents, es mengi d'una sola mossegada i porti productes d'aquests que mai diries que poden funcionar bé junts. Les tres 'P' són una broqueta amb un tall generós de 'panceta' (cansalada), una rodanxa de porro, i un tros de pop, tot fet a la brasa, pintat amb una salsa que no sabria identificar i un bon raig d'oli. Una mossegada perfecta. Com dic al titular, es nota que la cuina està feta amb amor i això es nota amb plats com la seva cassoleta de mandonguilles, amb uns bons talls de sèpia i unes patates fregides, que com que estan submergides a la salsa, queden toves i s'impregnen de mil gustos. Demaneu pa per sucar, no només perquè voldreu recollir fins a l'última gota de salsa, sinó també perquè el pa està molt bo.
Per anar tancant la secció de plats salts tastarem el seu bunyol de gamba i bolets amb salsa bearnesa, una salsa clàssica que és una emulsió a base de mantega i rovell d'ou, dues mossegades boníssimes i el seu plat de bolets amb parmentier de patata i ou a baixa temperatura. Quan arriba a taula, només es veu un fons d'una parmentier de patata molt cremosa i un variat de bolets (de debò, com m'agradaria que els bolets es trobessin tot l'any, en soc la seva fan número 1) i, quan remenes una mica, esclata un rovell d'ou que acaba de lligar tot el plat.
El còctel sí que marida amb la cuina casolana
En aquesta experiència ens han sorprès a mig àpat amb un Negroni, un còctel d'origen italià preparat amb ginebra, Campari i vermut vermell, pel color pot recordar a un Aperol Spritz, però el Negroni és molt més amarg. Sorprenentment, acompanya bé aquests plats de sucar pa. Ara bé, si hi ha un còctel que ens ha robat el cor ha estat l'Espresso martini que ha arribat a taula per acompanyar les postres. Tastem un pastís de formatge clàssic fet amb formatge Payoyo i una torradeta de Santa Teresa, tan suau, tendra, esponjosa i perfectament amerada de llet, que la faria servir de coixí. Si tot això ho marides amb aquest Espresso Martini que us comentava, són el final de festa ideal.
Per cert, tot i que nosaltres avui no hem fet brasa, tenen diverses peces de carn que cuinen a la brasa Josper, que ja hem explicat en alguna ocasió que es tracta d'una combinació de carbó i calor controlat que li dona un toc espectacular a tot el que s'hi cuini i que, per cert, per més que això de Josper soni a nom estranger, el creador d'aquests forns/brasa és de Pineda de Mar. Bodega Pasaje 1986, ens tornarem a veure molt aviat vermut en mà. Fins a la següent!