Ha arribat l'època de l'any en què més vegades repeteixo la frase "beure amb moderació és sinònim de beure amb bon gust". La dic als amics i familiars que per aquestes dates, per fer front a l'etapa doble etapa dels dinars de Nadal, em demanen que els recomani algun vi "ben bo i baratet". Aquests dies que normalment tots els mitjans digitals ens bombardegen amb llistes i més llistes vinícoles, des de La Gourmeteria d'ElNacional.cat no podíem ser menys, però ja t'aviso que ceci n'est pas una llista típica i tòpica sobre quins vins comprar per Nadal. En primer lloc, perquè un servidor no es dedica al periodisme vinícola especialitzat. En segon lloc, perquè no tinc el nas, el paladar ni la formació d'un sommelier. I en tercer lloc, el més important de tots, perquè m'agrada escriure de vins de la manera com m'agrada beure'ls: amb naturalitat, sense tecnicismes i amb la fascinació del nen que el dia de la cavalcada creu que aquell senyor negre amb barba és el rei Baltasar, quan en realitat és el seu tiet Jaume, el lampista del poble, maquillat amb betum. Sense més dilacions i passant pels blancs, els rosats, els vermells, els escumosos i els dolços, heus aquí els tretze millors vins catalans entre 5€ i 35€ que he tingut la sort de tastar i que espero que vulguis descobrir tu també.

Colors Blanc, Cérvoles
(DO Costers del Segre)
Macabeu, Chardonnay i Albariño, 9€
 

El primer que hem de deixar clar és que el vi blanc i les festes de Nadal no han d'estar obligatòriament renyits, malgrat que associem més els blancs a les terrassetes d'estiu i no tant als àpats on l'escudella i carn d'olla ens fan suar la samarreta interior de tal manera que el que sua, més aviat, és l'ànima. D'ànima aquest vi de Les Garrigues en va sobrat: nascut de vinyes situades a 800m d'altura, és un dels primers projectes de Viticultura de Muntanya de Catalunya. Fresc, cítric i lleugerament cremós, és tan econòmic que el podria cagar el tió i tan agradable de beure en un aperitiu, tot picant quatre ametlles, que desitjaríem no deixar de veure com els nebots obren regals eternament per tal d'acabar-nos l'ampolla amb calma.

Foranell Picapoll, Celler Quim Batlle
(DO Alella)
100% Picapoll, 14'50€
 

Hi va haver un dia que vaig creure abans en el Pare Noel que en aquest vi. T'ho juro. Sapastre de mi, no em creia que a Alella poguessin fer-se blancs magnífics amb Picapoll, una varietat més pròpia de la DO Pla de Bages. Tampoc creia que una vinya de sauló "a tocar del mar" com La Sentiu pogués estar a més de 300m d'altura. I per descomptat, no em creia que a 15 minuts de la plaça de les Glòries es poguessin fer vins amb una identitat tan poc urbana, tan mineral i tan salina. Però resulta que era veritat, i que a més eren blancs Gran Reserva com aquest, amb criança de nou mesos amb les seves mares i de dos anys en ampolla. Per això és un blanc amb un color més proper al groc, per això és riquíssim en matisos i per això costa creure que una meravella així no arribi als quinze euros. L'únic que demano al Pare Noel és que continuï sent així per molt temps més.

Pla Parcial, Viladomat-Aragó
(Penedès)
100% Xarel·lo, 18'50€
 

Hi ha vins amb història i històries amb vi, i aquest blanc sense DO compleix totes dues coses. Ara sona música trista perquè la seva història és la d'un comiat: l'adéu a una vinya plantada l'any 1965 prop de Vilafranca del Penedès i que enguany morirà per culpa d'un pla urbanístic del 2010 que contempla l'expansió del Polígon Industrial de Sant Pere Molanta. Un "pla parcial" que s'endurà per davant tots els terrenys agrícoles que es trobi. Per això aquest vi de Gerard Maristany és un vi ple d'història: perquè va néixer com una elegia, perquè es va pensar des d'un pis a la cruïlla de Viladomat amb Aragó i perquè és un vi de garatge elaborat i criat durant vint mesos a La Xarmada, una mena de coworking vinícola ubicat a Pacs del Penedès. Però el millor de tot saps què és? Que el millor del vi no és la seva història, sinó la seva identitat quan el beus, feta d'aromes, matisos i records en boca com la que tenen els grans monovarietals de xarel·lo. Perquè d'això va el Pla Parcial: de fer un vi per recordar que no som eterns, però per no oblidar que sempre queda el record.

Lledoner Rosat, Espelt Viticultors
(DO Empordà)
Garnatxa Negra, Lledoner Negre, 6'40€
 

Què passa, ja no pensaves en els rosats, eh? Els catalans oblidem massa sovint que no hi ha res més mediterrani que un bon vi rosat i que, ens agradi o no, hi ha dies de Nadal a Catalunya que el termòmetre marca temperatures més pròpies de la primavera a la Provença que no pas de ple hivern. Aquest rosat versàtil, elèctric i desacomplexat és d'aquells vins que a priori semblen poqueta cosa, humils, econòmics i esquifits, però que en realitat tenen la força ferotge de transformar-ho tot. Com una tramuntanada, vaja, però en versió d'amenitzar l'aperitiu del dia de Sant Esteve o de fer més amena l'espera a la cuina mentre l'ànec és al forn. 

La rosa, Can Sumoi
(DO Penedès)
Sumoll, Parellada i Xarel·lo, 11'60€
 

Perdona la insistència, eh, però no entenc com pot ser que en un país que té les roses com a regal principal pel dia dels enamorats no estiguin totes les terrasses dels bars plenes de gent bevent vi rosat. Reading is sexy, deia una campanya de l'editorial Gallo Nero amb una foto de Paul Newman llegint, i jo cada cop que bec La Rosa de Can Sumoi tinc ganes de fer-me una selfie, però amb el problema que no sóc Paul Newman. Drinking wine rosé is sexy, però, no en tinguis cap dubte, i si de vins rosés catalans parlem, La Rosa és el més sexi de tots des de fa molt de temps. Embotellat sense estabilitzar ni filtrar, aquest vi amb el segell inconfusible de Pepe Raventós és tan elegant, tan pur i d'una delicadesa tan extrema que emociona des de la tendresa, però sobretot, és el que jo en dic un rosé proselitista: és el vi rosat que fa que el vi rosat agradi als que mai abans no havien sentit curiositat pel vi rosat.

L'Abrumet Negre, Celler Frisach
(Terra Alta)
Garnatxa Negra i Carinyena, 8€
 

Hi ha vins que són com els encenedors: malgrat que no fumis, sempre cal tenir-ne algun a prop, ni que sigui per recomanar-los. A tots els amants del vi ens agraden les troballes, és a dir, els vins especials, bons i econòmics que un dia descobreixes de casualitat i ja t'acompanyen per sempre. Perquè sí, després del matrimoni, un bon vi vermell en el qual confiïs cegament és la història més eterna que es pot tenir a la vida. La meva història d'amor amb L'Abrunet Negre va sorgir gràcies al meu amic Joan Carbó, quan en una escapada gastronòmica a la Terra Alta va presentar-me els germans Joan i Francesc Frisach. Amb cinc minuts en vaig tenir prou, només d'escoltar-los, per saber que aquell parell de pagesos joves amb idees de futur fonamentades en un respecte màxim pel passat eren molt més que dos viticultors de poble. Dubto que hi hagi a la Terra Alta un celler amb la creativitat i la sensibilitat de Frisach, però sobretot dubto que hi hagi a Catalunya un vi vermell tan viu i versàtil per aquest preu. Especiat en nas, a mi particularment m'encisen les seves notes llamineres i de fruita fresca en boca. Un vi aparentment modest però altament estel·lar.

Sumoll Solergibert, Celler Solergibert
(DO Pla de Bages)
100% Sumoll, 15'70€
 

La varietat sumoll és com aquesta nova moda d'anar a buscar el tió al bosc: mai reinventar una cosa tradicional havia tingut tant èxit. Fa quinze o vint anys ningú pensava que amb sumoll poguessin fer-se bons vins, però dues dècades després resulta que alguns dels millors vermells de Catalunya són monovarietals de sumoll. Aquest de Solergibert n'és un exemple claríssim, per algun motiu va guanyar el Premi a Millor Sumoll Negre a la Guia de Vins de Catalunya 2022: elegant i fresc, amb records de pruna i nespra, està vinificat amb rapa i té una criança de 4 mesos. És el vi ideal per obrir davant del sogre a mig plat de canelons si el que vols és que el teu sogre pensi que ets algú original, peculiar i de confiança, ja que algú que amb menys de quinze euros porta a casa un vinàs de categoria és sempre algú en qui confiar. 

La Florens 2019, Josep Grau Viticultor
(DO Montsant)
100% Garnatxa Negra, 22€
 

Nadal és una època on la família, com a concepte, acostuma a prendre més relleu que mai. També la família és una marca important en aquest vi nascut d'unes vinyes centenàries de Marçà, a la comarca del Priorat, la terra on el que un dia va ser un oficinista urbanita anomenat Josep Grau va decidir reinventar-se en el que avui és, un viticultor establert a la serra del Montsant i que fa uns vins d'autor que des de fa anys recullen elogis de tot el món. Un servidor va poder conèixer a Josep Grau -la persona, no el celler- fa escassos mesos, i recordo com em va impactar el que va dir-me quan vaig preguntar-li el perquè d'aquest nom quotidià i popular per un vi així d'elegant. "La meva mare es deia Florentina, però es feia dir Florens, i aquest vi és com ella: monumental i màgica, però terrenal i humana". Tenia tota la raó. Elaborat a partir dels preceptes ecològics i biodinàmics, el vi transmet l'essència del seu origen, ja que bevent-lo s'intueix immediatament la identitat única del Montsant, que és la que va captivar Josep Grau per tal que ell, ara, ens captivi a nosaltres.

Camí dels Xops, Ànima Mundi
Penedès (sense DO)
Xarel·lo i Macabeu, 13€
 

Per fi hem arribat al fato bo, deus pensar. Pels que som de bombolles des de l'aperitiu fins al moment de la sobretaula, haver de fer scroll tants cops avall per topar-se amb el primer escumós és un suplici més gran que anar a dinar a casa d'algú i que digui "tenim cava, però el guardem per les postres". No siguis aquesta persona, per favor. T'ho poso més fàcil: obre una ampolla de Camí dels Xops i no ho seràs, ja que voldràs beure'l a totes hores i amb qualsevol tipus de plats. També amb unes olivetes i unes patates de xurreria fent una copa els dijous al vespre sortint de la feina, és clar, ja que aquest vi escumós elaborat amb el mètode ancestral és fresc i sorprenent, però sobretot addictiu. Un servidor, si pogués, fins i tot el beuria amb embut, però sé guardar les formes, sobretot els dies de Nadal on tothom es comporta com si estrenés camisa nova. L'ànima que està al darrere d'Anima Mundi és Agustí Torelló, un dels joves cracs de la viticultura nostrada i algú que té per l'agricultura, la terra i els vins que elabora el mateix respecte que qui escriu aquestes ratlles té per a ell: absolut. Per això aquest és un vinàs d'intervenció mínima i de resultat màxim, amb una bombolla fina elegant i unes notes de poma, pera i records minerals magnífiques. Si el rock'n'roll dels cinquanta fos vi, seria això.

Mirgin Laietà Gran Reserva, Alta Alella
(DO Cava)
Pansa blanca, Chardonnay i Pinot Noir, 18€
 

Compte amb això perquè és més polivalent que Sergi Roberto jugant a totes les posicions, però amb la sort que té la qualitat que Sergi Roberto no tindrà, per desgràcia, en la vida. Pels penedesencs que vam aprendre a caminar mentre ens donaven cava típic i tòpic de cupatge xarel·lo, macabeu i parellada, beure caves de cupatge peculiar és sempre divertit. Aquest, gràcies a varietats com el chardonnay o el pinot noir, transmet un no-sé-què experimental i cosmopolita, com aquella gent de Sant Hilari Sacalm o Móra d'Ebre que se'n va d'Erasmus a Berlín, torna feta una moderna i després, quan passeja de nou pel poble veu que totes les iaies li diuen que "et veig diferent, estàs millor!". Doncs a això sumem-li una criança de 30 mesos i un gust sec, untuós. Un cava ben estructurat, vaja, però amb l'afegit que et sembla un cava que no has begut mai abans. A més, no ho oblidem, la polivalència: presenta un packaging la mar de xulo, amb una ampolla prima i llarga acompanyada d'un estoig cilíndric que, embolicat per regal, desperta la curiositat de qualsevol. Un regal de Nadal perfecte perquè el tió el cagui, sempre que qui piqui el bastó sigui major d'edat i canti "no caguis arengades, que són massa salades,/ caga caves d'Alella, que són tota una estrella." 

Reserva Familiar Brut Nature 2012, Sabaté i Coca
Corpinnat
100% Xarel·lo, 32€
 

Quan aquest brutalíssim vi escumós va començar a néixer, Pep Guardiola encara entrenava al Barça i la paraula 'Procés' no existia en l'imaginari col·lectiu dels catalans. Després la cosa ha anat com ha anat i la Història ens ha dut on som, però per sort ens queden escumosos Corpinnat com aquest per guarir-nos les ferides. Sense cap mena de dubte, personalment m'atreveixo a dir que és el millor vi amb bombolles del país en relació qualitat-preu. Cent per cent segur. Dubto que pugui beure's a Catalunya una meravella d'aquesta magnitud, que tranquil·lament juga a la lliga dels grans xampanys i els grans vins escumosos de guarda del món -també dels catalans-, per un preu inferior a 35€. Una criança de 80 mesos amb els seus llevats dóna per molt, sobretot per arrodonir un vi de bombolla finíssima i persistent que aromàticament fa venir al cap el fonoll, la farigola o el pa torrat i que després, ja dins la boca, és dens i ple de volum. Un vi escumós a qui parlaries de vostè, potser perquè si en comptes d'un vi fos una persona, seria aquell avi o aquella àvia que el dia de Nadal fan de cap de taula, tenen una opinió ponderada sobre tot, es fan estimar en cada gest i, en definitiva, demostren que l'envelliment no ens fa més vells, sinó més savis. I més adorables. 

Vi de glass, Vins per Estimar el Vi
Penedès
100% Gewürztraminer, 16'75€
 

Això ja s'acaba i arribem al final, a la part de les postres, per això un vi personalíssim i elaborat a partir d'una varietat, la gewürztraminer, que no recomano pronunciar en veu alta mentre menges un polvoró. Creat seguint el model dels Eisweine alemanys, és a dir, dels vins glaçats, la família Gramona va crear fa quasi trenta anys aquesta joia que ja és un clàssic de casa nostra, un producte que totes les neveres de Catalunya haurien de tenir els dies de Nadal, ja que menjar torrons i neules està molt bé, però maridar-los amb el Vi de glass és ja una cosa superior. Si apropes el nas a la copa, hi trobaràs cítrics i aromes exòtics; si el beus, un important pes de la fruita i una sensació molt refrescant. Un consell: si en vols potenciar les aromes i el sabor, beu-lo fred, però no geladíssim. I un segon consell: no arriba als 10º alcohòlics i entra com l'aigua, però no te'l beguis tu sol si no vols acabar pujat dalt la cadira recitant El desembre congelat, a no ser que siguis Xavier Graset, l'únic adult de Catalunya capaç de fer-ho amb dignitat i sense caure en patetismes. Per tant, si vols que la teva sogra i el teu nebot et respectin un Nadal més, assegura't que l'única cosa congelada continua sent el Vi de glass.

Aureo Sec, De Muller
(DO Tarragona)
Garnatxa Negra i Garnatxa Blanca, 17'50€
 

No podem acabar sense un ranci de categoria. No em refereixo al típic cunyat que basa la seva visió del món en les conspiracions que veu a Cuarto Milenio i que abans no s'ha acabat els galets de l'escudella ja ha dit "jo no sóc racista, PERÒ...". No, res d'això, per sort. Em refereixo a un dels patrimonis més oblidats i menyspreats de Catalunya: els vins rancis, un adjectiu poc comercial i que no ajuda massa a uns vins meravellosos, oxidatius i amb soleres de més de mig segle. Tampoc ajuda que la majoria d'etiquetes o packagings dels rancis semblin haver-se pensat per decorar el moble bar de Ramon Serrano Suñer, és clar, però què hi farem. Els rancis són una alternativa magnífica als vins dolços i aquest del celler De Muller, mític i històric, n'és un gran exemple: hi trobes fum, hi trobes cuir i hi trobes notes oxidatives, gairebé com si les fustes de les bótes on ha fet l'envelliment et passessin pel costat enmig del carrer deixan-te l'olor del seu perfum, però en boca, de cop, és subtil i equilibrat. Si es beu una mica fresquet, encara millor. És un vi meravellós per quan fa quatre hores que dines i ja estàs cansadíssim de tot, quasi més cansat que tu després de llegir tot aquest article llarg com veure Els pastorets de peu perquè no has trobat cadira al teatre de l'escola dels teus fills. Si has arribat fins aquí, però, espero que gaudeixis de tots aquests vins i que humilment, malgrat que potser no ens coneguem, rebis els millors desitjos d'un servidor per aquestes festes i m'acceptis aquest brindis virtual de bon Nadal.