Soc amant de menjar bé i aquests són els meus consells per escollir un restaurant aquest estiu

Quan estem de vacances tot és molt bonic i hi ha bon ambient al grup (és igual que siguin familiars o amics) fins que arriba l'hora de menjar o sopar i cal triar un restaurant. Moment on s'hi afegeix tensió si s'ha fet tard i estreny la fam.

En aquests casos sempre es repeteix els mateixos patrons. Està el que diu això tan sacrificat com un "a mi tant em fa". També el garrepa que només diu el de "jo voto pel més esconòmic". I, com no, el que desapareix de sobte i no torna a treure el cap fins que la resta estan asseguts a la taula.

Finalment, hi ha qui es fa càrrec de la situació i es dedica a mirar l'oferta que hi ha als voltants i valorar-ne opcions. Ets tu? Doncs aquí van uns consells que poden ajudar-te.

• La internet que tot ho sap. I on de tot s'opina. Ja sigui al mateix Google o en web més especialitzades com TripAdvisor poden ser-nos de gran utilitat. El meu truc és llegir-me les ressenyes que el valoren molt negativament. Si aquestes ressenyes són del tipus "arribem a les 4 de la tarda un grup de 16 persones i no ens van voler atendre" o de similars, li'n dono una oportunitat. Si al contrari, entre aquestes n'hi ha algunes que parlen que el local és brut, que la qualitat no era acceptable o que les racions són petites, sí que l'esborro de la llista i continuo buscant.

• A la carta. Una de les coses bones que ens va deixar la pandèmia va ser que gairebé tots els restaurants van digitalitzar les seves cartes i estan penjades en algun web. Aquí no només pots fer una ullada als preus, que mai no està de més, també comprovar si el que ofereix us agrada. Una red flag bàsica és desconfiar dels restaurants que tenen cartes llarguíssimes. Això vol dir que els productes no són frescos. Així de simple.
• Fuig de l'oferta agressiva. Ningú no dona durs a pessetes. I aquesta frase tan d'àvia és tan certa com antiga. Per això, quan el restaurant té un cartell ben visible que ofereix un menú a la meitat de preu del que creus que hauria de costar... corre! Segurament, la vedella no és vedella, el lluç no serà lluç i... pensa malament i encertaràs. Una altra frase d'àvia que queda aquí ideal.

• Sobre el terreny. Si tant les crítiques com la carta t'han convençut, arriba el moment d'entrar al local. Fes-ho molt a poc a poc, mirant de veure què mengen i què hi ha a les taules. Si els plats estan tots buits no et desesperis, això és que has triomfat. Si hi ha menjar, hi ha certs productes que marquen la diferència com les patates fregides o les coquetes. És molt fàcil diferenciar si són casolanes o no (forma irregular, gran...)
• L'últim consell et serveix només si vas a un lloc molt turístic i és molt senzill. El restaurant de la Plaça Major d'aquest lloc, la guingueta més ben parida del lloc més cèntric de la platja més freqüentada o la cafeteria al costat del museu que et fa un descompte amb l'entrada solen ser (en la gran immensa majoria dels casos) llocs pensats per aprofitar-se del turista despistat o mort de gana. El perfil comú és que són cars, no tenen productes de qualitat i no tracten bé el client, sobretot perquè saben que no tornarà.

I si tot i així falles, no et fustiguis gaire. Els mals restaurants solen ser bons camuflant-se. Sort amb el següent!