Si tens la sort de ser un privilegiat o privilegiada que no té al·lèrgies o intoleràncies als lactis, podràs gaudir de qualsevol tipus de formatge, iogurt o llet d’origen animal. Aquesta setmana, amb la doctora, nutricionista i dietista Montse Folch, fem parada davant la Formatgeria Elisa, del mercat de la Boqueria, per saber quants lactis hem de consumir al llarg del dia.
Com a consell alimentari, hauríem de prendre uns tres lactis al dia
La doctora i nutricionista Montse Folch explica que hauríem de fer un consum de com a mínim dos o tres lactis al dia. “Amb nens o nenes en etapa de creixement, adolescents, dones en període de lactància o dones menopàusiques, el consum podria augmentar fins als quatre o cinc al dia”. La doctora Folch alerta com és d'important el consum que en fem si la persona pateix problemes de sobrepès.
Els lactis aporten a l’organisme una bona proteïna animal i, sobretot, calci. La diferència del calci que aporta la llet, els formatges o el iogurt d’altres productes com poden ser les figues o les mandarines rau en l'absorció, relata la nutricionista. “L'absorció del calci d'origen animal dels lactis és molt millor que l'absorció del calci de la llavor de sèsam o d'altres productes com les fruites”.
I si es pateix problemes de colesterol? “En aquest cas, haurem de consumir lactis descremats i formatges que continguin menys del 20 - 15% de matèria grassa”, exposa la doctora.
El formatge, el rei del paladar
Només d'imaginar-nos un bon tall de formatge de cabra, d’ovella, brie, emmental, camembert, parmesà, rocafort o cheddar, per dir-ne alguns, a molts se’ns fa la boca aigua. Però, quin consum en podem fer? En podem menjar tant com vulguem, o bé hem de moderar la quantitat? Són bons els formatges per al nostre organisme? Per respondre aquestes qüestions, la doctora Folch ens indica: “Si no tenim problemes de salut, podem consumir els que vulguem! Si tenim problemes de salut, caldrà reduir el greix”.
A més, el bon sabor del formatge el fa un producte exquisit per combinar amb un bon pa torrat amb tomàquet així com d’acompanyament d’una copa de vi. La doctora Folch exclama somrient: “Uvas con queso, saben a beso”, una bona combinació nutricional on s'obtindria la proteïna per al nostre organisme del formatge i la fibra del raïm.
La llet: quina és la millor?
I si parlem de lactis, no podem oblidar la llet. Davant tota la varietat de llets que trobem al supermercat, quina és la llet més bona per al nostre organisme, doctora? A la qual cosa la nutricionista precisa: “Totes les llets que no provenen de la vaca, la cabra o l’ovella són begudes vegetals”. Una apreciació important, per no caure en l'error comú de titllar de llet tots aquests productes d'origen vegetal. Folch apunta que “l’única que admet el nom de llet seria la d’ametlla, però la resta són batuts vegetals”.
Fet l’aclariment, la doctora ofereix la possibilitat de prendre aquestes begudes vegetals si hi ha intoleràncies, al·lèrgies o bé si per estil de vida no es vol prendre llet d'origen animal, i puntualitza: “La que tindria una proteïna més similar a la llet seria el batut de soja”. Respecte a la quantitat de sucres, la doctora diu que la d’ametlla és la que en conté més, però exposa que la diferència és molt menor, per tant, no ens hauríem de preocupar a l’hora d’ingerir-les, sempre que compensem el calci amb altres productes.
Qui és la doctora Folch?
La doctora Montse Folch és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i té un màster en Nutrició i Dietètica. També ha fet un curs de Nutrició i Dietètica al departament del Dr. Corones i un curs de Terapèutica homeopàtica per a metges al Centre d'Ensenyament i Desenvolupament de l'Homeopatia.
Actualment, la doctora Folch té la consulta de nutrició i dietètica com a membre associada al Centre Mèdic Teknon, és membre vocal directiva de L'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició i ha participat com a ponent en diversos congressos nacionals i internacionals en l'àmbit de la nutrició.
Folch va publicar el seu primer llibre l'any 2000, La dieta de la Dra. Folch (Editorial Martinez-Roca, 2000) i des de llavors ha fet altres publicacions com Menja bé, viu millor (Editorial Llaura, 2006); El mètode de la Dra. Folch (edició en castellà Styria, 2007; trad. catalana Columna, 2008); Zumoterapia para tu salud (Editorial Styria, 2009); Frutoterapia (Editorial Paidós, 2014); L'enzim mediterrani (edició en castellà Planeta, 2014; trad. catalana Columna, 2014; trad. portuguès, 2015); La dieta de los colores (Editorial Grijalbo, 2017) i 100 mites de l'alimentació (Editorial Cossetània, 2020).