El cap de setmana és moment de relaxar-se i desconnectar de la feina, els estudis i oblidar, durant unes hores, la rutina setmanal. Són dos dies per fer altres plans, sortir de casa o, una altra opció molt vàlida, quedar-se al sofà abraçant la manta i mirant sèries i pel·lícules. Els dissabtes i diumenges, però, també resulten ser una oportunitat excel·lent per descobrir aquells restaurants que ens criden més l'atenció, però que entre setmana és impossible visitar-los per la falta de temps. Perquè no hagis de perdre temps pensant on anar, des de La Gourmeteria et recomanem 4 restaurants per tastar durant el cap de setmana i gaudir de magnífics plats i indrets.
Restaurants per al cap de setmana 22 i 23 de febrer
Per a aquest cap de setmana del 22 i 23 de febrer apostem per la cuina barcelonina i et recomanem quatre restaurants ubicats a la ciutat comtal.
Xemei: un dels restaurants italians més top
Per sort, hi ha vida més enllà dels restaurants italians amb estovalles de quadrets vermells, gent menjant pizza quattro stagioni a la taula del costat o cuiners amb bigoti que fan cara de dir-se Luigi i tenir una estampeta de Maradona a la tauleta de nit. Més enllà d'aquests tòpics adorables i cent per cent reals, hi ha una gastronomia italiana menys popular i més refinada, però que, tanmateix, és la més fidel als orígens de la tradició culinària del país transalpí, sempre que entenguem la paraula ‘orígens’ des del punt de vista ancestral del terme: la cuina que feien les nostres besàvies, amb els productes que compraven les nostres besàvies i la paciència que tenien les nostres besàvies.
O'Peregrino: marisqueria interessant a l'Eixample
La marisqueria O’Peregrino fa tres dècades que delecta els seus comensals, cuinant els millors mariscs de Galícia i Catalunya. Fa pocs anys, el jove Alejandro Sanahuja, format a l’escola Hoffman, va agafar les regnes d’aquest petit local a l’Eixample barceloní, actualitzant-lo i oferint una proposta gastronòmica centrada en el mar amb el millor marisc cuinat tradicionalment. Però també sorprenent amb propostes més creatives i agosarades com l’ostra gratinada amb maionesa de llet de soja i mel, llimona, caviar i pol·len o els fesols de Llavaneres amb ou cuinat a baixa temperatura, làmines de tòfona i gambes. Tota una declaració d’intencions d'aquest jove emprenedor que fins fa poc temps no sabia si continuar fent música electrònica o tirar-se a la piscina de la restauració. Qui sap si hauríem ballat amb les seves creacions musicals al Primavera Sound o el Sónar! A la vista dels resultats, va escollir el camí correcte i així avui podem gaudir de la seva cuina a la marisqueria, en aquests moments, més interessant de Barcelona.
La Vietnamita: cuina del sud-est asiàtic econòmica
El viatger que visita el Vietnam per primer cop rep una bona sorpresa. Paisatges de somni i una cuina de productes bàsics, però amb combinacions excel·lents. La idea preconcebuda de confondre-la amb la cuina xinesa queda derrotada ben aviat. La cuina vietnamita té la seva pròpia personalitat, i només cal conèixer-la entrant a menjar a qualsevol local popular, de la zona dels 36 carrers, a Hanoi, o dels voltants del mercat Binh Tay a Ho Chi Minh, per seure a les llargues taules compartides amb la resta de comensals, demanar que ens tradueixin el menú escrit a les pissarres de les parets i gaudir d’uns plats cuinats amb una autèntica saviesa mil·lenària. I vet aquí que al barri de Gràcia tenim des de fa anys una rèplica d’un d’aquests establiments, amb el caliu, la qualitat i el sabor de la més autèntica cuina del Vietnam.
Doppietta: l'esperit culinari de la Mille Miglia
A la ciutat comtal, una relíquia gastronòmica que s'està convertint en visita imprescindible per a aquesta tardor ret homenatge a través de la seva carta a la carrera de les 1000 milles. Es tracta del restaurant Doppietta, el nom del qual és, precisament, el d'un cotxe de la casa Alfa Romeo que va participar en ella. Al capdavant, el restaurador britànic Badr Bennis i el xef, originari de Brescia, Nicola Valle. “La carta recorre el millor de la cuina del Nord d'Itàlia. Procedeixo del camp i a la casa en la qual vaig créixer mai ha faltat el bon formatge i l'embotit artesanal. La meva àvia María sempre s'involucrava en cuidar l'hort i en la preparació de les conserves i adobats. A Doppietta retem homenatge als nostres pares i avis per als qui una copa de vi i un bon producte casolà eren motiu més que suficient per a asseure's a la taula de casa, al bar de la cantonada o a la botiga alimentària del barri”, explica Valle.