La gastronomia és molt més que gaudir del menjar, conèixer quins són els productes de moda o saber triar la millor manera de cuinar-los. També és part de l'essència de l'ésser humà, per la qual cosa en ella es reflecteix la tradició, la cultura i el desenvolupament d'una civilització. D'aquí ve que, per als historiadors, sigui tan important conèixer què menjaven els nostres avantpassats i com ho feien. I la veritat és que la dieta bàsica de l'ésser humà no ha variat molt des que va començar la seva etapa sedentària. La llet es consumeix des de fa deu mil anys, quan es va aprendre a munyir als animals i va ser només qüestió de temps que aparegués el formatge. Com no podia ser d'una altra forma, en l'antiga Grècia es va creure, sense dubtes, que el formatge era un menjar diví. I la veritat és que, en arribar a l'antiga Roma, el formatge no sols era un aliment molt habitual en la seva dieta, sinó que l'havien elevat de categoria en afegir-li herbes aromàtiques, deixar-lo curar en oli i elaborar diferents receptes depenent del temps de maduració. Ja llavors, els més comuns eren els de vaca, ovella i cabra. Tal com avui dia.
El formatge més antic
La peça de formatge més antiga del món es va localitzar a Egipte fa a penes dos anys. Concretament a la tomba de Ptahmes, un oficial d'alt rang al servei dels regnats de Seti i de Ramsés II. En aquella època era comú enterrar als cossos al costat d'aliments, roba i joies. En aquesta ocasió es va trobar un petit atuell cobert per un drap. En el seu interior, una massa blanquinosa i solidificada que, després d'un minuciós estudi, es va identificar com a formatge. Encara que resultava complicat a causa del seu estat, els investigadors no sols van confirmar que era formatge i no llet en mal estat, sinó també que estava elaborat amb llet de cabra i vaca. Anterior a aquesta troballa, se’n van succeir moltes altres que situen el descobriment del formatge uns dos mil anys abans. Gerres, atuells i altres utensilis propis de la fabricació d'aquest producte tan apreciat a tot el món han anat apareixent en diferents excavacions. Alguns dels més destacats es van trobar a Croàcia i Polònia.
Moltes llegendes, una mateixa conclusió
Davant la falta de dades que confirmin on i quan es va elaborar el primer formatge, les llegendes i contes populars apareixen per a emplenar aquest buit de la història. Cada zona té la seva interpretació pròpia, però, no obstant això, totes tenen llaços comuns. La més estesa és la que ens porta fins al desert d'Orient Mitjà, on un jove àrab va comprovar que la llet que havia guardat en un recipient elaborat a partir de l'estómac d'un xai havia fermentat. Els bacteris propis del budell de l'animal, al costat de la calor del desert havien fet bé el seu treball i el resultat va agradar al jove, qui ràpidament el va compartir amb la seva comunitat. Precisament, a la regió del món on s'elaboren més tipus de formatge diferents (fins a 329 especialitats), també trobem el que, de moment, té el títol de més antic. Es tracta del formatge 'casín', un formatge asturià l'origen del qual es remunta al segle XIV i que es continua elaborant de la mateixa manera. Així ho demostren alguns escrits de l'època, en els quals se'l nomena com a formatge 'assadero' i es detalla el procés d'elaboració.
Com el rei Pelayo
Com no podia ser d'una altra forma, el rei més famós i estimat pels asturians va ser un dels primers apassionats d'aquest formatge. Tal com explica (aquesta vegada, sí) la llegenda, el formatge 'casín' més gran elaborat mai va ser per al Rei. I si ja estàs desitjant tastar-lo, has de saber que només són tres les formatgeries que avui dia en comercialitzen. La Corte, Ca Llechi i Redes. Totes visitables i situades al parc natural de Redes. Està elaborat amb llet de vaca frisona (mai d'una altra) i la recepta és un secret que passa de generació en generació. El seu sabor és penetrant, intens i amb un lleuger final picant. Ideal per a maridar-lo amb una bona sidra, també de la zona.