"Fa pena menjar-lo" és la frase més freqüent davant d'un plat amb flors. Però després, la cosa canvia i arriben els "vull més" i les lloances als seus sabor. I és que, malgrat que en l'antiguitat les flors formen part de la dieta habitual, de la mateixa forma que les herbes silvestres, poc a poc van anar caient en l'oblit fins a convertir-se en una cosa exòtica.

I com els bons costums és millor recuperar-les, començar per introduir flors a les nostres receptes és l'objectiu d'avui.

 
La mà experta

Com és una cosa que no hem vist en el dia a dia, pot ser complicat començar i, sobretot triar quina flor incloure a quina recepta.

Fa anys que Iolanda Bustos està bolcada en les flors i fruit d'anys de cultiu, recol·lecció, proves, assajos i estudis, avui no només les cuina diàriament, també ofereix cursos a tot el que estigui interessat i ha publicat un complet llibre amb algunes de les seves receptes més reeixides.

"La meva cuina està molt lligada a la tradició de la comarca de Baix Empordà, a la meva terra natal. Soc al lloc perfecte per dur a terme aquest mètode de cuina ancestral. De fet, crec que la meva afició a cuinar amb la naturalesa em donada perquè he nascut i viscut en aquest bonic paisatge" explica la cuinera, en Cuinar amb flors, una guia que no pot faltar a la teva cuina i de la qual traiem algunes idees.

 
De temporada

Cada estació tenyeix el camp d'uns colors diferents per la qual cosa les receptes amb flors canvien per complet d'aspecte i sabor cada temporada. Repassem quines són les més interessants de l'estiu perquè puguis començar a experimentar avui mateix.

  • Flor de carbassó

El carbassó és un dels reis dels horts a l'estiu. Però, a més del seu fruit, també és riquíssima la seva flor, una de les més populars a la cuina. Iolanda recomana retirar el pistil ja que pot amargar.

La flor del carbassó és groga, allargada i de gran mida pel que és ideal per omplir-la. Les receptes més habituals és amb formatge, al qual se li poden afegir nous. Després les podem cuinar fregides o en tempura.

 

  • Gerani

Sí, les flors que donen color a moltíssims balcons poden menjar-se. De fet, la recomanació és consumir-les immediatament per la qual cosa només es podrà gaudir del seu sabor si es té una planta a prop.

Existeixen moltíssimes varietats i cada una té unes característiques determinades. Per això, n'hi ha que el seu sabor és una mica àcid, com la poma verda o fins i tot a la llimona, mentres que d'altres recorden les roses.

A la cuina són perfectes per prendre en cru i alegrar qualsevol amanida o guarnició. Aporten color, però també una textura diferent.

 

  • Gessamí

La seva olor és tan intensa que inunda qualsevol espai, sobretot al caure la tarda que és quan s'obren les seves flors i, per tant, el moment ideal per recollir.

Igual com la seva olor, el seu sabor també és potent per la qual cosa amb molt poques es poden aromatitzar plats o omplir de sabor una infusió.

El gessamí és molt popular en rebosteria, on està molt lligat al món àrab, els qui van introduir aquesta planta a la península. Uns pètals de gessamí canvien per complet un gelat o un granissat. Juntament amb aigua amb sucre es crea un almívar molt especial amb què podem amarar diferents pans de pessic o bases de pastissos.

També hem de recordar l'arròs amb gessamí, tan típic de la cuina tailandesa.

 

  • Flor d'all silvestre

Es tracta d'una flor molt bonica de tons morats que creix en carrassos. No enganya i el seu sabor és molt similar al de l'all, però molt més subtil. Així que les receptes que podem elaborar amb aquestes flors són pràcticament totes a les que es pot afegir l'all tradicional.

Per a molts aquesta flor és un autèntic tresor culinari a causa de les seves possibilitats. Es poden consumir en cru, però també deixen el seu segell si l'afegim a sopes, cremes o salses.

 

L'únic "però" és que, igual com moltes altres flors, s'han de consumir el mateix dia.