Hi ha més de 700 varietats de tomàquet al món: aquestes són les 7 que trobaràs a Catalunya

Des de l'esmorzar fins al sopar. El tomàquet sempre és present i quina sort la nostra! Perquè que no hi ha res més saborós i nutritiu que un bon tomàquet.

Això sí, arribats a aquest punt, és habitual que comenci la discussió sobre com de complicat és trobar bon producte avui dia. Sempre hi ha algú que diu que com els tomàquets d'abans no hi ha res i que els que ofereixen els supermercats no tenen sabor i és com menjar plàstic. Et sonen aquestes reflexions?

Les noves tècniques de cultiu ens permeten disposar d'aquest fruit durant tot l'any, però això comporta que el resultat no sempre sigui l'esperat i la qualitat es resisteixi en més ocasions de les desitjades. Però hi continua havent esperança i també llocs en els quals els tomàquets es continuen cuidant-se com antany perquè després ens puguem gaudir d'aquest sabor únic.

Per elegir

Durant aquests anys, s'ha perdut sabor, però també moltes varietats. S'han arribat a comptabilitzar fins a deu mil tipus diferents, encara que avui dia, d'aquests, s'estima que només es conrea un percentatge molt petit.

Una de les persones que més sap de tomàquets és Louis-Albert de Broglie, que pot presumir de tenir la col·lecció de tomàquets més àmplia del món. Al seu castell de la Vall del Loira conrea més de 700 varietats, convertint el seu jardí en un museu del tomàquet únic en el món en el qual trobar tomàquets de tots els racons del planeta.

Ja a casa, hem de destacar que a Catalunya no només hi ha magnífics cultius en els quals trobar aquests tomàquets que "tenen gust de tomàquet", també diversos tipus autòctons.

Aquestes són les set varietats autòctones més valorades:

• Tomàquet del bitxo. És fàcil de reconèixer per la seva forma allargada, gairebé com un pebrot. Per dins és molt carnós i presenta poca llavor pel que és ideal per consumir amb un simple amaniment.

• Rosa. Com el seu nom indica, el seu color tira més al rosa que al vermell. Solen ser de gran mida i presenten una aroma intensa per la qual cosa són molt valorats.

• De penjar. El seu sabor és dolç i és el preferit per untar al pa. Se'ls coneix així perquè es col·locaven penjats en una rastellera perquè aguantessin més temps i així disposar de tomàquets una vegada acabat l'estiu.

• Pera de Girona. Es tracta d'una varietat en forma de pera o de pebrot si el mirem per les estries de la seva base. També és molt compacte, poc àcid i carnós.

• Pometa. Rodó i molt vermell, es pot confondre amb un tomàquet comú, però aquesta varietat està considera una joia gastronòmica del Maresme. El consell és comprar-lo una mica verd i deixar que maduri a casa. Per dins el seu color és tan intens com el seu sabor.

• Cor de Bou. Li toca el torn a un tomàquet molt reconeixible ja que té forma de cor i solcs a la zona de la branca. És molt carnós i el seu punt acidesa és perfecte per prendre'l en cru.

• Montserrat. Són grans i per dins bastant buits pel que són ideals per omplir.

De fira en fira

A Catalunya, l'estiu és atapeït d'esdeveniments en els quals el tomàquet és el protagonista. Acabem d'acabar la fira de Perelló, on s'han venut més de vint mil quilos d'aquest producte i, ben aviat, començarà la Fira del Tomàquet d'El Vallès Oriental a Santa Eulàlia de Ronçana. Una nova oportunitat perquè els productors presumeixin de producte i els amants del tomàquet puguin adquirir els millors i també conèixer les varietats autòctones.