Fa uns anys, no poder menjar gluten després de ser diagnosticat de celiaquia era un maldecap. El catàleg de productes disponibles era molt limitat, complicat de trobar i encara més car del que és avui. Motius pels quals ningú no es plantejava seguir aquesta dieta.
Però van arribar algunes veus que asseguraven que el gluten era perjudicial per a tots, no només per a aquells que pateixen una patologia. Després d'això, moltes cares conegudes van expressar que havien retirat el gluten de les seves dietes i estaven sorpreses amb els resultats com Victoria Beckham i Gwyneth Paltrow, que confessen que gràcies a aquesta restricció aconsegueixen mantenir la línia, o Lady Gaga, que confirma que des que va retirar aquesta "maligna proteïna" de la seva dieta se sent amb molta més energia sobre l'escenari.
I aquí és on una dieta sense gluten va passar de ser una restricció mèdica (com els qui no poden prendre préssec o marisc) a una dieta per perdre pes. Però, és això cert?
La pràctica
Avui dia és molt senzill seguir una dieta sense gluten, ja que existeixen alternatives a tota mena de productes. Des de pans a galetes passant per farines o pastes. Podent retirar per complet totes les farines elaborades amb blat, sègol o ordi.
Però com no volem eliminar productes i sí el gluten, en aquesta dieta canviarem la versió "tradicional" per la sense gluten. Sumaré així menys calories a la dieta? La resposta és no, de fet, si la compra es realitza en un supermercat normal i adquirim marques a l'abast de tots, és molt probable (molt) que en acabar la setmana el consum de sucre i greix sigui superior.
Parlem de pa
El gluten és una proteïna que no aporta calories ni nutrients. La seva única funció és aconseguir que la massa que s'elabora amb aquests cereals tingui una consistència molt més elàstica i enganxosa i que, en passar pel forn, això es converteixi en esponjositat. Per això, els pans amb gluten tenen una molla tova i suau. Al contrari, els pans sense gluten són més densos i durs.
Perquè això sigui igual de desitjable, la indústria afegeix a aquests pans (o galetes o pastes) més greixos i, en molts casos, més sucre per equilibrar el sabor.
Un exemple: un pa de motllo sense gluten pot presentar uns 11 grams de greix per cada 100 grams. Al contrari, el mateix pa, però amb farina de blat, no sol superar els 5 grams. Així, en un sandvitx, l'elecció de pa ens pot suposar el doble de greixos.
Per descomptat, el cas de les galetes és igual o fins i tot pitjor, ja que sol ser també sorprenent l'augment de sucre.
Així doncs, després d'una setmana consumint productes sense gluten (d'una categoria bàsica i econòmica), l'única conclusió és que m'he deixat més diners en cada porció de pa i que aquest tenia més elements perjudicials per a la salut que el de blat blanc (sense tenir problemes de salut).
A llarg termini
A causa del gran augment de persones que han decidit seguir una dieta sense gluten sense una raó mèdica, ja estan en marxa diversos estudis per avaluar l'impacte que això pot tenir en la seva salut. A falta de dades concloents, sí que hi ha investigadors que alerten de diversos perills com el que es pot acabar generant una intolerància al gluten permanent.
D'altra banda, si a més d'eliminar el gluten s'eliminen les alternatives, és a dir, deixem de consumir farines, pans, pastes... es pot arribar a patir una deficiència de fibra, vitamina D, calci i magnesi.
Per tant, si el teu organisme no té un problema amb el gluten, segueix el teu estómac i no li tanquis la porta.