Propietats nutricionals
La principal característiques de l'alvocat i per la que s'ha colat en les dietes tant dels que volen cuidar-se com de que no, és que es tracta d'una excel·lent font de greixos "sans". Aquest cognom és degut al qual els seus greixos no són trans o saturades, pel que no eleven els nivells de colesterol. En general, podem dir que la seva composició és similar a l'oli d'oliva, el nostre or líquid.
És la fruita amb una concentració de proteïnes més gran i, a més, no suma a penes calories. És a dir, ens dona energia sense que ens engreixem.
En l'apartat de minerals, hem de destacar que l'alvocat té una concentració de potassi més gran que el plàtan, al qual sempre se'l col·loca dalt de la llista.
En parlar de vitamines, destaquem la seva concentració en les del grup E i K, sent també considerable la seva aportació d'àcid fòlic.
Beneficis
Aquests greixos "sans" no només són positius perquè no ens engreixin, si no també per la gran quantitat de beneficis que ens aporten. El principal és la seva capacitat per protegir el nostre cor i prevenir patologies cardiovasculars. D'una banda, ajuda a mantenir el colesterol a ratlla, però també a controlar la pressió arterial.
A més, els "ingredients" de l'alvocat regulen els nivells de sucre en sang i té propietats antiinflamatòries. Fins i tot, alguns dels últims estudis sobre aquesta fruita apunten que el seu consum podria contribuir a la prevenció d'alguns tipus de tumors.
Però no ens podem oblidar que estem parlant d'una fruita, per la qual cosa el seu contingut en fibra és interessant, no només perquè col·labora en el bon funcionament del trànsit intestinal, si no també perquè és molt sadollant, el que ajuda a evitar el pica-pica i caure en la temptació d'ingerir altres aliments menys recomanats.
Com cuinar-lo?
A causa de la seva textura, l'alvocat sol consumir-se cru. Sí que és possible trobar receptes en les quals es cuina, sobretot al forn, però els resultats no sempre són els esperats.
En cru, els seus usos són molts i variats, ja que combina igual de bé en plats salats com les amanides, com en dolços. Això sense comptar com de ric que és per si sol, sense necessitat de companyia.
Receptes amb alvocat
Una de les receptes més famoses a tot el món és el guacamole, l'ingredient principal del qual és l'alvocat. Una mica de ceba, tomàquet i llima i llest!
L'avantatge principal que l'alvocat estigui de moda a les xarxes socials, és que, quan falta inspiració només cal buscar una mica perquè apareguin multitud de receptes. Si utilitzes la seva etiqueta en anglès, només la col·lecció de receptes i fotos boniques que apareixen ja et farà venir gana. Prova amb: #avocado o #avocadotoast
I sí, les torrades són al capdavant per com de senzill que és untar-lo, convertint-se així en el substitut saludable de la mantega. Una bona base de crema d'alvocat queda ideal juntament amb un ou, una mica de salmó, pernil o gall dindi.
L'alvocat és la fruita amb una concentració de proteïnes més gran i, a més, no suma a penes calories. És a dir, ens dona energia sense que ens engreixem
Origen
Com no podia ser de cap altra forma, per trobar l'origen de l'alvocat hem de viatjar fins a Mèxic. Allà, s'han trobat indicis que apunten a què, 1500 anys a.c. ja es conreava aquesta apreciada fruita.
A Europa va arribar després del descobriment d'Amèrica i ho va fer sota el nom de "peres de les índies", a causa de la seva forma.
En l'actualitat, molts dels alvocats que consumim arriben procedeixen de l'altre costat de l'Atlàntic. A Espanya es conrea en zones càlides com Andalusia i les Canàries. El seu preu sempre és superior, però hem de reconèixer que la qualitat també.
El consell
El més complicat a l'hora de consumir alvocats és, sens dubte, escollir quan estan en el seu millor moment. Una pista molt general ens la dona el seu color, com més negre més madur.
També està l'opció de pressionar una mica la seva pell, encara que hem d'avisar que en ser tan delicats, això pot fer-los malbé. Si està tou, és hora de menjar-se'l.
Un altre truc és retirar la tija superior i fixar-nos en el color. Si és fosc, està passat i si està verd, és que encara li falta madurar. L'ideal és un to més groguenc.