Propietats nutricionals
Dins dels peixos blaus, que són més grassos que els blancs, podem dir que el besuc és el més magre. Això es tradueix en una aportació menor de calories, sent ideal per combinar amb altres peixos blancs si s'està a dieta.
Es tracta així d'una formidable font de proteïnes d'alta qualitat, fins a 19 grams per cada 100.
Quant a les vitamines, el besuc és ric en les del grup B. En concret, el besuc destaca en B12, on podem equiparar-lo amb altres aliments rics en aquesta vitamina com la carn o els ous.
Si parlem de minerals, el besuc és ric en potassi, fòsfor i seleni. El primer és molt necessari en el correcte funcionament del sistema nerviós, el fòsfor és present a ossos i dents, mentre que el seleni és un antioxidant.
Beneficis
A més de ser un peix magre, sense gairebé greixos, els beneficis del besuc són molt interessants per a les persones amb falta de ferro o anèmia. La seva aportació és molt similar al de la carn i, el seu avantatge, és que la seva concentració d'altres nutrients com pot ser el calci, aconsegueixen que la seva absorció sigui més efectiva.
Un altre dels minerals que conté el besuc i que és molt beneficiós per a la salut és el magnesi. Aquest mineral, del qual s'han popularitzat aquests anys els suplements, exerceix funcions bàsiques per al nostre organisme, com la producció d'energia o el manteniment d'uns músculs forts.
El besuc és un peix molt versàtil pel que s'adapta a molts tipus de preparacions, però el més habitual és cuinar-lo al forn
Com cuinar-lo?
El besuc compta amb una llarga tradició a Espanya, sent molt consumit en la part Atlántica. Sempre ha estat molt unit als dinars de Nadal i altres dates especials, motiu pel qual el seu preu fluctua molt malgrat estar disponible gairebé tot l'any.
El besuc és un peix molt versàtil pel que s'adapta a molts tipus de preparacions. Tanmateix, el més habitual és cuinar-lo al forn. Sens dubte, és una de les preparacions més senzilles i, alhora, dona uns resultats sempre de deu.
Receptes amb besuc
Una de les preparacions més clàssiques és el besuc al forn amb llimona. A més de saborosíssim, és molt senzill de preparar. L'únic secret és fer uns talls (profunds per arribar fins a l'espina) en els quals introduir unes rodanxes de llimona. Com a base, es pot preparar un llit de patata i ceba i, abans de posar-lo al forn, afegir una mica d'aigua.
Amb el forn a 190 graus, el temps s'acostarà als 45 minuts. Però, quan quedin uns 15, se li pot afegir una de picada a base de pa ratllat, pebre vermell i un all perquè el resultat sigui més cruixent.
A partir d'aquesta recepta bàsica, podem trobar moltes altres variacions. Per exemple, el famós besuc a la donostiarra canviarà la llimona per uns bitxos que s'afegeixen al final saltejats amb uns alls.
Origen
Que el besuc estigui unit a la idea de celebració i luxe no és una cosa ni nova ni pròpia del nostre país. Al Japó, un dels països del món en el qual es consumeix més peix, el besuc és un dels reis. Igual com a Escòcia, una cosa que no ha canviat des del Neolític, etapa de la qual s'han descobert aquests peixos en algunes excavacions.
En l'actualitat, la major part del besuc que consumim prové de l'Atlàntic sent l'hivern la seva millor època.
El consell
En no tenir tant greix com altres peixos blaus (alguns tipus de besuc fins i tot es consideren peixos blancs) és important controlar molt els temps de cocció perquè no es quedi sec. Si no estàs gaire segur dels temps, és millor no fer els típics talls als lloms per evitar que es deshidrati.
D'altra banda, s'ha de consumir tot just sortir del forn perquè no es passi i es quedi més sec.