Quedem per fer la prèvia? Fem unes birres? Qui s’apunta a fer el quinto? Li podem dir de moltes formes, però quan sentim o quan fem aquestes preguntes als amics, sabem que acabarem asseguts a la barra del bar, esperant rebre aquella cervesa fresqueta, amb la seva espuma i amb la finalitat d’anar acumulant sobre la taula unes quantes ampolles o copes, una rere l’altre, entre somriures i converses. Una beguda alcohòlica feta a base de quatre ingredients naturals com són l’aigua, la malta, el llúpol i el llevat.
La cervesa, l’estrella de l’estiu
“Un parell de canyes per aquí!” Li diem al Joan del bar Pinotxo, mític bar del mercat de la Boqueria que coneixerem més a fons la setmana vinent. Aquí hi hem citat a la doctora Montse Folch, experta en nutrició i dietètica, per saber si el consum que en fem de la cervesa és bo o no, i per conèixer què ens aporta aquesta beguda que entra tan bé tot l’any, especialment ara a l’estiu.
Una canya servida al costat del mar, a ple estiu
La cervesa: una beguda àcida?
La doctora Folch explica com el llúpol, és el responsable d’atribuir-li aquest sabor amargant que caracteritza a la cervesa. Folch recorda com “fins al segle XII, la cervesa era àcida”. De fet, tal com explicava fa uns dies en aquest mateix mitjà Ramon Agenjo, actual tresorer de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, “el llúpol que ens interessa per elaborar la cervesa és el femení, que ens ofereix les millors amargors i les millors aromes". Un ingredient que a Catalunya, es troba a Prades.
“El sabor amargant és aperitiu i estimula la gana, afavorint una mica la digestió”, apunta la nutricionista, que explica com a la cervesa també se la coneix com a pa líquid, “perquè és hidrat de carboni, de la civada, com si fos arròs o el pa”. La doctora puntualitza com la cervesa és una beguda que és molt hidratant perquè conté molts minerals, vitamines, hidrat de carboni, proteïna i no porta greixos, però cal fer-ne un consum moderat, “no hem d’abusar ni de la cervesa ni de cap alcohol en general”.
Un parell de canyes a la barra del bar
I respecte a les copes de vi, quantes en podem prendre al dia, doctora? “Amb dones, per terme mitjà, es considera que dues copes de vi al dia, en canvi amb homes tres”. Un fet que podríem atribuir també a la cervesa, degut, segons la dietista, a la diferència del metabolisme al fetge entre ambdós sexes. “El fetge de l'home està més preparat per metabolitzar l'alcohol a diferència del de les dones”.
Les begudes ensucrades i energètiques
La doctora ho té clar: “les mínimes”. Si es poden substituir per begudes lights o bé per d’altres que no portin sucres afegits, millor, exposa la nutricionista, que diu clarament com “tot el que porti sucres afegits millor no prendre-ho”. Folch alerta que de forma inconscient, ja prenem suficients sucres “amagats”, que serien els que trobem a la fruita, per exemple. “Són sucres saludables, però compten com a tal”.
Respecte a les begudes energètiques, la doctora apunta que “són perilloses, sobretot pels adolescents que ho barregen amb altres substàncies que els activen”. Un fet que val la pena prevenir, apunta la doctora, per evitar així l'addicció que poden provocar i els possibles problemes al cor, que sap com molts joves se les prenen per mantenir-se més actius durant el dia o bé per sortir a la nit.
Algunes de les begudes energètiques que trobem al supermercat
Qui és la doctora Folch?
La doctora Montse Folch és llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i té un màster en Nutrició i Dietètica. També ha fet un curs de Nutrició i Dietètica al departament del Dr. Corones i un curs de Terapèutica homeopàtica per a metges al Centre d'Ensenyament i Desenvolupament de l'Homeopatia.
Actualment, la doctora Folch té la consulta de nutrició i dietètica com a membre associada al Centre Mèdic Teknon, és membre vocal directiva de L'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició i ha participat com a ponent en diversos congressos nacionals i internacionals en l'àmbit de la nutrició.
Folch va publicar el seu primer llibre l'any 2000, La dieta de la Dra. Folch (Editorial Martinez-Roca, 2000) i des de llavors ha fet altres publicacions com Menja bé, viu millor (Editorial Llaura, 2006); El mètode de la Dra. Folch (edició en castellà Styria, 2007; trad. catalana Columna, 2008); Zumoterapia para tu salud (Editorial Styria, 2009); Frutoterapia (Editorial Paidós, 2014); L'enzim mediterrani (edició en castellà Planeta, 2014; trad. catalana Columna, 2014; trad. portuguès, 2015); La dieta de los colores (Editorial Grijalbo, 2017) i 100 mites de l'alimentació (Editorial Cossetània, 2020).