De la mateixa família que les llagostes, les gambes o els carabiners, els crustacis decàpodes no solen faltar a taula durant aquestes dates. I és que, per a molts, són un dels protagonistes de les celebracions familiars. La major part dels escamarlans que consumim a Espanya provenen de les illes britàniques. Un dels motius d'aquesta importació a gran escala és que allà no és un producte tan apreciat com a casa nostra, on és el segon marisc més consumit després de la gamba. També habita a la mar Mediterrània i a l'Oceà Atlàntic, d'on sol arribar ja congelat pel fet que l'escamarlà no sobreviu molt de temps fora de l'aigua.
🦐 Què no pot faltar al menú de Cap d'Any?
Propietats nutricionals de l'escamarlà
A diferència de molts altres aliments que aquests dies estem veient a les nostres taules, l'escamarlà, al qual també associem amb luxe i celebració, és un producte que es pot considerar saludable. El motiu no és altre que la seva baixa aportació calòrica. A més, l'escamarlà és una estupenda font de proteïnes necessàries per als nostres músculs, i de vitamines i d’altres nutrients pel nostre organisme. Entre les vitamines, destaquen les del grup B. I pel que fa als minerals, el potassi es col·loca al capdavant al costat del iode.
Escamarlà, quins beneficis ens aporta?
Igual que altres mariscos, l'escamarlà no aporta grasses. Així i tot, s'ha de consumir amb precaució pel fet que la presència de purines pot augmentar l'àcid úric i provocar problemes renals o de gota. També han d'evitar el seu alt consum les persones que solen presentar uns nivells alts de colesterol. Gràcies al seu contingut en calci i fòsfor, col·labora en la protecció dels ossos, per la qual cosa és un ingredient recomanable per a nens en edat de creixement. També per a dones a partir dels seixanta, sempre que els seus nivells de colesterol siguin els apropiats. Quant a les vitamines, destaca la vitamina B5, també coneguda com a àcid pantotènic. Aquesta vitamina és una de les essencials per al nostre organisme, ja que col·labora en el procés de convertir els nutrients en energia, entre altres funcions.
Com s'ha de cuinar aquest aliment?
L'escamarlà se sol consumir cuit. Només hem d'introduir-lo en aigua amb sal ja bullint. El temps de cocció depèn del pes. De manera aproximada, per a 100 grams és suficient amb dos minuts, per a 200 no s’han de superar els 4. Una altra opció amb la qual podrem ressaltar molt més el seu sabor és fer-lo a la graella. Si es disposen de brases, només cal obrir l’escamarlà per la meitat i cuinar-lo volta i volta uns minuts fins que la carn esdevingui blanca. Una vegada al plat, es pot amanir amb una mica d'oli d'oliva verge extra i una picada d'all.
Receptes amb escamarlà per llepar-se els dits
Un dels plats més populars és l'arròs amb escamarlans. Un clàssic molt senzill de preparar. A la recepta d'arròs que més agradi a la família, només cal col·locar els escamarlans damunt de l'arròs uns minuts abans d'acabar la seva cocció. Una recepta típica de les illes Balears i que aixeca passions és la caldereta de llagosta i escamarlans. En aquesta recepta s'aprofita tot, el cap i restes per a donar sabor al brou al costat d'un sofregit. I la carn, tallada en medallons, s'afegeix després perquè acabi de cuinar-se al costat d'un got de vi blanc.
🥘 Arròs amb escamarlans
🍲 Caldereta de llagosta i escamarlans
El consell: femelles, to rosat i brillant
A pesar que és en aquestes dates quan el consum de l'escamarlà augmenta, la veritat és que la seva millor temporada és a la primavera, concretament entre maig i juliol. A la peixateria hem de triar els que tinguin un to rosat i brillant. Aquesta lluentor es perd en congelar-se i ens indica quin tipus de marisc estem comprant. També és important descartar aquells que tinguin el cap ennegrit. Les més benvolgudes són les femelles, sent una mica més petites que els mascles.