Els llegums tenen tot per triomfar. Són un producte barat, fàcils de preparar, no aporten calories i sí molta fibra juntament amb altres interessants nutrients. Però per què als nens els hi costa tant menjar-los?
Encara que quan estem davant d'un plat de cigrons (el llegum preferit al nostre país) ens costi un món entendre que als nens no els hi agradin (o a nosaltres fa uns anys) el cert és que tenen les seves raons.
Els llegums no aporten calories i sí molta fibra. Però per què als nens els hi costa tant menjar-los?
La primera d'elles és que els nens saben que és el que necessiten per cobrir les seves necessitats. Ells volen alguna cosa que els hi doni energia i això ho aconsegueixen a base de carbohidrats i proteïnes. És a dir, amb macarrons i pollastre arrebossat.
A més, els seus estómacs són més petits i encara no han desenvolupat aquest "súper poder" dels adults de menjar quan ja no es té gana. Els petits saben que amb el que han menjat poden tirar endavant i ni forcen ni, per descomptat, pensen en aliments que els hi donin aquesta energia, com fruites o verdures. Allò que necessiten, fibra i vitamines, ja ho aniran aprenent amb el temps.
Aliment fonamental
A l'edat adulta (per diferents motius) sabem que no hem d'abusar del sucre i que els greixos engreixen i que l'absència de fibra ens ho fa passar malament. I per això, sabem valorar el tresor que són els llegums.
Proteïnes vegetals, riques en fibra, ferro i molts altres minerals i vitamines. Un aliment que l'OMS situa en la base de la nostra piràmide nutricional i que recomana consumir unes tres vegades per setmana.
Tots aquests arguments ens serveixen per reafirmar-nos en la nostra necessitat d'insistir i buscar estratègies amb què aconseguir que els nostres petits es mengin el plat de llenties que hem preparat.
A més de molta paciència, aquí van alguns trucs per aconseguir-ho.
- No muntar drames. Si cada vegada que hi ha un plat de mongetes o llenties a la taula, la cosa es posa lletja, el nen associarà el disgust amb aquest menjar i... Tenim trauma infantil a la vista. Millor practicar la dita de "llenties, si les vols les prens i si no les deixes".
- Donar exemple. En l'actualitat, el consum de llegums al nostre país està augmentant de nou després d'uns anys desastrosos, sent el 2015 l'any amb un menor consum. Tot i així, la majoria de les llars espanyoles segueix molt lluny de complir la recomanació de tres racions setmanals. Si a casa els llegums no es valoren, les noves generacions tampoc no ho faran. No val amb deixar que les llenties siguin només un menjar que donen el menjador de l'escola. El llegum també pot ser una recepta de festa.
- Avui no, però demà sí. I així fins que es normalitzi la situació i el plat de mongetes es vaig buidi com passa quan hi ha espaguetis. Encara que no agradin, han d'estar de forma regular a taula. Això sí, es pot modificar la recepta, treure ingredients i afegir-ne d'altres fins a donar amb una versió que agradi més. Un bon truc per començar és el puré. Se li poden afegir altres ingredients per canviar el sabor, com la patata, que tot ho suavitza.
- Receptes més atractives. En ocasions ens tocarà ficar-nos a la cuina i innovar. Hi ha receptes que funcionen millor que d'altres. Igual és complicat que s'acabin un plat de llenties amb verdures, però sí que repetiran d'una hamburguesa de llenties. I després sempre pots sorprendre amb el "A què no saps de què estava fet?"
L'humus també sol sorprendre quan saben que la seva base són cigrons. I les llenties solen entrar millor si se'ls afegeix molt arròs i se'ls diu que és arròs amb llenties. Jugar amb l'ordre de les paraules té el seu efecte.
- A poc a poc. Començar amb petites guarnicions és sempre més senzill. Uns pèsols al costat d'un filet de carn pot colar més fàcil. Igual si dins una amanida ens cauen uns cigrons...
I recorda, els nens no són ximples i mereixen una explicació. Cada dia estan més conscienciats amb l'alimentació saludable (encara que siguin incapaços de renunciar a unes llaminadures) per la qual cosa explicar-los quins beneficis aporta és una cosa necessària. Igual en aquell moment no ho entenen, però la informació queda allà i serà la llavor del que després serà una gran passió pels llegums.