Podria publicar l’article que vaig escriure l’any passat o el de fa dos anys o el que ja vaig escriure l’any 2015. L’he escrit tantes vegades que fins i tot m’avorreix, però sempre hi ha qui no n’ha sentit a parlar mai, per tant, per una única persona que quedi que no n’estigui al cas, aquest article ja està justificat. Una altra història és que aquesta persona el llegeixi, està clar. Em refereixo al malbaratament alimentari, un problema que s’està cronificant a escala mundial, un problema que ens interpel·la a tots. Hi ha qüestions preocupants en les quals difícilment hi podem incidir. Per exemple, en el cas d’on van els residus nuclears, només podem clamar, exigir als estats que ho gestionin correctament. En canvi, en la reducció i la lluita contra el malbaratament alimentari, tots tenim la clau de la solució.
Hi ha tres dades colpidores que hem de tenir presents. Llencem 1 de cada 3 aliments produïts mundialment; amb el 25% del que llencem podríem combatre la fam crònica del món; i, finalment, el sistema alimentari – amb el malbaratament al capdavant – és la principal causa de l’emergència climàtica.
Interpel·lem als consumidors, els demanem que siguin conscients amb la compra, que optin per productes de proximitat, que facin llista de la compra per evitar llençar aliments innecessàriament. Els donem idees per a aprendre a cuinar íntegrament els aliments, sense rebutjar cap part comestible. Tot plegat està molt bé, sí, però els primers que hem de revisar i adaptar el sistema de treball en clau d’aprofitament alimentari garantint la qualitat dels productes que venem som els que formem part de la cadena de valor dels aliments.
Clar i pla, els que ens guanyem la vida venent aliments, les empreses que gestionem aliments, els que movem volums importants de productes. I els restaurants som una baula molt important d’aquesta cadena. Per això, enguany tornem a fer GASTRORECUP, la campanya de conscienciació de la restauració que aborda aquesta problemàtica tan complexa.
Durant més de dues setmanes, fins al 5 d’octubre, 50 restaurants de tot el país oferim un àpat amb aliments rescatats. Aliments rebutjats del circuit comercial per causes molt diverses. Insisteixo a no anomenar-ne productes sinó aliments perquè contenen nutrients i sabor i la seva funció és nodrir-nos. Llençar-los és evitar que facin la seva funció. L’objectiu de la campanya és impactar al comensal amb la qualitat i la quantitat d’aliments rebutjats, però també sensibilitzar i fer reaccionar al restaurador, per adonar-nos que no podem pas ni permetre-ho ni girar la mirada.
Llencem 1 de cada 3 aliments produïts mundialment; amb el 25% del que llencem podríem combatre la fam crònica del món; i, finalment, el sistema alimentari – amb el malbaratament al capdavant – és la principal causa de l’emergència climàtica
Fa uns dies, a Catalunya Ràdio, em van demanar que opinés sobre un vídeo que mostra un restaurant que serveix el marisc a palades. Els de l’equip de digital van gravar la meva reacció davant la imatge de com els cambrers del restaurant porten el marisc en una carretó a les taules i amb una pala d’obra, el serveixen a les safates o plats. Em va impressionar i ho vaig criticar amb molta virulència. Quan van publicar el vídeo a les xarxes socials, em van caure hòsties per tot arreu. L’article d’avui no és pas per buscar el perdó dels acarnissadors, ans al contrari. L’article d’avui és per tornar a manifestar que em sembla fastigós i que va absolutament en contra dels valors del sector de la restauració. Els qui hem triat lliurement aquest ofici, el dels fogons, estimem els aliments (encara que soni una mica cursi) i valorem la feina dels productors, que no és poca. A banda de la feina, produir aliments (o pescar-los, tant és) té un cost mediambiental que no ens podem permetre en un context d’emergència climàtica.
És absurdament simple i fonamental entendre la dada esfereïdora que amb el 25% del que llencem podríem combatre la fam crònica del món ens ha de colpir fins a fer-nos reaccionar. Com a restauradors no només hem de tenir valors i amor per la feina (i no només hem de buscar el profit econòmic), també tenim una responsabilitat social i moral. Al nostre entorn, ben a prop, també hi ha qui no té accés al dret fonamental a una alimentació saludable. Si no podem revertir-ho, no llencem sense immutar-nos nutrients i sabor.