Acte 2: el restaurant d'Avinyó que està fent història amb la seva cuina

Som a Vilanova d'Avinyó un poble preciós a tocar d’Avinyó. Avui celebren Sant Marc i deu ser el patró del poble, perquè la parròquia desfila disfressada d’època amb carruatges tirats per cavalls, veig paradetes de productes locals, també els balcons guarnits; fa alegria de veure'ls. Hem estat matiners i estem instal·lats a la terrassa d’un bar de la plaça major mentre ens cruspim uns bons croissants i uns cafès abans d’entomar el camí cap a Avinyó, tan a prop i tan lluny. El passeig és molt agradable i la temperatura acompanya, voregem el Roine abans de creuar-lo, veiem barcasses bastant deteriorades amarrades a la riba que fan servir com a habitatge. Des d’aquí la panoràmica d’Avinyó és impressionant.

Per fi arribem a Avinyó, la capital mundial del teatre, gràcies al seu festival internacional. Agafem la Rue de la République, que uneix la muralla de la ciutat amb el Palau Papal, enfilem els carrerons fins a la Rue de la Petite Calade, al bell mig del centre històric d’Avinyó, i ensopeguem amb el restaurant Acte 2, on ens esperen per dinar.

Travessem la imponent porta d’entrada del segle XVII. Ens saluda la Déborah, propietària del local juntament amb la seva parella Grégory, i ens acompanya a la taula. El local és petit i molt acollidor, l’espai incorpora una privilegiada terrassa que encara tenen coberta esperant que arribi el bon temps. De les parets blanques pengen quadres i miralls. Una petita barra fa d’antesala de la cuina, des d’on ens saluda el xef Grégory amb el dit gros cap amunt. El Grégory es va formar amb xefs famosos i estrellats, així doncs, la seva cuina combina fonaments de la cuina clàssica, com les salses i fondos cuinats a foc lent durant moltes hores, amb la cuina moderna.

Un brindis a l'any no fa mal

Ens omplen la copa d’un Michelas St. Jemms amb DO Crozes-Hermitage elaborat amb raïm 100% syrah, és fresc i afruitat, molt lleuger en boca. Fem el primer brindis del dia pel Ventura, l’organitzador del viatge.

Tastem les carxofes Laurent de la granja Bourgas, cuinades a l’estil barigoule, amb salsa holandesa amb iuzu. Les carxofes à la barigoule són unes carxofes estofades farcides de bolets; de fet, el terme provençal barigoulo designa els bolets de tipus lactari. A la recepta clàssica, les carxofes es cuinaven amb ceba, all, pastanaga, vi, aigua i herbes aromàtiques, però actualment la recepta ha canviat i es cuinen tallades i ja no es poden farcir. En època de carxofes val la pena gaudir-les, i à la barigoule n'és una bona manera.

"La bona cuina és la base de la veritable felicitat"  (Auguste Escoffier)

També tastem els pèsols a la francesa, condimentats amb coulis de julivert sobre una pannacotta de formatge fresc de cabra i emulsió de citronel·la; és un plat exquisit fet amb productes de primavera. Mentre porten més vi, xafardejo les xarxes del xef i veig que el seu perfil l’encapçala una frase de l’Auguste Escoffier: "La bonne cuisine est la base du véritable bonheur", que traduït vol dir: "La bona cuina és la base de la veritable felicitat"; hi estic totalment d’acord. Obrim un vi negre, en aquesta ocasió, és un Clos Jean Alesi de les Côtes-du-Rhône; una excel·lent sorpresa, un vi molt agradable i equilibrat. Continuem amb els brindis, és un no parar.

Llavors arriba el gran moment i apareix la pota de xai a la provençal cuinada a foc lent amb espàrrecs verds i puré de ruca. És un plat tradicional de la cuina francesa que s’acostumava a cuinar per Pasqua o Nadal; actualment, el pots trobar tot l’any a la carta dels millors restaurants del país. A taula tots coincidim que és una barbaritat, una bogeria, potser el millor xai que hem menjat en els darrers anys. Per celebrar-ho, demanem una altra ampolla de Clos Jean Alesi i brindem, esclar.

Ens cruspim una mica de formatge per fer baixar el vi i acabem amb les maduixes de Laurent, escuma de ruibarbre i pastís de festucs.

El Grégory ens proposa una cuina inspirada i elaborada únicament amb productes frescos, locals i de temporada. Elabora els seus propis vinagres, olis perfumats i petits condiments que aporten sorpresa, frescor i plaer als seus plats. Le gigot d’agneau de Provence mereix una consideració especial i t’obliga inexorablement a visitar el restaurant si t’apropes al país veí. Ens acomiadem efusivament i sortim al carrer agafats de la maneta, encenem una cigarreta a la Rue de la Petite Calade mentre cantem desafinadament La Marseillaise.