Corria l’any 1785 quan Rafael d'Amat i de Cortada, conegut com a baró de Maldà, va escriure al seu llibre Calaix de sastre: ”Sols que en la vigília d’esta festa de Sant Anastasi Màrtir oí dir que se calà foc a un figurón pera què s’hi arreplegàs en la nit del 8 de maig molta gent forastera, de Tiana, Sant Andreu i de altres paratges”. Ve al cas perquè m’apropo a Badalona, on d’aquí no res celebraran les Festes de Maig, l’acte central de les quals és la Cremada del Dimoni, declarada d’interès turístic i que consisteix a cremar a la platja la figura d’un dimoni de grans dimensions la nit de Sant Anastasi, patró de la ciutat. Parlant de dimonis, és ben curiós que a Catalunya existeixen quasi nou-centes dites amb la paraula dimoni, una obsessió nostrada que ja em perdonareu però desconeixia.
M’apropo al restaurant Almarge, ubicat al carrer del Lleó, una zona de vianants on era l’antic barri de pescadors, no molt lluny de la platja i a tocar de la plaça de la Vila. És un local de dues plantes d’un estil desenfadat, il·luminat gràcies al pati interior que mantenen ple de plantes naturals, amb taules de fusta sense estovalles i cadires diferents.
El Germán Franco, de nacionalitat argentina, juntament amb la seva parella, la Marta Rombouts, badalonina de soca-rel, van estar uns anys a l’Alkimia del Jordi Vilà, ell com a cap de cuina i ella com a sommelier, abans d’obrir Almarge ara fa quatre anys i, actualment, recomanat per la prestigiosa Guia Michelin.
Em deixo aconsellar i la Marta m’omple la copa d’un vi negre del celler Algueira de la Ribeira Sacra que ens anirà de perles amb la carn.
Començo amb un entremès de llengua de vaca amb salsa anxovada i ceba escalivada que és una meravella. La llengua de vedella guisada és un producte clàssic de la cuina catalana de tota la vida, es cuinava (i es cuina) amb pèsols o bolets, per exemple amb moixernons, el bolet de primavera que enguany, malauradament, quasi no ha tret el cap a causa de la manca de pluges.
M’omplen la copa un altre cop i tasto l’onglet de vaca amb pebre verd fresc, puré de ceba, xips i patata fregida amb rovell d’ou, la carn està exquisida. L’onglet juntament amb la falda se’ls coneix al país veí com les pièces du boucher, que, traduït, són 'els talls de carnisser', és a dir, aquella part de la vaca que la carnissera o carnisser reserva per a ell i la seva família, perquè és la més sucosa i saborosa a un preu molt assequible perquè no és una part noble de l’animal. Ve al cas comentar que temps enrere visitava assíduament un tuguri darrere del mercat de la Boqueria que es deia Au port de la Lune i on cuinaven com ningú la bavette, una altra part de la vedella que és exquisida a un preu molt raonable.
Tanco l’àpat amb una mena de xuixo típic de Badalona anomenat tornemi que el Germán prepara amb crema de mascarpone i és deliciós. La diferència entre el xuixo i el tornemi radica en el fet que el xuixo es fregeix amb la crema dintre de la massa i el tornemi es fregeix la massa primer i s’hi incorpora posteriorment la crema.
M’acomiado de la Marta i el Germán, comentem que Badalona és més a prop del que sembla, tot just he trigat quaranta minuts a plantar-me al centre de Badalona en transport públic i sense despentinar-me. Així doncs, us encoratjo a visitar-los, bona gent de Barcelona, i no us en penedireu. Al restaurant Almarge ofereixen una cuina sincera, amable i imprescindible d’arrels catalanes amb tocs afrancesats on fan servir productes de temporada magistralment cuinats i sense ruqueries a uns preus sorprenents. La seva carta de vins i el servei de sala no es queden enrere, és sens dubte la millor proposta de la ciutat, on vas a parar! Salut, i el dimoni que estossegui!