Una de les experiències que m'agradaria haver-me estalviat en aquesta vida, és aquella d’entrar en espirals de terribilitis, atiades pel "i si..." i no ser capaç de sortir-ne sense danys col·laterals, tripijocs de la psique que ara a mig camí d’aquesta vida, he decidit posar fil a l’agulla per aprendre a fer-la callar. Altres situacions menys intenses en què perdem el contacte amb la realitat, són les típiques i tòpiques d’arribar a la cuina i no saber què hi anaves a fer, entrar a comprar taronges i sortir amb un cadenat, o passar-te tres sortides de l’autopista perquè tenies el cap ves a saber on. Sovint vivim instal·lats en el pensament, desconnectats de nosaltres mateixos, de la nostra vida i de l’ara. Per si no en teníem prou amb els malabarismes maquiavèl·lics de la ment per allunyar-nos de l’ara, van arribar els telèfons per posar-hi cullerada.
Mentrestant voltem per la vida com borinots capficats, convivim amb individus més afortunats, aquells que han après a viure arrelats i apuntalats a l'ara. Són personatges que viuen posant atenció plena en tot allò que fan. Caminen i s’adonen que la tardor ja és aquí perquè miren els arbres amb intenció i curiositat. Els mateixos que són capaços de captar el bon dia del company de feina que avui sona com un "he passat la nit del lloro". Individus que assaboreixen els àpats com si el món s’hagués d’acabar després de la copa, cafè i puro, presents a cada mossegada, conscients de l’olor que desprèn, de la textura, de la companyia, de la conversa… En poques paraules, que la vida no els passa per alt.
Sovint vivim instal·lats en el pensament, desconnectats de nosaltres mateixos, de la nostra vida i de l’ara. Per si no en teníem prou amb els malabarismes maquiavèl·lics de la ment per allunyar-nos de l’ara, van arribar els telèfons per posar-hi cullerada.
El nom del remei a les situacions de desconnexió és aparentment sofisticat, el mindfulness, o atenció plena; per fer-ho fàcil i ràpid d’entendre, podríem dir que és el tradicional "baixa de la parra i mira on poses els peus que et fotràs de cap". És la pràctica o el modus vivendi d’estar present (en i amb tots els sentits), en allò que estem fent ara, amb curiositat, interès, essent conscients de les emocions que ens genera, sense jutjar-les, només observant-les. No cal tenir problemes de terribilitis per viure en la consciència plena, prova-ho uns quants dies i veuràs el gir que et fa la vida. Terapèuticament, però, el mindfulness s’utilitza per fer callar els pensaments irracionals i ficticis, que ens aclaparen i ens allunyen del gaudi de l’ara.
L'alimentació conscient o el mindful eating
Pensem-hi, quan va ser l'última vegada que vas gaudir plenament de l'experiència d'un àpat?, o quantes vegades has menjat davant del telèfon, o de la tele, amb la ment atrafegada, l'autopilot en on, i t'has cruspit una bossa de patates fregides o de cacauets sense ni adonar-te'n? Als EUA, ja fa anys que es fa ús del mindful eating com a mitjà alternatiu per perdre pes, evitar les endrapades per estrès o compulsives i sobretot, per gaudir més plenament dels àpats. És un mètode que ens convida a ser presents mentre mengem o cuinem, és senzill i gratuït; posar l'atenció plena al plat i a la cassola.
En contra de les dietes convencionals, l'alimentació conscient o mindful eating, defensa la teoria que aquestes són les culpables de l'estrès que es genera al voltant de l'alimentació, provocant-nos pressió i falses expectatives. La seva narrativa continua dient que les persones obsessionades a ser primes fan el sord a la gana, mentre que les persones que mengen en excés fan el mateix amb la sacietat, tots dos casos, desvien l'atenció de la vertadera necessitat del moment, creant una relació gens saludable entre elles i el fet d'alimentar-se. La Heidi Godman, editora executiva de la revista de salut de la Universitat de Harvard, es fa un tip de publicar articles per promoure aquest mètode, que segons la prestigiosa escola, assegura que si el portem a terme diàriament, serem més feliços i evitarem els quilos de més.
Com funciona?
D’entrada quan ens disposem a menjar, recomana allunyar els telèfons de la taula, apagar la tele, i sobretot si és possible, menjar en un lloc tranquil. Per aquells que volen perdre pes, abans de començar a menjar, sigui un àpat o un mos, recomana fer l’exercici d’aturar-se uns segons i pensar en allò que estem a punt d’ingerir, en lloc d’engegar un acte automàtic d’engollimenta, i preguntar-nos: tinc realment gana?, ho necessito ara això?, a mig àpat, estic prou tipa o he de continuar menjant?, m’he servit massa menjar o massa poc?, què m’aportarà nutricionalment? L’americana recomana fixar-nos amb les textures, colors, i olors, fet que ens reconnectarà amb els sentits. El propòsit és aconseguir posar l’atenció plena a l’experiència de l’àpat.
La filosofia de l’alimentació conscient va en contra del que sovint entenem per "bones maneres". A tots ens han dit, no t'aixequis de la taula fins que t'hagis acabat tot el que tens al plat. El mindful eating per nens, els ensenya a escoltar-se i a ser conscients de quan se senten satisfets, i normalitza guardar el que sobra per a l'endemà. L'Institut de Medecina Integrativa de la Universitat de Duke, recomana que durant l'exercici de mindful eating masteguem sense pressa i que deixem la cullera o forquilla a la taula entre cullerada i cullerada. Mentre avançava en la lectura del manual, vaig pensar que per perdre pes potser sí que era una bona ajuda, sempre que no et dediquis a menjar conscientment, amb atenció plena, un bon tros de cansalada cada dia, però a qui segur que faria feliç seria a aquells que es passen hores a la cuina. La satisfacció de cuinar per algú que menja present és la millor de les teràpies; aprenem a fem callar la veu de les cabòries mentre mengem i el TN també.