L’altra gala Michelin de la qual ningú parla: no morir en l'intent

La gala de la prestigiosa Guia Michelin es va celebrar la nit de dimecres passat al recinte del Fòrum de Barcelona amb el lliurament d’estrelles Michelin per aquest nou 2024. Les setmanes prèvies a la gala han estat d’infart i les xarxes han difós tota mena de rumors, entre els quals destacaven la pèrdua d’una estrella d’Arzak o el salt d’una estrella a tres del restaurant Enigma d’Albert Adrià. Finalment, i com era de preveure, cap dels rumors s’ha complert, tret de la tercera estrella per al restaurant Disfrutar, que tots esperàvem i desitjàvem.

Anem a pams, la cosa comença amb la catifa vermella, una catifa llarguíssima que anava del carrer Eduard Maristany fins a l’entrada de l’Auditori del Fòrum. De llarga que era, jo hi hauria instal·lat punts d’avituallament i massatgista, com si es tractés d'una cursa d'alta muntanya.
Un cop al vestíbul de l’auditori, també amb catifa vermella, et trobaves gent ancorada a terra, que no es movien ni per Déu, com si els anés la vida, val a dir que també en Buenafuente en va fer broma.
Per cert, la gala va ser insuportable, els cuiners, els convidats i la premsa, uns, mòbil en mà, altres, clapant com una soca, esperàvem els nous premiats, que coi, per això havíem vingut, no per aguantar els llargs parlaments de patrocinadors i directius de la Guia que no interessaven a ningú i que van ocupar bona part de la vetllada.

La cosa comença amb el premi Michelin Sommelier Award concedit a Josep Roca i acaba amb la selfie que es fa Quique Dacosta amb els cuiners dels quinze restaurants triestrellats, entre els quals només una dona, Elena Arzak, és mereixedora del preuat guardó, segons la Guia. Entremig, es concedeixen la resta de premis que no mencionaré perquè tots esteu cansats de llegir-ho a tot arreu.
Com a curiositat, vull comentar les estrelles concedides a Jaén, on, fins ara, solament un restaurant tenia aquesta distinció: tres  flamants noves estrelles concedides, de sobte, per la Guia Michelin a tres restaurants de la ciutat. El cas és que, enguany, la Diputación de Jaén era patrocinadora de la gala, tot plegat com dic, curiós.

L’ovació als tres cuiners del Disfrutar quan es va anunciar la tercera estrella, va moure els fonaments de l’auditori, la majoria de la sala, dempeus, aplaudia fervorosament, no recordo una ovació similar en les darreres edicions de la gala.  
Tan bon punt s’acaben els premis, comença la segona etapa de muntanya, que va de l’auditori a la sala on prendrem quelcom per sopar i gaudirem de la festa amb els amics i coneguts. És un recorregut molt exigent, no apte per a gourmeters poc entrenats.

Tothom va bastant afamat. Jo començo amb els pèsols del Maresme amb pernil de gla i el tàrtar de calamar de la costa amb consomé d’au i caviar iranià preparats pels germans Torres. S’han seleccionat disset vins catalans pensats per maridar amb els plats que han preparat els xefs, jo m’apunto, sense dubtar-ho, al Thalarn del Castell d’Encus i no l’abandono durant tota la nit.
Tasto ell brioix francès amb anguila a la brasa del Jordi Cruz, la quallada de gambots, tomàquet, api i poma i un choux d’avellana i trufa del Paolo Casagrande que està exquisit, no està bé dir-ho, però he repetit quatre vegades. Continuo amb la clàssica llebre a la royale del Via Veneto, preparada pel David Andrés, en aquest cas servida en cullera, i els calçots liofilitzats amb romesco i els seus olis del Disfrutar.

Tanco el dinar amb la cocotxa de lluç al pil-pil de l’Albert Raurich i el dadinho de tapioca farcit de formatge i trufa negra de l’Albert Adrià que està excepcional.  
M’acomiado, mentre felicito encara molts dels premiats, i abans de marxar em cruspeixo una barreta energètica en forma de got de whisky (o a l’inrevés) i així agafar forces per encarar de nou la catifa vermella, aquesta vegada en direcció cap a casa.