El mes de maig és, amb diferència, el més especial per a la gent de Lleida. Celebrem la festa major i l'Aplec del Caragol, les dues festes més grosses de l'any a la ciutat. I quan s'acaba l'Aplec, vol dir que també s'acaba el maig i que entrem al juny amb ressaca. Però abans d'acomiadar-nos-en del tot, fem una repassada a la festa que concentra més diversió per metre quadrat de tot el país; un Aplec del Caragol tan màgic com especial.
Una tradició arrelada
Sí, l'Aplec del Caragol és la festa gastronòmica més important del país i s'hi mengen molts caragols etc. Tot això està molt bé, i és veritat, però l'Aplec, de nit, es converteix en la festa amb més diversió per metre quadrat de Catalunya. La màgia de l'Aplec és que un dissabte a les vuit del vespre et pots trobar al teu exprofessor de català fent una cervesa, al teu perruquer de confiança ballant a les tres del matí o al tiet del teu millor amic intentant aguantar-se dret a les vuit del matí. Persones a qui de normal potser només saludaries, però que a l'Aplec, entre el caliu de l'ambient i les cerveses de més, t'acabes quedant a tenir una bona conversa.
El ritual de cada any
La meva experiència a l'Aplec sempre ha sigut molt bona, i malgrat que cada any ha estat diferent, el ritme de la festa és sempre el mateix. L'Aplec arrenca el divendres amb el Caragolasso, una mena de Chupinazo a la lleidatana que dona el tret de sortida a la festa. La gent afronta emocionada el primer sopar amb la colla i comença a circular la cervesa. La primera nit de festa és intensa, però no deixa de ser un escalfament.
A quarts d'una de la nit, les colles comencen a plegar les taules i engegar els altaveus i l'Aplec es converteix en l'epicentre català de la festa i la disbauxa
Durant el dissabte, si no plou, acostuma a fer calor, i a les carpes només hi queda la gent de les penyes que van a dinar. La tarda és l'estona més tranquil·la perquè molta gent se'n va a casa a fer la migdiada i quan arriba l'hora de sopar, comença la traca final. Els collistes omplen el dipòsit per poder aguantar tota la nit i els visitants de fora van arribant als Camps Elisis a mesura que la festa es va animant. A quarts d'una de la nit, les colles comencen a plegar les taules i engegar els altaveus i l'Aplec es converteix en l'epicentre català de la festa i la disbauxa.
A partir de les sis l'alcohol comença a fer estralls i només queden dempeus els qui estan endollats a la música 'techno' i els qui tenen la moral més alta
L'afluència de gent del dissabte és força més alta que la del divendres. Hi ha més gent, més música, més ambient i més alcohol. L'objectiu de la nit? Aguantar desperts fins a les nou, hora en què comença el 'pasacalles', l'última desfilada que fan les colles diumenge al matí com a acte de cloenda de l'Aplec. Però si a la una es fa difícil caminar de tanta gent que hi ha, a partir de les sis l'alcohol comença a fer estralls i només queden dempeus els qui estan endollats a la música 'techno' i els qui tenen la moral més alta.
He de confessar que jo mai he aguantat fins al 'pasacalles', però de vegades una retirada a temps és una victòria. A més, l'Aplec és nit, festa i alcohol, però pobre del qui pensi que és només això, perquè les realitats d'aquesta tradició són moltes, diverses i d'allò més familiars.