Es diu dels vins d’una determinada regió que són així i aixà. I que aquestes característiques es deuen al terroir, o conjunt de factors geogràfics i geològics com són la pluja, la insolació o el sòl. És probable que aquest últim sigui l’element més transcendental de tots, en la mesura que és capaç d’imprimir als vins una pàtina de misteri i de sabors impossibles.

Al Priorat, posem per cas, la pissarra autòctona anomenada llicorella és la principal ambaixadora dels seus vins, com ho és el granit a Alella o la pedra calcària al Massís del Garraf. El sòl és un paràmetre singular, sense dubte; perquè una varietat de raïm es pot exportar, i un microclima repetir; però la terra sobre la qual es desenvolupa un cep és una cosa més complexa, ja que és el resultat de processos geològics tan antics com el planeta, alhora que la petja dels esdeveniments més recents, com un incendi o una batalla.

Ara que corren temps difícils i que una copa de vi representa el mantra que des de temps immemorials balsamitza la nostra ànima, ara que està de moda que els sommeliers reivindiquin els simbolismes del vi o que els artistes el considerin -també- com a subjecte de les seves obres, potser és ara, doncs, un bon moment per parlar de les Vernatxes de Corbera d’Ebre -una varietat coneguda com a Garnatxa o Lledoner en altres indrets de Catalunya- i del seu terroir tan particular i irrepetible a base de farina d’ossos de la Batalla de l’Ebre.

“Ara que corren temps difícils i que una copa de vi -amb el permís dels yoguis i yoguinis que proliferen- representa el mantra que des de temps immemorials balsamitza la nostra ànima”

Mosaic de vinyes a Corbera d’Ebre / Celler Frisach

Farina d'ossos

La farina d’ossos és un fertilitzant d’origen natural elaborat amb la pols resultant d’esmicolar i coure els ossos d’animals com ara vaques, porcs, gallines o de qualsevol de les bèsties que ens cruspim habitualment, per tal d’augmentar la disponibilitat dels seus minerals, principalment calci i fòsfor, per a les plantes. Fer farina d’ossos és una d’aquelles coses que es va posar de moda durant el confinament, com el pa de massa mare, i que els youtubers elaboraven amb els sobrants del caldo o del pollastre a l’ast.

Ara cito literalment del prospecte d’un preparat comercial: “La farina d’ossos estimula l’arrelament, el creixement, l’absorció de nutrients, la floració de les plantes, augmenta el quallat dels fruits, potencia el vigor i la fortalesa davant de plagues. Ideal per a tota mena de cultius i plantes”.

En la meva última estada a Corbera d’Ebre, l’amic Francesc Farré, ànima amb son germà Joan del Celler Frisach, em regalava un fragment de sal de moro, un tipus de guix blanquinós i trencadís que es confon allà a les vinyes amb l’escampall de bocins d’ossos humans de tots dos bàndols del front de la Batalla de l’Ebre. Em pregunto si el gust salí dels seus vins es deu a la farina d’ossos o a la sal. O a ambdós.

“Em pregunto si el gust salí dels seus vins es deu a la farina d’óssos o a la sal. O a ambdós"

Fragments de sal de moro en mans de Francesc Farré / Celler Frisach

Garnatxa blanca

A la Terra Alta hi ha un terç de la superfície mundial de Garnatxa blanca, amb unes 1400 hectàrees que produeixen vins alcohòlics de moderada acidesa i una amargor final característica que cal assaborir a glops freds, curts però repetitius. Són vins amables, amb un pas per boca intens i farcits d’aromes a gessamí, peres o fonoll i que conviden al maridatge, a l’especulació i a la conversa.

Valdria la pena, quasi com a càstig o dieta, beure vins de garnatxes blanques durant un mes sencer per tal connectar amb tots els seus matisos. Si aneu a la Terra Alta, aprovisioneu-vos bé de vi, però també d’olives: no hi ha res com meditar amb una copa de garnatxa blanca i un bol d’arbequines del diàmetre d’un perdigó. I no us perdeu Vins a les trinxeres, un guiatge i maridatge amb la història pels escenaris de la Batalla de l’Ebre a càrrec del Celler Frisach.

Imatge principal: Soldats a les trinxeres / Wikipedia