El mercat de Santa Caterina, ubicat al mig de Ciutat Vella, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, és un dels mercats de Barcelona amb més paradistes de casa nostra, i els seus rètols ho reflecteixen. Així, pels seus passadissos, trobo parades tan normals en una altra època —no pas ara— com: 'Fruits secs Josep', 'Llegums cuits, xarcuteria, formatgeria i queviures Lamiel', 'Torres conserves', 'La cansaladeria, elaboració pròpia', 'Carns de cavall Rosa i Marian; olives i conserves; 'Peix fresc Fresquet', 'Formatgeria Can Martí', 'Maria Mercè carnisseria', 'Fruites selectes', 'El rebost del tiet', 'Carns avirams i ous Cal Miquel', 'Xarcuteria cansaladeria Carles i Montse', 'Bo i fresc, fruita i verdura', 'Alec ous' i 'Especialistes en pa La Torna'.
🍽️ El millor esmorzar de forquilla de Catalunya es troba en aquest poble de 200 habitants
La cirereta del pastís per acabar-ne enamorat és, sens dubte, el Bar Joan: un bar de tota la vida, portat per gent d’aquí, on ofereixen cuina d’aquí, feta amb productes d’aquí i sense turistes, déu-n'hi-doret! M’assec amb la Laura, que m’explica que la cosa comença el 1984, quan son pare, el Joan Hernández Avellaneda, es fa càrrec del local, que, d'altra banda, ja existia, ajudat per la seva germana Antònia i la seva dona. Amb la remodelació del nou mercat, van ampliar el bar i van passar d’oferir únicament esmorzars a cuinar un dels millors menús del barri, ara al preu imbatible de 15 euros. Durant aquests anys, les filles del Joan, la Laura, l'Olga i la Cristina, s’han anat incorporant a l’engranatge del bar, un cop van enllestir els estudis corresponents, fins a agafar pràcticament les regnes del local, amb el permís del Joan, és clar, que encara ara obre el bar cada matí amb la mateixa alegria del primer dia.
Al mig del menjador ple, i mentre espero el dinar, comprovo com la Laura va saludant tothom pel seu nom de pila, la majoria dels quals, segons m’explica, són veïns del barri i treballadors de la zona. Els seus pares viuen al carrer Nàpols, tocant a la Ciutadella; per tant, ells també són veïns del barri.
M’arriben les llentilles estofades i després el bistec amb patates, un menú humil que deixa de ser-ho ateses les qualitats de la cuina i del producte. És important puntualitzar que tot el que cuinen al Bar Joan està comprat al mateix mercat de Santa Caterina. La Laura em diu: jo no sé comprar enlloc més. Si algun dia, per casualitat, la Cristina es queda a la cuina sense sardines o bistecs, surt corrents a la parada de torn i ho soluciona en pocs minuts, ja que el mercat és un rebost infinit. Comentem que els plats més demanats per esmorzar —i com us podeu imaginar— són la tripa, el bacallà i les mandonguilles amb samfaina; de tripa, en serveixen més de cent plats al dia.
La Lucía, el Javi, la Rosario i el Carlos són clients habituals a l’hora de dinar. Fa molts anys que venen i ja formen part del paisatge al Bar Joan. La María José, per això, és la clienta més antiga. Ara, però, fa uns mesos que està malalta, i l’enyoren, com és lògic, cada dia que passa.
El Bar Joan és un bar de tota la vida, portat per gent d’aquí, on ofereixen cuina d’aquí, feta amb productes d’aquí i sense turistes, déu-n'hi-doret!
Mentre em cruspeixo un tall de pastís de Santiago, al costat meu s'asseu una parella gran i el cambrer els saluda fent broma: Hola, us heu d'esperar perquè com que no veniu el dissabte ja no sou clients vip... I el bon home li respon: Deixa't de romanços i porta'm la mongeta verda i el peix a la planxa. Estigues tranquil avui, que només em prendré un parell d’ampolles de vi. Riuen tots dos.