El bar Colombia va obrir portes el 1913 al districte de Sant Andreu de la mà de l’Albert Pladevall. Les cadires de fusta i les taules de marbre han sigut l’escenari de tota una època, igual que els records en forma de fotografia o objecte que omplen les parets i els racons.
L’avi Albert, com deia, és qui va obrir el local juntament amb la seva dona ara fa cent deu anys, però després de la guerra, malauradament, la dona va caure malalta i poc després també l’Albert, i tots dos van morir a l’edat de cinquanta anys. Corria l’any 39 i, a conseqüència d'això, el local se’l queden un tiet i la mare de l’actual propietari, que també es diu Albert, mentre aquest acabava els estudis a l’Escola Industrial per dedicar-se a temps complet a portar el bar, fins al dia d’avui. Per no embolicar la troca, cal puntualitzar que l’avi i el fill es deien Albert, i que el net i el besnet també se’n diuen.
L’Albert Miró, persona molt estimada al barri, m’explica que el primer que fa cada dia abans d’obrir el bar és comprar els diaris perquè els clients puguin llegir les notícies en paper mentre fan el cafè. Durant tots aquests anys les ha vistes de tots els colors, com durant el franquisme, quan eren habituals les reunions clandestines al bar, però que de vegades eren interrompudes per les forces de la llei, que demanaven la documentació i les dissolien de males maneres. És cert que eren uns altres temps... En una ocasió van detenir uns clients que eren estudiants del barri, entre els quals hi havia l’actor Pep Munné i el Norbert Lasalas, que no havien fet res. Segons m’explica l’Albert, no tenien cap culpa que unes hores abans una altra gent hagués trencat els vidres del Banco Santander i, ves per on, un falangista fluix de llengua que controlava el bar va veure que els joves tenien una octaveta sobre la taula, i no li va faltar temps per anar a denunciar-los a la policia. En aquella ocasió, i com era habitual a l’època, van pagar justos per pecadors.
Melòman declarat, l’Albert és un apassionat del jazz, amb més de dos-cents vinils al bar que va punxant aleatòriament. Fa anys inclús muntaven un petit festival de jazz al carrer, just davant del bar, que organitzava juntament amb l’Andrea Motis, que curiosament vivia a sobre del bar, i altres amics a qui també els agradava la música.
Cal animar el jovent del barri a trepitjar el centenari bar Colombia per gaudir de l’ambient que s’hi respira, de la música que sona i dels entrepans que preparen, entre els quals destaca el suflé, fet amb sobrassada i formatge al forn
Cal animar el jovent del barri a trepitjar el bar Colombia per gaudir de l’ambient que s’hi respira, de la música que sona i dels entrepans que preparen, entre els quals destaca el suflé, fet amb sobrassada i formatge al forn, o la truita de patates i la russa, un temple a Sant Andreu que cal preservar.
Potser és cert que el nou horari de tancar a les tardes no hi ajuda, però al final qualsevol hora és bona per prendre una copa, i l’Albert s’ha guanyat a pols poder tancar a les tardes per així descansar, després de tants anys d’obrir el bar de les set del matí a les dotze de la nit.
Per sort per al barri i per als amants dels locals centenaris, el relleu sembla garantit amb la seva filla Anna, i el llegat de la família es mantindrà intacte amb les seves anècdotes inacabables. Si passeu pel barri, no dubteu a visitar el bar Colombia, conegut pels veïns com Ca l’Albert, el més antic de Sant Andreu, perquè val molt la pena.