Fa setmanes que un company de feina m’insisteix que he de deixar-me caure pel barri de la Clota, a Horta-Guinardó, on hi ha un petit bar on fan esmorzars i menús que ben segur m’agradarà visitar. Vist que passaven les setmanes i no trobava el moment, avui m’acosto al barri i al local en qüestió per veure què hi cuinen, no sense mirar abans el navegador un parell de vegades sortint del túnel de la Rovira. Aparco just al davant del Raconet de la Clota i, certament, estant al mig de la ciutat, sembla una altra Barcelona, és com un petit poble dins de Barcelona.
El local és relativament nou, el van obrir fa nou anys, em comenta la Cinta Herreros, l'actual propietària. Ella va llogar el bar quan l’antiga propietària, que vivia al pis de dalt de la casa des de temps immemorials, es va vendre la finca. Llavors el bar ja existia, amb el nom d'El Rincón, però estava tancat des del 2018.
Doncs això, assegut a la barra, converso amb la Cinta mentre em prepara l’esmorzar. Em comenta que aquest barri desconegut, oasi de silenci, és el barri més petit de Barcelona, amb unes sis-centes persones censades actualment i, és clar, tots els veïns es coneixen. Els treballadors de la construcció que són per la zona i altres veïns de la Teixonera i d’Horta també acostumen a fer-hi cap. Em parla meravelles dels seus carrerons sense asfaltar, de les seves cases senyorials, on estiuejaven els rics de l’època, i dels horts, que en aquesta època de l’any fan goig. Hauré de fer un volt quan acabi l’esmorzar.
Tenen la sort de tenir el mercat d’Horta al costat, on compren la majoria dels productes que fan servir al bar. La Cinta ofereix esmorzars, aperitius i dinars; després tanca, i fins a l’endemà. Obre de dilluns a divendres, tanca dissabte, però obre el diumenge, ja que és el dia que el barri s’omple de passejants que fan el camí vell d’Horta a Sant Genís, alguns dels quals paren a esmorzar o a fer un bon vermut.
En Gabi em porta els ous ferrats que ha cuinat en Ferran, acompanyats de cansalada viada i patates fregides. Els trobo esplèndids i els remullo amb un got de vi a granel del Priorat. Mentre esmorzo, veig desfilar davant meu plats de tripa de vedella, mandonguilles amb sípia, croquetes, braves i algun entrepà. Els tenen de pernil, fuet, botifarra o morcilla de Burgos entre d’altres. La majoria, però, s’instal·la a la terrassa per endrapar o fer-hi la cervesa, on el món es paralitza. Aneu-hi i ho podreu comprovar vosaltres mateixos. També tenen un menjador interior per a una vintena de persones, que acostumen a omplir més aviat a l’hivern que no pas a l’estiu.
La planxa és un no parar. En Paco, amb una cervesa, s’afegeix a la conversa. Insisteix en el fet que la Clota és el barri més petit, però té raó la Cinta, no és el barri més petit, és el menys poblat —amb 700 persones censades actualment—, seguit dels barris de Vallbona a Nou Barris i la Marina del Prat Vermell a Sants Montjuïc.
M’acomiado de la Cinta i companyia amb el local ple d’amics petant la xerrada, com si fos la seu social del barri. El Raconet de la Clota és un lloc curiós, amb una terrassa diferent, com he dit, on pots apartar-te de Barcelona sense fer-ho. En definitiva, un bar que fa poble al barri més petit de Barcelona.