La invasió de propostes internacionals diverses en el món de la gastronomia està posant en perill el model dels restaurants i bars de tota la vida amb ofertes de bona cuina casolana a un preu just. El que vindria a ser el menú del migdia té els dies comptats i, com a conseqüència, és evident que perilla també la nostra identitat. Si a aquest fet li afegim les ofertes de menú del dia merdoses que pots comprar a qualsevol supermercat de la ciutat per quatre duros, veurem amb claredat meridiana que les perspectives de futur dels bars Manolo no són optimistes.
Avui, per retre homenatge als locals de tota la vida, altrament dits Bar Manolo o Bar Pepe, faig cap al barri de Sant Antoni, a la part baixa, la que està tocant al Paral·lel, on tinc taula reservada al bar Cal Toni, un petit local de tota la vida regentat des dels anys noranta pel Toni, juntament amb la seva parella i el seu fill.
Un cop a dins del local, m’asseuen a l’única taula lliure, que justament és al davant de la porta d’entrada, al davant de la tele amb les notícies i al costat de les màquines escurabutxaques, que, per sort, ara mateix estan lliures. A sobre de la taula trobo un paper de llibreta quadriculat on estan escrits, amb una cal·ligrafia envejable, els plats que ofereixen avui. Costa decidir-se, tot és cuina tradicional. De primers tenen l’arròs a la cubana, l’amanida catalana, els entremesos i l’estofat de vedella.
La fresqueta que entra cada vegada que algú obre la porta m’està crispant els nervis, però la ruqueria se me'n va quan tasto l’estofat de vedella, ben calent, que fa revifar el cor i l’ànima de patac. L’estofat de vedella val a dir que és un plat que abans el trobaves a totes les cases de menjars i que té el seu origen documentat al segle XV. Actualment, però, has de fer mans i mànigues per trobar-ne un de bo, tendre i gustós.
El Toni m’explica que ell i la seva dona, la Rosario, van agafar el bar l'any 1989, que ja existia com a Bar La Murciana. Al principi, ella cuinava i ell atenia la clientela, però amb els anys, el Toni fill puja al carro i tots tres el tiren, ajudats al migdia per la Patricia. En aquella època, no feien dinars de migdia, només tenien tapes i entrepans, però ells van incorporar els plats de tota la vida a l’hora de dinar, sense renunciar als bons esmorzars de forquilla i els entrepans.
El Toni, amb el seu gran do de gent —sempre rialler— i els seus plats exquisits, aconsegueix que la clientela, la majoria del barri, li sigui fidel i li omplie el local, on es respira un ambient familiar
Amb el seu gran do de gent —sempre rialler— i els seus plats exquisits, aconsegueix que la clientela, la majoria del barri, li sigui fidel i li ompli el local, on es respira un ambient familiar. Com a exemple, els treballadors de La Favorita, del carrer Sepúlveda, que en són clients des que va obrir, perquè ell va arribar al barri amb catorze anys, quan encara portava pantalons curts, em comenta somrient.
Pel que fa al segon plat, demano un tall rodó amb xampinyons que n'hi ha per sucar-hi pa, entre plats tan suculents com el garró al forn, el llobarro fresc a la planxa, el filet de porc al pebre o les costelles de xai amb allioli. I, com no pot ser d'una altra manera, tanco l'àpat amb una tarta de Santiago.
Cal Toni, a més a més, disposa de la terrassa més solejada del barri. Fixa't que amb el fred que fa avui, és plena de treballadors de la zona. Alguns són pintors, amb la roba bruta de pintura per tot arreu, altres són funcionaris, amb la seva acreditació penjant, i la resta jovent endrapant com lladres alguna de les propostes del dia. Posa un Cal Toni a la teva vida i sigues feliç per sempre més.