M’acosto al barri del Poblenou —situat al districte de Sant Martí—, concretament al carrer Espronceda, entre els carrers Pallars i Pujades, per visitar el bar Bruxas, antic local del Club de Petanca del Poblenou, no sé per què, però intueixo que la mitjana d’edat dels clients serà elevada.
Arribo a mig matí al bar Bruxas. El primer que veig és la magnífica terrassa orientada al sol, perfecta per a dies gèlids com el d’avui. M’hi assec uns minuts, no sigui dit, abans d’entrar. Des de fora comprovo que és un d’aquells bars de tota la vida, ni bonic ni lleig, més funcional que una altra cosa, que ha estat capaç de mantenir l’essència amb el pas del temps. Veig les màquines escurabutxaques, la barra d’alumini i les taules repartides pel menjador. Del sostre penja un ventilador d’aspes que ben segur deu ajudar a passar les tardes més caloroses de l’estiu, també un mirall i uns quadres del mateix estil, que pengen de les parets.
Una vegada dins, el local és ple d’avis jugant a dòmino i a la botifarra, però curiosament no veig ningú endrapant. Sospito que m’he equivocat de local, d’hora o de dia, o totes tres coses. Li pregunto al noi de darrere de la barra, en Jesús: què tenim per esmorzar?, i és clar, em confirma el meu error; em respon: els esmorzars de forquilla els fem només el cap de setmana, dissabtes i diumenges, la resta de dies només fem entrepans.
Si teniu previst apropar-vos al barri del Poblenou, indubtablement el Bruxas és una molt bona opció per esmorzar-hi, però recordeu que ha de ser en cap de setmana
Em quedo amb un pam de nas, però, ja que hi som, li demano un entrepà de béicon amb formatge, que em menjo tot guaitant la partida. Però tan bon punt me l’acabo, m’acomiado i me'n vaig, no sigui el cas que m’assegui a fer una partida de botifarra i la guanyi. M'han dit que els de Barcelona tenen mal perdre.
Quan arriba el dissabte, no m’ho penso dues vegades i faig cap al bar Bruxas una altra vegada. Sembla el dia de la marmota, però aquesta vegada, tan bon punt traspasso la porta, sento aquella aroma profunda, barreja de diferents olors, fruit d’hores de xup-xup a la cuina, que impregna l’ambient i alhora el converteix en una veritable casa de menjars. A diferència de l’altre dia, el local està a rebentar i certament fa molt de goig veure la parròquia tastant la tripa de vedella, els peus de porc, el fricandó, la cua de bou amb mongetes o les mandonguilles que tan bé prepara la Berta.
La Berta i el seu fill Jesús van agafar el local ara fa vint anys, quan ell va perdre la feina. Treballava de mecànic de motos al costat del bar, però van tancar el taller on treballava i van decidir encarregar-se el bar, que, d'altra banda, ja existia, però com a club de petanca del barri. Ara per ara, es pot comprovar com han canviat la petanca pel dòmino i la botifarra mirant les taules plenes d’avis jugant-hi i fent petar la xerrada.
Enmig d’aquest ambient dels anys setanta, i com qui no vol la cosa, em cruspeixo un plat de tripa de vedella que trobo espectacular i que ressuscitaria un mort, mentre sento com els de la taula del final, amb les cartes a la mà, canten “botifarra”, que vol dir que no hi ha trumfo i manen les manilles i cartes fortes, però això és un altre tema.
Si teniu previst deixar-vos caure pel barri del Poblenou, indubtablement el Bruxas és una molt bona opció per esmorzar-hi, però recordeu que ha de ser en cap de setmana.