Un cop més, m’apropo a una de les bodegues més emblemàtiques de Barcelona, al districte de Sant Andreu. La Bodega Lluís és l'única bodega de Sant Andreu que surt al llistat de les 31 bodegues emblemàtiques de Barcelona publicat per l’Ajuntament durant el mandat de la desapareguda Colau amb la finalitat de preservar-les, i que tot plegat va quedar en paper mullat, és a dir, no va fer res per preservar-les, abocant-les, malauradament, a la desaparició sistemàtica en un futur imminent, tret que la cosa canviï.
El Xavier és la tercera generació que regenta la bodega, la seva àvia va obrir portes l’any 55 i els seus pares, el Lluís, del barri de Gràcia, i la Tina, van agafar el relleu de l'àvia. Ara la bodega la regenta ell solet, tot i que la Tina, amb 83 anys i una salut de ferro, apareix els caps de setmana i l’ajuda allà on pot, és una dona incombustible d’una altra època i la bodega és la seva vida.
En fi Serafí, entro a la Bodega Lluís i demano unes anxoves i un got de vermut de Reus. Mentre les gaudeixo, el Xavier m’explica que les anxoves són laborioses i necessiten el seu temps. Li arriben del Cantàbric en llaunes de deu quilos amb salmorra, són de mida doble zero; comenta que a l’Escala és impossible trobar-les d’aquesta mida, estan exhaurides. Aquestes anxoves que prepara avui les van pescar l’any anterior; després de nou mesos en salmorra, les deixen en aigua i que així perdin part de la sal que les embolcalla. Posteriorment, es neteja la part de sal que encara resta enganxada i amb unes pinces els treu totes les espines, en una operació que podríem anomenar quirúrgica i totalment artesanal. Li afegeixen oli d’oliva suau, que no sigui verge, perquè el que volem és assaborir l’anxova i no l’oli, i les deixen reposar un mínim de vint-i-quatre hores per realçar-ne el sabor, mantenir la textura i que no s’oxidin. Per fer-nos una idea de l’èxit de les anxoves a Cal Lluís, un bidó de deu quilos els dura només uns quinze dies, està clar que la parròquia embogeix. Un cop llestes, ja es poden menjar tal qual, o afegint-hi una salsa d’aperitiu que també preparen ells a base de vinagre, tres espècies, pebre negre, pebrot vermell picant i no picant, de la qual preparen uns tres litres cada setmana.
A la Bodega Lluís tenen clients de tots els barris, però també d’altres ciutats que quan aterren a Barcelona el passen a visitar i, esclar, tastar les seves anxoves glorioses. Els caps de setmana omplen al migdia i és un no parar.
Mentre em serveix un altre vermut, que, per cert, el trobo molt bo, em comenta que està fet a Reus per una empresa de tota la vida. Serveix la bestiesa de mil cinc-cents litres l’any, i li afegeix un toc d’amargant fet amb un extracte de taronja amarga, és cert que la taronja amb el vermut sempre ha combinat a la perfecció.
Un altre plat molt demanat és el combinat de la casa amb olives, calamarsons, musclos, verat, escopinyes, cloïsses, langostillo, seitó i una banderilla. Ara mateix passen quatre combinats pel davant, un parell per a la taula del jovent i l’altre per a la taula dels no tan joves, alguns dels quals beuen vi de les botes que omple regularment de diferents procedències i que selecciona personalment. Val a dir que el Xavier és enòleg i enginyer agrònom, per tant, de vins n'entén un niu.
Enguany fa 69 anys que van obrir i està més content que un gínjol. Caldrà estar a l’aguait quan toqui el relleu, ja que, de moment, els fills no volen saber-ne res, del negoci, per tant, d’aquí a un temps, quan arribi l’hora de jubilar-se, possiblement haurà de tancar o traspassar la bodega, qui sap? Però, de moment, ell gaudeix com mai de la seva feina i el més important: fa gaudir la parròquia amb la bodega i les seves anxoves espectaculars.