És dimarts i toca bodega. Avui m’apropo al barri de Sants per visitar la històrica bodega Sant Medir, situada justament al carrer Sant Medir, un dels carrerons que envolten el mercat de Sants. De lluny ja es veu la porta vidriera amb un marc vermell i el rètol de bodega penjat, la terrassa plena de parroquians que no beuen aigua i un parell de pissarres amb l’oferta d’entrepans i plats cuinats del dia.
El Víctor, l'actual propietari, m’explica una mica d’història de la bodega mentre em cruspeixo uns cigrons amb tripa que són una delícia. Antigament, l’edifici on ara està la bodega era una fonda molt concorreguda al barri on els passavolants de l’època feien parada i així recuperaven forces, omplint la panxa amb alguna cosa calenta. Anys més tard, la fonda en qüestió desapareix i hi fan pisos, però als baixos obren la bodega Sant Medir; concretament corria l’any 1948. La bodega amb els anys va passar de pares a fills i de fills a nets fins a arribar al Jaume Morell, l’antic propietari i la tercera generació que portava el negoci fins fa pocs anys. Però com passa sovint en aquests negocis, quan al Jaume li va arribar l’hora de jubilar-se es va trobar que la quarta generació no en volia saber res i no tenia gens d'interès a mantenir-la. És llavors quan el Víctor, que era client de feia molts anys, arriba a un acord amb el Jaume llogant finalment la bodega.
L’1 de maig farà un any que el Víctor, juntament amb la seva parella Alexandra, veïns de Sants, van encetar una nova etapa per a la bodega Sant Medir, amb l’objectiu principal de guanyar-se la vida, és clar, però també amb el propòsit de mantenir-ne l’essència, és a dir preservar tot allò que té a veure amb èpoques passades com el mobiliari, les botes, la pintura de les parets o la barra. Fins i tot el ventilador, que no sé si funciona, continua penjat del sostre com el primer dia.
La clientela majoritàriament acostuma a ser del barri. Al matí molta gent aprofita que va a mercat per així comprar el vi a granel tipus Gandesa, priorat, màlaga, ranci o xerès, i fer-hi una paradeta per esmorzar.
A la Sant Medir fan entrepans de tota mena, però també esmorzars de forquilla on pots delectar-te amb unes mandonguilles amb salsa, cap i pota, botifarra amb seques, terrina d’orella de porc o uns bons ous ferrats que pots remullar si ho prefereixes amb una ampolla d’un vi més selecte, perquè tenen una llista molt treballada i diferent, per diferenciar-se una mica dels locals que l’envolten.
Al migdia no fan dinars m’explica: la gent ve a fer el vermut, tenim un vermut a granel de Reus i unes anxoves del cantàbric que dessalem nosaltres mateixos que són l'enveja del barri. Val a dir que els caps de setmana són els dies més concorreguts.
Si et passeges pel barri de Sants, no oblidis visitar aquest local amb més de setanta anys d’història, perquè continua sent una de les bodegues de capçalera del barri
Tanquen a l’hora de dinar i obren a mitja tarda. Llavors la cosa canvia, el jovent omple l’espai per fer unes cerveses o un porró de vi. En té la barra plena, amb unes gildas, les famoses anxoves o també un tros de truita amb pa amb tomàquet. El costum del porró als bars i restaurants s’ha perdut definitivament i actualment que et deixin el porró a la taula és com si se t’aparegués la verge. Em ve a la memòria que al Bar la Plata, el temple dels pescaítos, també te n’ofereixen si en vols...
Doncs això mateix, si et passeges pel barri de Sants, no oblidis visitar aquest local amb més de setanta anys d’història, perquè continua sent una de les bodegues de capçalera del barri.