La petita bodega de l'Hospitalet on tastaràs el millor marisc i plats de cullera per sucar-hi pa

Avui m’apropo al restaurant Can Siscu de l’Hospitalet, amb més de noranta anys d’història a l'esquena i que actualment regenta el Tino Cabo juntament amb la Carme. Aquest petit restaurant amb ànima de bodega o petita bodega amb aire de restaurant és una prova fefaent que hi ha vida més enllà de Barcelona. L’èxit del local radica principalment en oferir un bon producte amb la mínima manipulació possible, tret dels plats de cullera, esclar. Per entendre’ns, Can Siscu juga a la mateixa lliga que el restaurant Casa Mari i Rufo, a Ciutat Vella, o el restaurant Montalban, al barri del Poble-sec, per posar dos exemples que he visitat recentment.

Per situar-nos, el local està tocant la plaça dels Pirineus, al xamfrà dels carrers Goya i Dr. Martí Julià, tots dos en obres. És massa d'hora i Can Siscu encara és buit, però amb totes les taules parades. Ens saludem amb la Carme i el Miquel, que em serveix una copa de vi blanc, un Tres Villas DO Rueda fet amb un 100% de verdejo que trobo fresquet i bo.

En Miquel em canta la carta, tot i que també la tenen enganxada a la paret, però ell prefereix cantar-la, així afegeix si convé els plats del dia. Em recorda que el plat estrella de la casa és el llamàntol que Vicenç Díaz cuina de tres formes diferents, a la planxa, a l’allet o a la salsa Can Siscu, a base de tomàquet, all, ametlla, avellana i pinyons, pa fregit i el toc secret del cuiner. Val a dir que sempre que et sobri una mica de salsa del llamàntol, t’ofereixen afegir-la per sobre uns bons ous ferrats.   

M’arriben unes tallarines amb all i julivert que m’apaivaguen la gana, almenys de moment. El local es va omplint de mica en mica i l’ambient és força acollidor. La decoració és la típica de les bodegues tantes vegades explicada.

Continuo amb unes mongetes pochas de Navarra, blanques i verdes, amb calamarsets. Estan exquisides i la mitja ració que he demanat sembla sencera. No tenen res a envejar a les que vaig tastar fa un parell de mesos a la barra d’un conegut restaurant del carrer Balmes on em van cobrar 35€ per un bol minúscul, que en sortir del restaurant vaig haver d'anar-me'n a menjar un entrepà de la gana que portava.

De segon, un bon plat de tripa a la madrilenya amb cigrons. Deixo per a un altre dia la gambeta salada, els cargols de punxes, les cloïsses vives, els peus de cabra, el rap i turbot o la cua de bou i les mandonguilles amb sípia.

Per tancar el festival, em porten un platet amb un tocinillo de cielo, un pastisset borratxo, una lionesa de nata i uns retalls de xocolata.

Cal Siscu és una casa de menjars de tota la vida especialitzada en peix i marisc, però també en plats de cullera, on sorprèn la qualitat dels seus productes i de la seva cuina, atesa la senzillesa del local. Un local recomanable per fer-hi cap on gaudiràs de valent.