La bodega llegendària que desferma el país sencer amb els seus esmorzars de forquilla

El Gelida, com sabeu, és un bar bodega i casa de menjars amb 75 anys d’història a l’esquena; que aviat està dit. Anar-hi significa gaudir de la millor cuina catalana a un preu escandalosament raonable i endinsar-se en un viatge en el temps, perquè el local manté la mateixa decoració des que van obrir portes. Es dona el cas que els dimarts i dijous fan arròs a 3,80 € el plat i com que avui és dijous, m’apropo per tastar-lo abans no tinguin cua per entrar, com és habitual.

“No tinc pas set, però un glop de cervesa m'anirà bé", com diu aquella cançó. La clientela és ben diferent, a la taula del costat, uns avis que no callen s’empassen una mongeta verda amb patata mentre fan glops del porró amb vi de Gandesa o del Priorat, ves a saber.! Al davant tinc una parella jove, mentre ell s’afarta de tripa, ella gaudeix d’una sopa ben calenta que fumeja, i més enllà, a l’altra punta del local, recolzat a la barra, hi ha el cuiner Alex Montiel prenent un vermut amb altres companys, imagino que esperant torn per entaular-se.  

Doncs bé, enmig de tot aquest sarau, demano l’arròs, però com que he vingut massa d’hora encara no és possible, així que demano unes carxofes arrebossades, fresques i molt cruixents.

El Gerard m’explica que va estudiar Enginyeria Industrial i, de fet, treballava d’enginyer, però quan els seus pares decideixen jubilar-se l’any 2016, decideix deixar-ho tot i fer-se càrrec del negoci familiar que van fundar els seus avis, cosa que el converteix en la tercera generació al capdavant del bar. Està molt content de la decisió presa i que el seu pare, l’Albert, amb 72 anys encara aparegui una estoneta al matí a ajudar-lo; si sou clients del Gelida, sabreu que és un home incombustible que transmet bonrotllisme a treballadors i clients.

De plat fort he triat la cua de bou i deixeu-me que us digui que és una meravella. El Gelida ha mantingut la seva extensa carta de cuina tradicional catalana des que van obrir, però segons em diuen, el capipota és el plat més demandat. Fixeu-vos que actualment en cuinen 20 quilos cada dia, una autèntica bestiesa,  quasi 500 quilos al mes, us ho imagineu?

La cuina està oberta a tota hora, però els plats del dia apareixen a partir de la una, no abans. Avui també tenien trinxat, faves, cargols, jarret de porc i civet de senglar. La carta, en canvi, està disponible a qualsevol hora amb els seus cigrons, llenties estofades, tripa, capipota, vedella guisada, fricandó de vedella, galta de porc, conill al forn i moltes propostes més que cuinen amb el mateix amor que ho feien fa setanta anys els seus avis.

 
Un dels misteris del seu èxit, a banda de la cuina, esclar, és que intenten fidelitzar la plantilla, que ara és de setze treballadors, mantenint-la i cuidant-la el millor que poden. El Gerard diu que això ja ho va aprendre dels seus pares i dels seus avis, creu que l’equip és importantíssim i sense ell no serien on són. Em confessa que sempre intenten mantenir la bona sintonia i que són com una gran família. Pel que fa la parròquia, el noranta per cent és local,  que és del que sempre han tingut cura, el que els interessa i volen, però les xarxes socials i el boca-orella fan que vingui gent de tot arreu. Aquests darrers mesos han treballat molt amb xinesos, perquè surten molt ben valorats en una aplicació que fan servir al seu país. Què petit s'ha fet el món!

De postres prenc un flam de vainilla fet a casa i surto del Gelida dubtant si planto la tenda de campanya al davant i així ser el primer per esmorzar-hi demà o hi torno dijous, aquest cop sí, després de la una, per tastar l’arròs.