A la cantonada de Travessera de Gràcia amb Milà i Fontanals, a tocar de les cèlebres places de Gràcia, ha nascut un emplaçament màgic on s’han consolidat tres locals al llarg dels anys: la Bodega Marín, institució amb cent sis anys d’història, el Bar Pietro, que va néixer el 2014, i La Graciosa, local inaugurat el 2018. Possiblement, en cap dels tres locals entraries a primer cop d’ull, però curiosament els tres han conformat una zona on avui i ara es concentra el nombre més gran de parroquians de barri a les hores punta, gastronòmicament parlant. Cadascun dels tuguris per separat ja tenia la seva clientela pròpia, però de sobte i sense saber per què, els jugadors dels diferents equips s’han barrejat per jugar la mateixa Champions, la final de la qual es juga cada nit en aquesta banda de la Vila.
Barra del Bar Pietro
Anem a pams, comencem el birracrucis al Bar Pietro, del qual em considero molt fan. És un fenomen que s’estudiarà a les universitats, és un local d’aquells lletjos i malgirbat on mai trobes un racó per poder prendre una cervesa, on la contaminació acústica és insuportable, on no tenen la tapa de l’any i amb una localització nefasta: està tocant Travessera de Gràcia amb el carrer Torrijos. Amb aquest panorama tan decebedor em pregunto on rau l’atractiu perquè el local estigui sempre de gom a gom i la resposta és confusa: bon vermut i cervesa de barril molt ben tirada, Estrella Galicia; que n’aprenguin els veterans del Vaso de oro, on l’altre dia em van engaltar 9,5 € per una “filo” i una mini amanida russa i on no penso tornar a posar els peus, ja que era l’únic parroquià nadiu entre un mar de japonesos. Les braves Pietro, originals i generoses, una atmosfera ben parida difícil de trobar a qualsevol altra església del barri, amb uns capellans que són els putos amos.
El Bar Pietro és un dels tuguris amb més ànima del barri
La fauna és molt variada, depenent de l’hora del dia: hipsters, senyores i senyors del barri amb el carro de la compra, famílies amb nens i sense, botiguers fent el break i jovent petant-la... És un lloc on tots són benvinguts i no cal portar la cartera plena, els que encara portem cartera. En resum, un dels tuguris amb més ànima del barri que m’agrada freqüentar amb la parentela o els amics sempre que puc.
Fullejant el llibre de Julio Basulto Come mierda —desconec si el títol del llibre està inspirat en l’apoteòsica cançó del mateix títol de La Polla Records inclosa al no menys apoteòsic primer LP del grup, Salve, del 1984, del qual van vendre més d’un milió de còpies i pel qual van rebutjar (esclar) el Disc d’Or— llegeixo: “Según la Asociación de Fabricantes de Aperitivos [la qual desconeixia que existia] los españoles ingieren 280 millones de kilos de aperitivos cada año”. Doncs bé, dono fe que part d’aquests aperitius se’ls cruspeixen els creients assedegats en aquesta concorreguda zona del nostre Brooklyn particular.
Les parets de la Marín són plenes d’ampolles i records, però també de merda
Matem la birra i ens apropem a la Bodega Marín, abans coneguda com el Bar Tere, ara regentada per la parella Luis i Vanessa, d’origen peruà amb arrels basques. És una bodega amb ànima que ha sabut fidelitzar la clientela de sempre, els que quedem vius esclar, i n'han afegit de nova. Demanem unes birres artesanes i unes ostres Claire, també unes anxoves del Cantàbric. Continuen sense poder cuinar, però ofereixen platets que porten de fora, com la cua de toro o el civet de senglar. Les parets de la Marín són plenes d’ampolles i records, però també de merda, fruit del tragí dels anys abeurant parroquians i fruit de la falta de neteja, esclar. Aquest toc decrèpit la converteix en una de les bodegues més autèntiques de la Vila de Gràcia. Com que la bodega és minúscula, la gent s’abeura al carrer com en aquells bars d’abans; això no és nou, tenim bodegues de culte on hi ha més clients fora del local que dintre: el Quimet & Quimet, la Bodega del Tano, la bodega Cal Pep del carrer Verdi, i moltes altres.
Per acabar, entro a La Graciosa, un local molt alegre on prendre un bon vi ecològic assessorats per la Debora i el Gianluca, sommeliers d'origen italià, tot menjant platets de cuina italiana, però també formatges i embotits. La Graciosa compta amb una de les terrasses més divertides del barri. Sortint del local és obligatori apropar-se al carrer Escorial, on descobrireu dues de les darreres creacions del sempre polèmic Tv Boy, artista de carrer resident a la Vila, una de les quals és un grafiti de l’Alexia Putellas amb la samarreta del Barça i on llegim “Follow your dreams”. És un lloc de pelegrinatge imprescindible si trepitges la Vila.
Així doncs, ja ho sabeu, si us apropeu per la zona, quedareu abduïts per una força desconeguda que us obligarà a anar de barra en barra tot rumbejant "Advertència" dels Ai, Ai, Ai:
“Si ara no marxo,
Sortiré d'aquí borratxo.
Si em feu prendre un altre trago
ben segur que no me'n vaig.
Si ara em feu seure,
Ja no pararem de beure
Que us conec de fa molts anys.”
Esteu advertits.