Avui faig cap al barri del Poble Nou, concretament a la centenària Bodega J. Cala, situada al carrer Pere IV. La bodega va obrir les portes el 1927 de la mà de Ricardo Roca. Aleshores, la via de negoci era fonamentalment la venda de vi a granel. Un cop jubilat, traspassa el negoci l’any 1981 a la Joaquima, mare del Joan Antoni González Cala, actual propietari juntament amb la seva parella, la Rosa Flores. El Joan i la Rosa són del barri de tota la vida, i aquest fet, juntament amb la ubicació del local, lluny de les zones turístiques, contribueixen al bon ambient que s'hi respira, sempre ple de veïns, però també de passavolants habituals, com el Carlos, que cada setmana la visita per cruspir-se unes anxoves i un vermut, segons m’explica, no abans de travessar la porta d’un color indeterminat, d’on penja un rètol que anuncia “tenim anxoves del nord”.
És mig matí; tot i això, els parroquians més matiners ja estan remullant la gola amb un vermut de la casa i endrapant unes anxoves, perquè —deixeu-me que us digui— a la Bodega J. Cala s'hi va a menjar anxoves i a beure vermut.
El primer que sorprèn en entrar és el fabulós terra de fusta que mantenen des de l’obertura del local. Em ve a la memòria el terra del desaparegut pub The Quiet Man, al carrer Unió, el primer pub irlandès que va obrir a la ciutat de Barcelona. Doncs bé, la llegenda diu que l’irlandès que va inaugurar The Quiet Man va portar directament el terra de fusta d’un pub de Dublín per mantenir, així, l’essència dels pubs irlandesos. Mai no he sabut si era cert o no, per això. El que era completament cert era el bon ambient que es respirava al pub en qüestió en aquelles nits eternes emboirades per la ingesta constant de cervesa Guinness.
La bodega també manté la decoració d’època. Així, les parets són plenes d’antigues botes de vi, ampolles perfectament alineades de diferents elixirs per animar el cos i l’esperit, l'antiga nevera amb portes de fusta i tiradors metàl·lics, fotos i pòsters antics, però també clauers per donar i per vendre; què voleu que us digui, una obsessió com qualsevol altra.
Mentre tasto les anxoves i el vermut, el Joan m'explica que les porten directament de Santoña en pots de deu quilos en salaó, i cada matí la Rosa les dessala amb aquella alegria. El vermut és del país i el porten d’una empresa familiar de Tarragona. Val a dir que una part de la clientela es decanta més pel got de vi del Priorat i el morro fregit, que també és una bona opció, juntament amb els formatges i l’embotit artesà.
M’acomiado i surto al carrer, però està plovent a bots i barrals, torno a entrar de patac. -Va, Joan, posa’m un altre vermut amb anxoves, si us plau, li dic. -"Oído barra", em respon. Entre glop i mossegada penso que cal preservar i defensar les nostres bodegues contra tots, tant de bo la pluja passi aviat.