Endinsar-se en el barri de Sants i perdre’s pels seus carrerons i places és un passatemps molt recomanable, quasi una teràpia, que us recomano que practiqueu sempre que en tingueu l’oportunitat.
M’acosto al carrer de Vallespir, a Sants, a escassos metres del Celler de Gelida de la gran Meritxell Falgueras i família, i em topo amb la bodega Bartolí, sempre plena de santsencs i tot un referent al barri que posa llum a la foscor amb els seus esmorzars, aperitius i menús de migdia.
Aparco la moto just davant del local i veig la terrassa molt animada amb les taules plenes de menjar i begudes. De la paret d’entrada al local en pengen les pissarres guixades que informen del menú del dia i les especialitats. Obro la porta i, enganxat al vidre, un adhesiu anuncia “Bodega Bartolí, Casa Marina, la bodega del carrer Vallespir des de 1939 al seu servei”. La cosa apunta maneres.
El menjador està ple, igual que la terrassa, i el Vicens, un dels fills de la Marina, m’ofereix una taula al pati, on m’entaulen entre caixes antigues de cervesa Moritz i Osborne, palmeres i botes de vi. És el típic pati interior que pots trobar a qualsevol planta baixa de Barcelona i que convida a viure a l’aire lliure.
La Cati, parella del Vicens, em pregunta què vull beure i em canta el menú i les especialitats fora de carta. Val a dir que el menú d’avui és molt suggeridor, amb el seu trinxat, llenties estofades, faves amb botifarra negra i risotto de bolets, però avui m’estimo més triar una altra cosa.
Em porten l’aigua dins una ampolla de vidre personalitzada amb el nom de la bodega i el pa, i penso que la darrera vegada que vaig estar-hi em vaig cruspir unes sardines en escabetx quasi tan bones com les que fa ma mare i que eren una meravella. És una pena que les sardines en escabetx hagin desaparegut pràcticament de les cartes dels restaurants al nostre país, o no s’entén, perquè els catalans són molt d’escabetxos.
M’arriba l’ensalada russa Bartolí amb anxoves, que em ventilo en pocs minuts, ja que portava una gana que m’alçava.
El local el porten entre els germans Vicens i Albert, fills de la Marina, i les seves parelles respectives, Cati i Pili, que són germanes entre elles, i també una tercera germana, l’Amparo. Entre tota la família porten la cuina, la sala i el que faci falta, sempre perfectament coordinats i amb aquella alegria. La Marina ja té 80 anys, però l’edat no li impedeix que cada dia a trenc d’alba travessi la porta del local per fer les truites i supervisar que tot està en ordre. Ajuda fins i tot a pelar patates, pèsols i faves, però quan el local es comença a omplir, a l’hora de dinar, llavors s’atabala i es fa fonedissa desfilant cap al seu pis just a sobre de la bodega.
Em porten els calamars amb mongetes per menjar amb cullera; les hores de xup-xup fan que estiguin tendríssims. Abans, però, la Cati m’havia ofert uns bolets, però el cap de setmana em vaig fer un fart de menjar-ne i no em venien de gust.
El Vicens i l’Albert són experts boletaires; m’ensenya unes fotos del cap de setmana passat on surten un munt de cistells plens de rovellons que van collir a la Cerdanya. Aquests bolets que arrepleguen per les muntanyes dels Pirineus sovint te'ls pots trobar a la carta de la bodega saltats amb all i julivert, en un remenat, en una truita o en un bon fricandó.
A la Bodega Bartolí la gent hi ve a esmorzar, a fer l’aperitiu o a dinar, tot i que molts dies hi ha gent esmorzant a l’hora de l’aperitiu i gent fent l’aperitiu a l’hora de dinar. Però el Vicens fa mans i mànigues perquè tothom estigui content. Considera que cal ser honest cada dia amb la situació que et trobes, sense estirar més el braç que la màniga per poder oferir un bon servei. Els plats més demanats fora del fantàstic menú que ofereixen cada dia acostumen a ser les sardines en escabetx, la tripa, el cap i pota, el fricandó, els bolets, els caragols i les croquetes.
Amb el pastís de formatge fet a casa tanco aquest dinar fabulós i m’acomiado de tothom fins a la pròxima. Per sort tenim Bartolí per dies, perquè quan als germans els arribi l’hora de jubilar-se i facin un pas al costat, les seves parelles, que són més joves, tenen previst continuar amb el negoci; això sí, adaptant l’espai i la carta a les necessitats del moment. No cal que espereu que això passi per anar-hi, penseu que la Bartolí ara mateix està en el seu millor moment i s'ha d'aprofitar!