M’apropo al barri del Putxet i el Farró, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, concretament, al carrer Pàdua, on fa poc vaig visitar el restaurant Jara-Sushi, on es mengen, sens dubte, uns dels millors sushis de la ciutat, i a prop també de la bodega Josefa, una bodega històrica del barri de visita obligada, però això ara no fa al cas. El motiu de la visita al barri és esmorzar a la Bodega Pàdua i felicitar el Jordi, que enguany, així entre nosaltres i com qui no vol la cosa, celebren 75 anys de l’obertura de la bodega familiar.
Mentre m’apropo, veig la terrassa plena de gom a gom de gent esmorzant. Alguns, amb el triangle del tovalló per sota la camisa, el porró a taula i els coberts a la mà endrapant com si els anés la vida; altres fent el cafetó. A la Bodega Pàdua tothom troba el seu lloc i el seu moment, ja que obren tot el dia, per tant, pots esmorzar, però també fer el vermut, dinar un bon menú o anar a sopar amb parella o amb els amics i passar una bona estona; horari ininterromput, en diuen.
La Bodega Pàdua va ser fundada l’any 1948, com moltes altres bodegues de l’època, com a magatzem de distribució de vins. L’any 1965 el pare del Jordi, el Vicens Rato, hi comença a treballar de cambrer i anys més tard, el 1979, el propietari li traspassa el local, i amb el seu fill el converteixen en la bodega que és ara. El Jordi encara recorda de petit com repartia garrafes i ampolles de vi amb carretó i furgoneta, anava amunt i avall per tot Barcelona, sobretot al barri del Farró i a la zona alta.
De distribuir-ne van passar a vendre el vi directament al mateix establiment, on van instal·lar un petit taulellet. Taulellet que amb el temps va esdevenir barra amb servei de bar i cafeteria on dispensaven entrepans juntament amb el vi o el cafè, per finalment obrir la cuina, convertint així el bar-bodega en una casa de menjars.
El primer que sobta al traspassar la porta és la decoració de les parets, on trobem tot de detalls i motius relacionats amb el famós cotxe 600, per exemple, el tirador de cervesa de la Moritz instal·lat al principi de la barra és un motor del mític cotxe dels anys cinquanta. També trobem trossos sencers del cotxe encastats a la paret i altres detalls relacionats per tot el local. La cosa comença amb una petita col·lecció de peces del Seat 600 que va portar el sogre del Jordi, que havia treballat al centre tècnic de la Seat durant molts anys. D’aquí passen a fer el sortidor de cervesa de la Moritz i amb el temps els socis del Club 600 de Catalunya converteixen la bodega en el seu local social, d’aquí la decoració del local. El mateix passa amb la Colla humorística de Sant Medir i la Colla de diables Farrófoc, que trepitgen el local sovint enamorats de la bodega.
Fins fa quatre dies, la clientela era majoritàriament del barri, m’explica el Jordi, però ara comencen a fer-hi cap els turistes, comenta que entre ells (els turistes) s’ho expliquen tot per les xarxes socials. Reconeix, però, que la cosa no és exagerada i que no els fa cap lleig —"només faltaria", em diu—. Han treballat amb les associacions del barri per promoure el comerç, comenta que no tenen mercat i aquest fet els perjudica.
Amb tanta xerrameca m’ha vingut una gana de déu animal i boig, em porten uns peus de porc amb un got de vi que apaivaguen la meva ansietat, estan gloriosos. El més demanat a la Pàdua són el capipota, el bacallà, els arrossos al forn, els fideus a la cassola, els cargols i els ous estrellats, sense oblidar les anxoves, que les demana tothom. Però, certament, la parròquia arrasa amb tot el que preparen i cuinen, són especialistes en coques salades que els clients demanen principalment a l’hora de sopar. Cal remarcar que el menú de migdia és completíssim, una molt bona opció de dilluns a dissabte si ets pel barri.
M’acomiado del Jordi, que m’informa que el 7 de setembre faran festa grossa al carrer davant de la bodega per celebrar els 75 anys de l'obertura; ell posarà la cervesa i la música, solament faltaran els amics, i segur que no seran pocs.