Arriba el bon temps, la calor i els dies s’allarguen, ve molt de gust aprofitar el dia sota el sol. Una bona opció és apropar-se a qualsevol indret de la costa catalana a trepitjar l’aigua i, per què no, fer un bon arròs o un peix a la brasa sota el sol amb un vi ben fresquet. Una opció sempre engrescadora per allò de sortir de Barcelona, però sobretot còmoda, és apropar-se al Maresme, situat a pocs quilòmetres de la ciutat. Així com qui no vol la cosa, ens dirigim al restaurant Bocamar ubicat al port marítim de Premià de Mar, batejat no sé per què com a Marina Port de Premià. Abans, però, fem una passejada per la platja de Llevant i ens acostem a la sorra a remullar-nos els peus a l’aigua per fer una mica de gana. Arribem al restaurant Bocamar i, clarament, apostem per la terrassa, des d’on veiem els vaixells atracats, un indret molt agradable i tranquil.
El Jaume, el cambrer, ens omple les copes d’un albariño de les Rías Baixas, de nom Quinta de Couselo, que aparca després dintre d’una àmfora plena de gel al costat de la taula. Fem el primer brindis del dia mentre guaitem la safata que ens mostren a taula plena de peix, amb un gall de Sant Pere, uns llobarros, orades, un cap-roig que enlluerna i que, per cert, és l’emblema de la casa.
Després de veure el peix movent la cua, se’ns fa difícil demanar l’arròs, i fem cas al Jaume i ens decidim pel gall de Sant Pere, que ens cuinaran a la brasa amb unes patates i uns porros.
Comencem amb una amanida de tomàquet a la brasa amb maionesa de soja i kimtxi, ventresca de tonyina i crostons que està exquisida. Netegem el plat sucant el pa que porten de Folgueroles, un petit poble de la comarca d’Osona. Arriben unes cloïsses amb aigua de Lourdes i julivert; deixeu-me que us digui que l’aigua de Lourdes no és perquè es produeixi cap miracle, les cloïsses són un miracle en si mateixes i l’aigua els va de perles, perquè és un condiment a base de diferents cítrics.
Continuem amb el gall de Sant Pere fet a la brasa. És un peix comú a les costes catalanes molt apreciat per la seva carn —això sí, lleig com un pecat—, en aquest cas ve de la llotja d’Arenys. L’han cuinat, com dic, a la brasa, al Josper, separadament, el cos per un costat i el cap arrebossat amb farina de galeta per un altre, i hi afegeixen unes patates i porros fets també al caliu. Recordo la meva primera visita ja fa molts anys al restaurant Elkano de Getaria, quan el Pedro Aitor Arregi ens va servir el turbot a taula, separant les espines centrals i laterals amb aquella delicadesa que el caracteritza i les va deixar a la safata tot dient: "Això és el més saborós del turbot, no oblideu xarrupar-les". Doncs això mateix, el gall està boníssim, però les espines i el cap són de traca i mocador.
Tanquem amb un pastís cruixent de poma amb gelat de poma al forn i un coulant de xocolata homenatge a Michel Bras, el xef francès multiestrellat i el seu creador.
M’acomiado del Jaume i entro a felicitar l’Uri Balaguer, el segon de cuina, i el seu equip, atès que el xef Oscar Prieto avui no hi és. Dona gust una cuina així i un equip tan jove. Bocamar és un bon lloc per tastar el millor peix de les llotges d’Arenys de Mar, Roses o el Cantàbric i la millor carn, però també un bon arròs a la vora del mar.