Mentre faig cua per pagar al Caprabo una ampolla de vi i unes olives -oh digne sopar-, m'acorrala la muntanya de productes ultraprocessats que proven d'endossar-te a tot preu abans de passar per caixa. A la secció refrigerada de l'esquerra hi ha els succedanis d'hamburgueses, mandonguilles i altres productes amb nomenclatura càrnia fabricats a base d'additius i proteïnes vegetals (els anomenats plant based). I al replà de la dreta s'alça una muntanya d'envasos amb croissants de xocolata, pans de pessic o braços de gitano ultraprocessats, que em provoquen un nus a l'estómac i la necessitat de marxar corrents a la farmàcia a comprar omeprazol només d'imaginar-se'ls dins meu.
⚽ El restaurant italià preferit de la família Messi a Barcelona: Ristorante Capú
Tanmateix, més enllà de la constatació que el món s'enfonsa, i no precisament en un got de vodka rus, aquest cop em crida l'atenció una illa de productes adotzenats també de pastisseria industrial, però amb l'eslògan "de la nostra terra" imprès sobre una senyera i un perfil de Catalunya. I, davant d'un bombó com aquest, informo la senyora del darrere sobre les meves intencions d'abandonar la cua i em llanço com un llop al coll d'un xai a escrutar minuciosament cadascun dels productes exposats.
Que aquest supermercat ofereixi productes autènticament catalans com les avellanes torrades de Reus no els eximeix de la seva responsabilitat sobre l'ús indecent de la marca Catalunya
"La nostra terra"; quina meravellosa manera de referir-se a Catalunya. Què hauria de voler dir, o què hauria de voler ser, un producte de "la nostra terra"? La primera vegada que vaig preguntar-m'ho tenia davant un didalet de ratafia, l’anomenada també ratafia de nous o directament ratafia catalana. Com podia ser que aquest licor "de la terra" fos en realitat una barreja d'alcohol de canya i sucre provinent de latituds tropicals, amb espècies també foranes i, en el millor dels casos, amb quatre nous i quatre d'herbes del "terreno" (encara que sovint ni tan sols això)?
Reconec que em va costar un temps entendre que la publicitat pot ser, sobretot, una ficció. I que ni la Coca-Cola provoca la felicitat ni la Ratafia catalana és essencialment catalana, encara que s’elabori aquí. I “Catalunya”, més enllà d'una cuina, una llengua, uns costums o un ideal polític propi, és també una marca. La qual, empreses com el Caprabo exploten en benefici propi… i amb tot el dret del món! Ara bé, donat que l’adjectiu “català” és una marca de ningú, aquesta adopta facetes més o menys fictícies segons el tarannà o la sensibilitat del qui decideix utilitzar-la. I resulta que a can Caprabo, "la nostra terra" és també un pou de merda ultraprocessada, en tant que els aliments, un cop digerits, són eminentment això: merda.
Això sí: com en un exercici de catalanwashing, a la llista d'ingredients també hi diu "midó de moresc". És a dir, midó de blat de moro
Finalment, en reconèixer el primer dels productes que s'ofereixen a l’illa del Caprabo, em sorprèn inicialment el seu nom: "Coc Casero"; així tal qual, tal com sona. I em dic: Com és possible un grau de perversió com aquest? Deixant de banda la combinació d'idiomes emprada, com volent abraçar metafòricament (i laberínticament) la realitat sociocultural de Ciutadans; "Coc", que és el "nom de diferents menes de coques freqüents a la Cerdanya", escrit en català, i "casero", en castellà; el fet que es titlli de casolà a una cosa com aquesta, amb ingredients o additius com el sucre invertit, humectants com el sorbitol i la glicerina, gasificants com el carbonat àcid de sodi i el difosfat disòdic, o conservadors com l'àcid sòrbic o el sorbat de potassi, fa esgarrifança. I sí; soc plenament conscient que això no és en realitat responsabilitat directa del Caprabo, donat que és l'empresa fabricant (Dillepasa S.L.) la culpable d'aquesta aberració. Però, a cas no és el supermercat còmplice d'aquesta juguesca? Això sí: com en un exercici de catalanwashing, a la llista d'ingredients també hi diu "midó de moresc". És a dir, midó de blat de moro.
Sobre la resta de productes "de la nostra terra", hi ha més cocs com el de "mármol" o de "pepitas", i altres productes de "pastelería artesanal" com ara "bizcochos de manzana" (aquesta vegada ja escrit íntegrament en castellà) i una mena de pa de brioix trenat que no relaciono amb cap producte nostrat. I, deixant de banda el fet que tots els productes que s'ofereixen a la susdita illa provinguin d'un sol fabricant, considero que a can Caprabo tenen una idea més aviat perversa de la identitat catalana. Al final, que aquest supermercat ofereixi productes autènticament catalans com les avellanes torrades de Reus, la qual cosa no poden dir a can LIDL per exemple, no els eximeix de la seva responsabilitat sobre l'ús indecent de la marca Catalunya; en aquest cas, sota la submarca "de la nostra terra". Bravo, Caprabo! O quan se't pixen a la cara i et diuen que és cava català.